Editorial

La Unió Esportiva Valls revifa més que mai després de la victòria aquesta jornada 22 de lliga contra el Vista Alegre. Els de l’Alt Camp que havien encadenat tres derrotes seguides contra els de Castelldefels en els darrers enfrontaments directes, han mostrat la voluntat absoluta de voler ser un any més equip de Primera Catalana.

I és que l’equip ara dirigit per Jordi Rojas “no estaban muertos, estaban de parranda.” S’ha demostrat que hi ha qualitat i amb les incorporacions recents s’ha vist que poden donar equilibri a l’equip, i el partit d’avui ha estat la evolució del que es va veure contra l’Amposta, i realment fa bona pinta i es pot ser optimista pel que resta de calendari.

Si la setmana passada vam dir que no es podien llençar campanes al vol per una victòria, aquesta, veient un equip molt més compactat i veient que l’equip està a tant sols dos punts de sortir del descens –cosa totalment impensable fa dues setmanes- la il·lusió entre l’aficionat torna a existir. De fet, veia molt que els seguidors de la UE Valls no marxaven tant satisfets del Vilar. Tot a canviat en tant sols dos partits. L’equip sembla un altre. Defensivament s’ha ofert una imatge de tranquil·litat, de seguretat, cosa que no havia passat en tota la temporada. Ofensivament l’equip té arribada.

És cert, l’equip segueix en descens i la zona baixa està molt ajustada, excessivament igualada. Cap equip vol despenjar-se i si la temporada passada l’Olesa de Montserrat , des d’inici de temporada, i Can Fatjó a les jornades finals, es van despenjar de la permanència, aquesta tot apunta que tothom lluitarà fins el darrer sospir per mantenir la categoria. La Unió però ressorgeix amb dues victòries contra equips de la zona mitja i això no tant sols a engrescat a una afició que ja comença a fer càlculs de quan se sortirà del descens, sinó que per la plantilla està sent vital per creure amb ells mateixos. Ni abans s’era un equip tant dolent ni ara són el millor equip de la categoria, simplement l’ambició i l’orgull estan més vius que mai.

Ens espera una recta final de temporada a la #1cat2 que fa trempar, i a falta d’emoció a la Primera Divisió Espanyola, els amants del futbol tenen una cita cada diumenge en qualsevol camp dels 18 equips que composen la Primera Catalana, on tant a la zona alta com a la baixa la competitivitat i la igualtat classificatòria és el pa de cada dia.
 
Diumenge toca visitar el camp de la UE Sants, equip que ve de caure 3-0 contra l’Amposta després d’una bona ratxa de victòries. Se sumarà davant d’un dels històrics clubs catalans la primera victoría de la temporada a domicili? Diumenge us ho explicarem, com sempre, a El Travesser.
 
El títol de la Editorial també fa menció al femeni Nacional de l’Escola Valls Futbol, que després de deixar-se valuosos punts contra equips de la part mitja de la classificació, i, fer un pas enrera respecte el liderat, ha demostrat a tot el futbol femení que és un equip guanyador. Més enllà de veure que li venien dos partits fora contra el primer i segon classificat, i enfonsar-se, i pensar que no podrien sumar sis punts consecutius, han tret l’orgull i l’ambició que les caracteritza i han assolit dues victòries de prestigi que les han d’omplir de satisfacció i les ha d’encoratjar a seguir endavant fins al final.

 L’equip sap que té difícil el liderat. Queden quatre partits per acabar i segueixen a sis punts del líder però l’esforç, actitud i sacrifici que ha demostrat l’equip durant la temporada ha tingut la recompensa de guanyant al camp de dos grans equips com Girona i Barça B. Queda clar que aquest equip pot guanyar contra qualsevol equip. Llàstima que no quedin més jornades de lliga, sinó, més d’un s’enduria una sorpresa.