Arrenca una nova temporada: un optimisme moderat

Arrenca una nova temporada: un optimisme moderat
Arrenca una nova temporada: un optimisme moderat

Editorial

UE Valls i Atlètic de Valls arrencaran aquest cap de setmana la nova temporada 2019-2020. Ho faran amb expectatives altes. Cadascun amb els seus objectius a cada categoria. Il·lusions renovades per un curs que promet ser molt intens i perquè no, amb cert optimisme, però cal anar amb precaució.

La UE Valls s'ha sabut reforçar molt i molt bé de cara la seva nova experiència a la Primera Catalana. Molt bones sensacions, increment del pressupost i incorporacions amb jugadors que almenys han jugat a Primera Catalana. Les coses s'han buscat de fer bé en una #1cat2 que, com molts auguren, serà molt i molt competitiva. L'objectiu no és cap altra, que alhora és molt i molt llaminer, que la salvació i consolidació del projecte. De les últimes tres participacions a la categoria, les darreres dues van baixar a la primera temporada, i l'altre, es va poder mantenir només el primer any, assolint el descens al següent. El repte -majúscul- és consolidar l'equip a Primera Catalana. Fer-ho, ja serà un pas de gegant per un club que necessita estabilitat. Amb Pallarès, s'aconseguirà? De moment ha demostrat que tots els passos que s'han fet, han estat plens de lògica, coherència i això, ha acabat donant èxits a una entitat que també, des de l'hombra, ha treballat per anar apuntalant sòlidament l'estructura.

L'Atlètic de Valls, per la seva banda torna a competir un any més a Tercera Catalana. Després de dos anys tocant la Segona Catalana, per a molts torna a ser un dels clars candidats a l'ascens. Però aquesta etiqueta, on el nou míster -Sergi Ferrer- tampoc se'n vol amagar, dependrà exclusivament d'ells. En una temporada nova, tothom comença de zero. És cert que Roda de Barà i Montblanc no hi són gràcies al seu ascens, però n'hi ha d'altres que presentaran lluita, ja siguin nous a la categoria o vells coneguts.

Els vallencs han canviat peces però, tot i la marxa d'algun jugador important, el bloc es manté. Cares noves en diferents línies del joc -excepte al migcamp- per a buscar seguir sent els equips destacats del grup 3 de Tercera Catalana. És clar que l'equip desitja un any o altre jugar a Segona Catalana, tot i que, per les limitacions que acaben tenint, no acaba sent una obligació. S'ha de valorar si aquest fet, no acaba sent alhora una avantatge o un impediment alhora d'assolir-ho.