Capçalera grossa

El Travesser

Diumenge, 17 de desembre de 2017


Miquel López

Miquel López

Entrenador territorial


Dilluns, 10.7.2017 09:15h

El projecte i el 'carinyo'


   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (1 vot)
carregant Carregant





Hem pogut veure com aquets darrers dies es parla molt del mot projecte en relació amb el futbol formatiu del Barça: Els cadets i juvenils marxen del club per que no s’explica prou bé el projecte.

La paraula projecte té entre altres accepcions la de: Estudi detallat d’una cosa a realitzar i no hauria de perdre el seu significat en cap àmbit. Hi ha prou paraules a la llengua catalana com per a esmentar cada cosa pel seu nom.

Realment el club te un projecte, es a dir ha realitzat un estudi detallat d’allò que vol aconseguir, sap el que ha de demanar a cada jugador i li ofereix el que aquest jugador necessita per tal d’arribar a jugar al primer equip, però hi ha altres factors que influeixen en la formació humana, física, tècnica i tàctica de cada jugador. No està garantit que en aplicació d’aquest projecte el resultat final sigui un jugador útil pel primer equip de futbol.

Un dels factors importants en el desenvolupament del projecte és l’entorn del jugador: la família i  el o els representants, ja que tan aviat com la família més propera creu que el nen es pot guanyar la vida amb la pràctica del futbol ja està cercant representant.
En la major part dels casos tant la família com es representants el que volen són els diners que es generen amb el “projecte”, no tenen massa paciència alhora de valorar el que comporta formar part del futbol base del Barça i tampoc tenen massa fe en les condicions del fill o representat i això suposa que s’aferren als primers euros que arriben sigui don sigui.

150.000 € /any pagats a un nen de 17 anys que encara no ha demostrat que pot arribar a jugar futbol d’elit són diners, però no són prou per aquelles persones que s’ho miren com una inversió i aquí està la mare dels ous del projecte. Si arriba el Manchester City i li dona una milió i mig d’euros sembla que el projecte és mes entenedor. Ja hi ha tot un seguit de persones que poden deixar de treballar o poden veure incrementat el seu patrimoni. Ja es igual si aquest jugador es perd després, com tants d’altres per categories inferiors, sense arribar mai a primer nivell. El problema bàsic ja l’hem resolt. Els calés ja els tenim i se n’arriben més millor, sinó ja fem.

Els escuts dels clubs de futbol s’haurien d’anar canviant per bitllets així els petons es farien a allò que realment interessa que no és altra cosa que el diner.

La frase típica destructiva: El Barça s’ho ha de fer mirar. Ha de resoldre aquest problema. Aquesta directiva ha de dimitir.
Aquestes frases haurien d’anar acompanyades de solucions. Que ha de fer realment la directiva? Donar més del que els donen a altres clubs. Posar clàusules en el contracte que tots pujaran en finalitzar l’època de juvenil al primer equip. Garantir-los que jugaran cada setmana?

Ja n’hi  ha prou de demagògia. Que se’n vagi el que vulgui. Potser el que s’ha de plantejar és no recuperar a qui hagi marxat donant l’esquena al club.

S’apropa l’inici de la pretemporada, l’hora de les incorporacions de jugadors, de la confecció de les plantilles i sorgeix el moment “carinyo”.  Valverde hauria de trucar a Deulofeu per a dir-li que compta amb ell, que serà important a l’equip, que jugarà molt, però quan ens posem a fer una alineació no sabem a qui hem de treure per a encabir al Gerard. Ell mentre tant vol ser feliç, sense adonar-se’n que el que se li demana al jugador és que faci feliç al soci i seguidor que li retorna felicitat amb diners.

El mateix passa amb els del “B”, se’n ha anat el maleït Luis Enrique no mirava cap baix, que no feia jugar a cap jugador del filial. Veus els partits de promoció i entens perfectament a Luis Enrique, però a més de diners els has de trucar i els has de donar carinyo, molt carinyo.

El primer any de l’entrenador no és difícil parlar amb tothom i fer-los creure que tots són molt importants, que comptes amb ells, que sense ells se’n va tot en orris. El segon any costa més i ja és el segon entrenador el que intenta fer-los-hi veure que allò que van prometre no és possible, que a la alineació només ni caven onze i els altres han d’anar a la banqueta o a la graderia.

El tercer any aquells als que s’havia donat tant carinyo, tanta comunicació ja només parlen amb la directiva a través del seu representant per tal de cercar una sortida del club, si no que li ho preguntin a Ronaldinyo, a Etó, a Ibra, a Roberto, el porter de l’Espanyol o a Kameni, el porter del Màlaga, com a exemples de tants i tants casos en que es canvia el carinyo per la porta de sortida sense que l’entrenador tingui prou personalitat per a dir-te res a la cara. És difícil de suportar per que et diuen de tot i res agradable, però forma part del rol.

La figura del segon entrenador va néixer amb aquest motiu, per la necessitat de que el primer no es desgastés en el cos a cos diari amb el jugador.

Crec que el que l’entrenador ha d’estar disposat a donar al jugador professional és respecte, tracte humà, seriositat en el treball, objectivitat, però no carinyó. Aquest s’ha de reservar pel futbol amateur, on no es percep res. Al futbol professional hi ha una contraprestació pel teu treball que és el sou. Siguem tots professionals.

En un dels equips al quals vaig entrenar em vaig trobar un jugador que quan donava l’alineació em demanava parlar amb mi, em feia sortir del vestidor i em comunicava que ell havia de jugar, que era millor que molts dels que havia alineat per jugar el partit. Jo li argumentava el perquè considerava que no havia de jugar i tornàvem a entrar al vestidor per tal de fer la xerrada prèvia al partit.  Això va durar dues setmanes. A la tercera el vaig entrar al vestuari i davant tots els jugadors convocats vaig dir el que passava i li vaig demanar al jugador que ens digués a tots a qui trèiem per tal que jugues ell. Allà es van acabar les reclamacions.


Lectures 677 lectures   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




publicitat

giny



publicitat

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

Fotografies

  • CE Catllar-UD Viladecans

  • Ascens CF Vila-seca

  • Ascens CD Morell a #3div5

  • Catllar-Morell (Primera Catalana)

  • Escola Valls-Montblanc

  • UE Valls-Gandesa (Segona Catalana)

  • Salvació Escola Valls Futbol

  • CE Unió Astorga-UDE Canonja (Tercera Catalana)

  • Jordi Mercadé, entrenador UE Valls

    Les 5 millors fotos del partit UE Valls-Pobla de Mafumet -Amistós pretemporada-

  • CE Pla de Santa Maria-UE Segur (Tercera Catalana)

  • Camp Clar-Camarles (Segona Catalana)

  • Viladecans-Torredembarra

  • Ascens UE Valls a Primera Catalana (2a part)

  • Ascens UD Jesús i Maria a Primera Catalana

  • Canonja-Jesús i Maria (Segona Catalana)

  • Les cinc millors fotos del partit UE Valls-CD Morell (Amistós)

  • Atlètic de Valls-UE Santa Coloma (Tercera Catalana)

  • Ascens CD Morell a #3div5

  • Ascens UD Jesús i Maria a Primera Catalana

  • Ascens UE Valls a Primera Catalana (2a part)

Més articles

Categories

Enllaços

Vídeos

giny

giny

giny

giny


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya