El camí és aquest

Editorial

Un punt de 12 possibles. Aquest és el balanç de la Unió Esportiva Valls aquest inici de lliga. L’estadística és dolenta, sí, però ara més que mai, i després de veure el partit davant de l’Amposta, les sensacions són bones.

 

És llàstima no haver aprofitat de nou les ocasions per endur-se tres punts que hagessin revifat a un equip que amb actitud i sacrifici mereixia sumar, de nou, els tres punts. Si l’equip juga tots els partits com els primers 45 minuts davant de l’Amposta, l’afició vallenca no tant sols no haurà de patir, sinó que també gaudirà del futbol al Vilar.

 

Quan les circumstàncies eren per no ser positius, l’equip va fer callar a toc de pilota les veus crítiques. Un Ike entregat al mig camp, un Denis molt concentrat en defensa, un Morillas molt actiu per la banda, Pinilla eficaç, Gerard i Loro fent feina fosca... I així tots els jugadors que van estar al camp. Els 45 primers minuts el Valls va ser molt superior a l’Amposta, un Amposta que va reaccionar a la segona part i va empatar, però s’ha de fer memòria i en el balanç global la Unió Esportiva va fer més mèrits per endur-se els tres punts.

 

Si la plantilla no baixa els braços i jornada rera jornada demostra l’actitud que van tenir diumenge segur que aviat, ben aviat arriba la primera victòria. La manca de punts fa però que l’equip haguí de recuperar el terreny perdut i millorar setmana rera setmana.

 

Destacar l’afició vallenca que es va desplaçar a Amposta. Una vintena de persones van desplaçar-se fins a Amposta per seguir l’equip, mentre tant però, la grada jove no compleix amb les expectatives inicials.