Toca gaudir

Editorial

Acostumar-se al caviar és fàcil. Quan es ve d'una mala temporada, tot el que sigui anar a millor sap millor, i enguany, a ca'n UE Valls saben de què parlen. La passada temporada, en una paraula va ser "infumable". L'aposta de Mercadé va durar el que va durar el seu president en marxar. Bon vent i barca nova, com diu la dita. La nova junta, anava revolucionada -amb més o menys raó. Els resultats no acabaven de funcionar, però, va ser pitjor, molt pitjor, el remei que la malaltia.

 

L'aposta d'Isaac Fernández, i ja es pot dir ben alt, va ser un error descomunal. En comptes d'anar a millor, ràpidament es va iniciar amb els problemes, tant dins com fora dels terrenys de joc. L'espurna d'il·lusió del retorn del tècnic que va pujar l'equip, i el va mantenir un any a Primera Catalana, va durar el mateix que l'energia d'un llumí.

 

La nova temporada s'esperava, i la junta va pencar per canviar la situació. No era fàcil, i després d'un inici dubitatiu, els èxits van arribar. Del nerviosisme, a la calma institucional i, de retruc, arribaven els resultats. Ja ho deia Juanjo Alias en la seva entrevista quan va fitxar: l'equip al principi li costarà però després funcionarà sol". Dit i fet. No és endeví, sinó que l'experiència sempre és un grau, i Juanjo, de futbol en sap un rato.


Potser és el que li ha faltat la UE Valls en les temporades que porta a Segona Catalana; un seguit de veterans que sàpiguen gestionar una plantilla jove. No cal parlar d'objectius d'aquí a final de temporada. Ara, només toca gaudir de la temporada, que el soci i simpatitzant de la Unió, li toca.