Atlètic de Valls. Derrotats amb orgull

Editorial

Una derrota en un play-off d’ascens sempre és difícil de pair. Tothom, i és normal, s’està lamentant de l’oportunitat perduda. Un ascens històric a Segona Catalana, però darrere d’això no s’ha d’oblidar d’un fet. L’Atlètic de Valls ha tancat el que ha estat la seva millor temporada de la seva història, i això s’ha de valorar i recordar.
 
S’ha viscut una temporada il·lusionant, la gent s’interessava pels resultats de l’equip, tornava al camp a seguir i animar a l’equip, es desplaçava fora de casa, sobretot al Morell i Ulldecona. Es respirava l’ambient d’una temporada històrica i, a més, la sort acompanyava. Cinc partits l’Atlètic guanyava al temps afegit i l’emoció i sobretot, la il·lusió, es palpava en el sí del club.
 
Les xarxes bullien, la premsa responia i la ciutat tornava a parlar de l’Atlètic. Això és el que ha guanyat el club, una temporada que no s’oblidarà i que quedarà escrita. Els guanyadors són els que escriuen els llibres, però tot i que l’Atlètic de Valls no ha pogut pujar han caigut amb honor, i s’han entregat fins al límit. No hi ha res a recriminar, ni a jugadors cos tècnic, directiva, afició. Quan es dóna el 100x100 no hi ha cap “però” a dir, només queda felicitar al club per la grandiosa temporada que han fet i agraïr-los haver-nos fet gaudir durant 10 mesos.
 
Aquesta temporada l’equip s’ha fet més gran i ha madurat en tots els sentits.