Editorial

Primer va ser el Viladecans qui va anar per davant. Després, minuts més tard, la UE Valls empatava i un cop començada la segona part, els vallencs capgiraven el marcador. El partit però acabava amb empat. El matx, va tenir totes les seqüències i opcions possibles pel que fa al ressultat. Els dos equips van anar guanyant en un moment del partit però, com sol acabar aquestes coses, al final dels 90 minuts -aquesta vegada 99 minuts- el marcador final va ser d'empat.

Un any fa que la UE Valls no guanya fora i va poder trencar aquesta mala ratxa però si a algún dels dos equips li ha de doldre més aquest empat és al Viladecans. No tant sols perquè retrocedeix dos punts més respecte Ascó i Santfeliuenc sinó perquè era l'equip prefereit per endur-se els tres punts. Qui perdona ho paga i dues ocasions errades més que clares del Viladecans els tenia que acabar costant car i així ha estat. La UE Valls li va aconseguir fer dos gols a Alejandro, cosa que pocs conjunts poden dir aquesta temporada.

La UE Valls va marxar satisfeta i per varis motius. L'equip és cert segueix en zona de descens i Torredembarra i Cervera van guanyar, però el descens segueix estan a tres punts. A més, rascar un punt al camp del Viladecans no és feina fàcil i molts equips, com li va fer Reddis contra Ascó donen el partit per perdut abans de començar.

Rojas arrastrava 5 baixes importants però damunt del terreny de joc no es van notar. Es va veure un equip amb actitud, amb sacrifici i amb voluntat de treure les coses endavant. Resten 9 finals però la cara de Rojas al final del partit abraçant a un membre de la plantilla demostrava que l'equip no està tocat i creu amb la remuntada.

Toca creure-hi!