Editorial

Si s’analitza el balanç del que portem de temporada queda clar que Piñol no acabès la temporada era qüestió de temps. Com a màxim responsable de la plantilla, els mals resultats des d’inici de temporada l’han arrastrat a estar qüestionat des de les primeres jornades de lliga. La victoria va tarda 10 jornades en arribar però la motxilla ja pesava massa i 15 punts en la primera volta i tres jornades sense puntuar en la segona volta han significat la destitució del tècnic.
Sent justos, Piñol i Sicart no són els únics culpables de la situació en la que el club es trova. La plantilla te part de responsabilitat, així com també la secretaria técnica. Està clar però que el que sempre li toca pagar els plats trencats és l’entrenador, i finalment diumenge es va confirmar que Jordi Rojas agafaria les rendes de l’equip.

Amb el canvi d’entrenador l’equip ha de veure un canvi de mentalitat. Rojas va veure ràpid que l’equip moralment està tocat. Serà feina seva, i del segon entrenador, capgirar la situación i tant sols té 14 jornades per a fer-ho. No ho té gens fácil, és veritat però diumenge, contra l’Amposta si s’aconsegueix guanyar s’haurà fet un primer pas important.

L’equip li toca fer un reset. Oblidar-se de tot i mirar endavant. S’ha de treure la presió que porta acomulada i saber llegir els partits per treure els màxims punts posibles. S’ha acabat del “jogo bonito”. S’ha de buscar ser pràctic, esgarrapar punts com sigui d’aquí a final de lliga per, plantar-se en les darreres 5 jornades amb totes les opcions posibles per aconseguir el que seria un miracle ara mateix, mantenir la categoría.
Amb l’arribada de Rojas, la UE Valls crema el seu darrer cartutxo.