Editorial

Set jornades i cap victòria. Quatre empats i tres derrotes. La UE Valls és l'equip que més empats ha sumat del grup 2 de Primera Catalana i hi han 11 equips, que han sumat almenys les mateixes derrotes que ells. El problema és que són, al costat del Sant Ildefons, l'únic equip que no han pogut guanyar. I això comença a ser un problema.

Hi ha la sensació que s'han perdut punts "tontos" pel camí, però no els de diumenge al Guinardó, on l'equip no va semblar un equip de Primera Catalana als primers 45 minuts, i sense demanar-lis massa, el Martinenc va marxar amb un avantatge de 3 gols al descans. Al final del partit, i amb un 4-1 en contra, les cares eren llargues. I no era per a menys. Derrota que fa aixecar alarmes, no per la classificació (s'està a dos punts de sortir de llocs del descens) sinó perquè l'equip va donar sensacions de preocupació.

Ara per ara, el màxim enemic de l'equip no és la classificació, ni el caseller a zero de victòries. El màxim enemic de la plantilla és l'aspecte moral. En aquests moments, i després de veure en varis partits, s'ha d'apel·lar als partits de Mollerussa o Santboià, Catllar o la segona part de Viladecans per creure que la primera victòria pot arribar i constatar que l'equip pot reconduir el vol que s'ha desviat en aquest inici de temporada.