Com està el got? Mig ple o mig buit?
Segueix-nos al nostre nou compte de Twitter - @El_Travesser
Fins a vuit baixes arrastrava la Unió Esportiva Valls diumenge en el partit davant del Vila-seca, lesions cadascuna diferent que va fer que l'equip anés en quadre i vist la situació, va respondre.
Dues lectures en sortia de la gent de Valls que va veure el partit. El got mig ple i el got mig buit. Sol passar a Can UE Valls. Possar-se d'acord en aquesta entitat és difícil. Tothom veu -i això és bo- les coses diferents esportivament parlant. Hi ha qui es posa nerviós a les primeres de canvi i en canvi altres, tenen més paciància i miren sempre la part positiva.
Puntuar a un camp difícil davant d'un rival, que tot i tenir també baixes, de qualitat -encara que els resultats no l'acompanyin- no és fàcil si no pots comptar amb el bloc principal. Ni Albert Martí, ni Pere Plana, ni Álex Lara, ni Ike Romera, ni Jordi Feliu, ni Gomà-Camps, ni Hicham podien jugar el partit. Giró, arribava d'un llarg viatge i no podia entrar d'entrada. AIxò dificultava les coses i es van veure nervis, sobretot en defensa on cada ocasió del Vila-seca creava cert neguit. Sort d'un Boris que cada cop se sent millor sota pals.
S'ha d'estudiar fins a quin punt l'equip té una banqueta prou competitiva. Sempre, quan falten gent important s'ha de notar, però també s'ha d'estar més o menys tranquil sabent que hi ha gent darrera que pot respondre, però l'equip, a la primera part, va mostrar-se atemorit en certs aspectes. Físicament tampoc està bé. Es va veure durant el partit.
Un punt fora de casa és un bon ressultat i més si tenim en compte la situació de l'equip. Ara bé, deixa de ser-ho quan perds la jornada anterior al teu estadi i encadenen 4 jornades sense guanyar. Keep Calm, com ho titulavem la setmana passada. No hem canviat d'opinió. És cert però que s'ha de treballar per seguir engrescant la gent del Vilar i de Valls.
Toca, doncs, recuperar jugadors, incrementar la intensitat, la potència física i trencar amb una sèrie de partits on l'equip no ha acabat d'oferir del tot, una bona imatge. Diumenge contra el Calafell, no es pot perdonar.
Dues lectures en sortia de la gent de Valls que va veure el partit. El got mig ple i el got mig buit. Sol passar a Can UE Valls. Possar-se d'acord en aquesta entitat és difícil. Tothom veu -i això és bo- les coses diferents esportivament parlant. Hi ha qui es posa nerviós a les primeres de canvi i en canvi altres, tenen més paciància i miren sempre la part positiva.
Puntuar a un camp difícil davant d'un rival, que tot i tenir també baixes, de qualitat -encara que els resultats no l'acompanyin- no és fàcil si no pots comptar amb el bloc principal. Ni Albert Martí, ni Pere Plana, ni Álex Lara, ni Ike Romera, ni Jordi Feliu, ni Gomà-Camps, ni Hicham podien jugar el partit. Giró, arribava d'un llarg viatge i no podia entrar d'entrada. AIxò dificultava les coses i es van veure nervis, sobretot en defensa on cada ocasió del Vila-seca creava cert neguit. Sort d'un Boris que cada cop se sent millor sota pals.
S'ha d'estudiar fins a quin punt l'equip té una banqueta prou competitiva. Sempre, quan falten gent important s'ha de notar, però també s'ha d'estar més o menys tranquil sabent que hi ha gent darrera que pot respondre, però l'equip, a la primera part, va mostrar-se atemorit en certs aspectes. Físicament tampoc està bé. Es va veure durant el partit.
Un punt fora de casa és un bon ressultat i més si tenim en compte la situació de l'equip. Ara bé, deixa de ser-ho quan perds la jornada anterior al teu estadi i encadenen 4 jornades sense guanyar. Keep Calm, com ho titulavem la setmana passada. No hem canviat d'opinió. És cert però que s'ha de treballar per seguir engrescant la gent del Vilar i de Valls.
Toca, doncs, recuperar jugadors, incrementar la intensitat, la potència física i trencar amb una sèrie de partits on l'equip no ha acabat d'oferir del tot, una bona imatge. Diumenge contra el Calafell, no es pot perdonar.
Segueix-nos al nostre nou compte de Twitter - @El_Travesser