S'ens pixen a la cara i diuen que plou

Editorial

Ho han fet, ho estan fent i ho seguiran fent sinó es posa remei. L’antiga junta directiva ja va sofrir l’estament arbitral durant 5 anys. Només cal recordar el primer any on la UE Valls se li va arravatar l’ascens a Primera Regional davant del Reddis en el partit definitiu en la promoció. Són molts els exemples que podríem posar i molts els exemples en els darrers anys. L’actual i nova junta directiva ja n’ha tingut prou amb 12 partits per adonar-se de què és molt fàcil, massa, xiular a la Unió Esportiva Valls. 
Que ningú agafi aquestes línies com una excusa de la situació de l’equip a la lliga. No ho és. L’equip, és, hi ha de ser responsable de la situació que pateixen però una cosa no treu l’altre. Avui s’ha tornat a demostrar que s’ens pixen a la cara.
 
El públic del Vilar està cansat. Està cansat de què s’els menystingui des dels estaments arbitrals amb la seva “xuleria” innata quan venen a Valls. Un exemple clar ha estat el linier, on quan la seva feina és arbitrar el partit i no formar part del partit. A la mitja part del partit se li ensenyava a l’àrbitre una fotografia on es veia clarament l’agressió que Miguel Reverté havia sofert per part d’un defensor del Martinenc. L’àrbitre del partit, argumentava que “Un àrbitre no es pot besar en una imatge.” Potser se li hagués pogut recordar la final entre Itàlia i França amb el famós cop de cap de Zidane a Materazzi on l’àrbitre va veure les imatges per la televisió i fruit d’això va expulsar al jugador francès. Bé, un àrbitre tampoc es pot tirar enrera quan ha expulsat a un jugador i menys perquè el linier del partit li ve corrent des de la banda dient-li que no l’expulsi a cau d’orella, sense cap mena d’argumentació. On té la lògica, senyor àrbitre? Com és que no va expulsar a un jugador del Martinenc que agredeix a un rival quan vostè ho va veure clarament, igual que el linier, que estava a 10 metres de la jugada? Però si que no li tremola el pols a l’hora d’expulsar a un jugador del Valls per queixar-se de què un rival va agredir a un company seu. No pot ser que el línier estigui més pendent de contestar a la gent que està a la banqueta que no pas estar controlant que pasa a un terreny de joc.
 
Des de Valls estem cansats, cansats de què sempre s’escombri en contra del Valls. Cansats! Fa masses anys que dura la història i això té que acabar. Sovint tothom posa més seny  que uns àrbitres que ja tant sols entrar a un estadi de futbol ja s’els veu tots ben vestits i amb uns aires de superioritat com si es tractessin d’àrbitres professionals. La Federació té un problema. Bé, en té molts, però la incompetència de l’estament arbitral és molt greu i estaria bé que hi posessin remei. 
 
Sí, és molt difícil ser àrbitre. En sóc conscient, però igual que reconec que és difícil la seva feina, també sovint se la compliquen ells sols amb actuacions que són molt difícils d’entendre i que se justifiquin. I en cap moment hem parlat d’un nou penal xiulat en contra, que ja no sabem quants en portem aquesta temporada. No hen parlem perquè és una jugada en la què és dubtosa i s’ha de donar el benefici del dubte i per un ho serà i per un altre no. Parlem de coses que cauen del cel. Diumenge, a Igualada, tornarem a jugar contra 12?