Actitud inacceptable

Editorial

 

Dissabte ens desplaçàvem fins a Saragossa amb l’equip femení Nacional de l’Escola Valls Futbol. Era la primera jornada d’una nova iŀlusionant temporada esportiva. Se sabia que es viatjava més enllà del territori català i que per aquest simple fet, s’havia d’anar amb precaució. Aquesta mateixa precaució a l’hora d’utilitzar la nostra llengua no és normal en un sistema democràtic ni tolerant com el que se suposa que vivim.
 

L’arribada al complex esportiu -unes instal·lacions simplement envejables- va ser totalment normal. Les jugadores es van canviar, van fer l’escalfament mentre l’aficionat vingut des de Valls van anar al bar a passar els minuts previs.
 

Abans de començar el partit va haver-hi l’incident lamentable però que no és ni serà el primer pel simple fet de ser catalans. L’àrbitre es dirigia a una jugadora de l’Escola Valls Futbol amenaçant-la de què si parlava en català no la deixaria jugar. Textualment la frase va ser la següent “Si hablas en catalán, no te dejaré jugar.” Resposta venint d’un àrbitre bastant inacceptable. S’hauria de mirar a les normatives de la Federació Espanyola sobre el tema de la llengua en els terrenys de joc per saber si l’àrbitre estava en el seu dret de demanar -que mai d’exigir- que una jugadora se li adrecés en castellà i més estan en una competició de la Federació Espanyola de Futbol. Mai però, i repetim, mai, un àrbitre pot adoptar una actitud rallant la intolerància i l’odi envers una llengua i de retruc insultar a milions de persones ja que pot ofendre amb aquest comentari i la seva actitud, com la que va tenir. 

Aquesta és, per desgràcia, part de la realitat que tenim avui dia en el nostra país.

L’odi envers els catalans hi és present. És cert que no es reflexa en tota la ciutadania castellana, ja que seria un error globalitzar -com solen fer des de la caverna mediatica espanyola- però si que és cert, i amb exemples quotidians diaris es pot veure, que no s’ens pot veure per part d’Espanya. Amb aquest exemple a nivell esportiu es va poder tornar a reflectir. 
 

Sabem que no canviarem res, que ningú cridarà l’atenció a l’àrbitre del partit perquè quan torni a arbitrar un partit a un equip català rebaixi els seus comentaris rallant la xenofòbia lingüística. Tant sols el que podem fer és denunciar-ho públicament i deixar-ho en constància.