Editorial

La UE Valls passa pel moment més dolç de la seva història. Tercers a Primera Catalana i una ratxa de resultats que fan que l'equip s'hagi instal·lat a la zona alta de la classificació. Tot sembla que vagi rotllat i que sigui fàcil, però cal posar en context la situació de l'equip per, encara donar més valor a la situació.

L'arribada de Joan Pallarès a donat l'estabilitat que feia tants anys que la Unió Esportiva Valls buscava. El club, que es trobava encasellat a Segona Catalana li costava un món ascendir a Primera Catalana i quan ho feia, baixava la següent temporada, sense arribar a competir-la i menys a gaudir-la. Es va viure en dues ocasions en una història pràcticament calcada. Amb una manca de planificació i sense idees cap a on anar, i sobretot, sense un projecte clar i directe de la línia a seguir, el club s'estampava contínuament. Les aigües al club eren tèrboles, però des de l'arribada de Pallarès el club sembla haver trobat el camí. Una idea clara d'estructura de club, unes parcel·les definides i un tècnic amb una idea molt marcada, tant de joc com de gestió. I ara tothom gaudeix de la màxima categoria del futbol català. L'equip guanya partits i el públic gaudeix.

Amb poc més de mitja temporada disputada, l'equip té a prop la permanència. Els seus números avalen la feina feta. 36 punts en 20 jornades. Pallarès deia que no és fàcil encadenar dotze partits seguits sense perdre. És cert, com tampoc rebre en 12 partits només 4 gols en contra, un fet que demostra la solvència -no només defensiva de l'equip- sinó com a bloc. El conjunt, lluny de les individualitats, és el que està provocant l'èxit d'aquest equip. Anar tots a l'una, sacrificar-se, estar endollats, el voler més, sentir-se tots implicats en aquest projecte. L'equip està fent uns registres difícils de pensar però el més important de tot és que ho fa amb quinze jugadors de casa.