El tren va passant....

Editorial

La frustació de tothom va ser evident diumenge. Ni Cervera, ni Ascó, ni Andorra, ni Igualada.... Quatre setmanes esperant guanyar per sortir del descens i no hi ha manera. Hi ha la sensació que el tren va passant i va passant i al final es farà tard.

Per primer cop les cares d'aquella gent que ve diumenge si diumenge també al Vilar a veure la seva UE Valls era un poema. No calia dir massa cosa per entendre el que un pensava mirant el reflex de la seva cara.

Quatre trens perduts. El d'Ascó és totalment entendible però la resta han estat relliscades que couen i couran. L'Igualada, un conjunt que no tenia res en joc, va mostrar en varies fases del partit, potser segurament més a la primera que a la segona, que sense la presió d'estar-se jugant un objectiu a la classificació et pot dominar i treure del partit durant bona part d'aquest.

Els primers 10 minuts van ser bons de la Unió, però a partir d'aquí poca cosa. Aquella ambició i actitud que si que es va veure a l'inici del partit va deixar pas a les errades, nervis i descol·locacions posicionals. La segona part, va ser més el cor que el cap, i així es va poder empatar després d'encaixar gols que mai un equip que s'està jugant la permanència ha d'encaixar. 

Rojas no li va tremolar el pols a l'hora de treure a Reverté i posar a Ike just iniciar la segona part. Després, va entrar Gomà-Camps que es va veure que amb la seves ganes i actitud un equip pot, si s'ho creu. Llàstima que va faltar minuts per fer el quart. La pregunta és? Diumenge Gomà-Camps tornarà a començar el partit a la banqueta?