Ens hem quedat sense el que més ens agrada
En alguna ocasió ens oblidem que l'esport forma part de la vida, que en forma part i que ens acaba complementant el nostre dia a dia. És el que ens acaba ocupant unes hores al dia o setmana, i el que per a molts, ens dona un petit sentit, en major o menor mesura. Però se'ns ha tret. Un virus epidèmic a escala global ens ha recordat el vulnerable que podem arribar a ser i no ha quedat una altra que prendre unes mesures que, com a societat, no havíem vist ni, possiblement previst. I toca aturar-ho tot.
El Travesser es troba en stand by, com tots, a l'expectativa de veure què i com s'acaba evolucionant en aquesta situació -perdoneu per l'expressió- anòmala que vivim. Amb tota aturada esportiva al nostre futbol territorial, com altres companys de mitjans esportius que toquen el futbol més humil, ens veiem afectats plenament per unes mesures que entenem a la perfecció. Ho entenem, però ens afecta, com a pràcticament a tots els sectors -menys, pel que sembla a Mercadona i a les empreses de fabricació de paper higiènic.
Bromes a part, son temps convulsos, de molts dubtes. I ens toca viure aquests moments d'excepcionalitat que ningú ha escollit viure per adaptar-nos. Estarem pendents, molt pendents de la situació però de forma obligada ens toca fer una pausa. Sense futbol se'ns limita la nostra tasca informativa. No hi ha partits, però intentarem informar en la mesura del possible sobre la situació, i quan sigui possible. Esperarem la decisió de la Federació Catalana de Futbol i esperarem veure com es desenvolupa la situació.