Pallarés (UE Valls): 'L'objectiu era consolidar un bloc que poguessin durar en el temps'

"On no arriben els diners arriba la il·lusió, el creure en un projecte, i aquest és el nostre objectiu"

per Francesc Fàbregas Gaya

UE Valls

Pallarès, en el darrer partit al Vilar, davant la Pobla B
Pallarès, en el darrer partit al Vilar, davant la Pobla B

Joan Antoni Pallarès ha renovat com a entrenador de la UE Valls per a la pròxima temporada.  Després d’un any per emmarcar, cos tècnic i junta directiva han arribat a un acord per donar-se confiança un any més. Els números avalen la tasca de Pallarès i el cos tècnic. 

Ha estat fàcil l’entesa amb la junta per la renovació?
Sí. Hi havia predisposició per les dues parts. Sabíem que el projecte que vam engegar l’any passat era un projecte de 2-3 anys. L’objectiu de l’any passat era consolidar un bloc, un grup de jugadors que ens poguessin durar amb el temps, apostant per jugadors de Valls o pròxims a Valls perquè poguessin estar molt de temps al club, independentment l’entrenador que hi hagués, i que fossin propietat del club. Hem tingut la sort que enguany ha anat molt bé i ens hem trobat de nou a Primera Catalana.


Mai s’ha amagat des del primer dia que el club volia tornar a Primera Catalana...
L’ascens era un objectiu, sí, però al final jo puc tenir un objectiu i no complir-lo. El projecte començava en el moment que baixem de Primera a Segona Catalana, des que ens asseiem amb la junta i demanem poders per intentar gestionar el tema esportiu. Arribem a una entesa, la plantilla ha funcionat i ens hem tornat a asseure per treballar de cara l’any vinent. Creiem que el Valls ha d’estar a Primera Catalana i per a nosaltres ara és un repte, ja que fa dues temporades no es va poder assolir la permanència a Primera, per a nosaltres és un repte fer un equip per assolir la permanència i consolidar l’equip.


Anem enrere... Agafa un equip sentenciat a Primera Catalana i no el pots salvar. Quins van ser els fonaments per arribar fins aquí?
Quan vam arribar a Valls, crec que hi havia un problema de fons. No s’havien fet bé les coses a l’estiu i no s’havia fet una bona planificació. Va faltar molta mentalització que la Primera Catalana és molt dura. Què ha canviat? Que intentem fer les coses seriosament, que la junta hi és al costat i l’equip ha notat el suport de la junta, de l’afició, i intentem fer les coses tan serioses com podem. S’ha començat una casa des de baix però puja sòlida, forta, i hi ha unes bases creades.


S’ha assolit l’ascens amb una plantilla jove i sobretot amb molta gent de casa. Una simbiosi que demostra que a Valls hi ha qualitat per afrontar reptes ambiciosos?
Perquè hi ha la il·lusió per fer-ho. On no arriben els diners arriba la il·lusió, el creure en un projecte, i aquest és el nostre objectiu. Som conscients d’on som. El Valls ha complert amb tots els jugadors des del primer dia a l’últim i és cert que hi ha ganes de fer les coses bé i que la Unió Esportiva torni a tenir el nom que tenia fa uns anys.


És el seu tercer ascens com a entrenador. Dos amb el Morell i un amb el Valls en sis temporades... Quin és el secret de l’èxit?
No ho sé. N’hi haurà que diran que tens sort, però crec que cada cop estem aprenent més i ens adonem més que per assolir èxits al camp necessites un vestidor. Em refereixo a tenir 22 persones que vagin totes en la mateixa direcció, que vulguin tots el millor per a l’equip, que siguin companys i que qui s’enfadi perquè no juga sigui perquè s’hagi d’esforçar més perquè l’entrenador el posi i que tothom se senti partícip. La nostra feina és encertar amb els jugadors que portem perquè a part que et donin coses dins del camp t’ho donin també dins del vestidor. La clau de l’èxit és trobar un vestidor compromès, que cregui en el que digui l’entrenador. Evidentment també hi ha la part de camp: com més informació tinguis del rival, com més treballis l’equip enfocat de cara al partit, això també és una part important, però si no tens un equip receptiu i que es cregui tot el que dius, no servirà.


Diumenge s’acaba la lliga. Seria un èxit sumar la victòria que donés al club el rècord de punts d’aquest grup de Segona Catalana de tota la història?
Sí, fa setmanes que ho comentem, però l’equip, des del partit de Torreforta, en què vam ser campions, i ho trobo normal i lògic, els jugadors es van deixar anar. Hem intentat parlar-ho i treballar-ho, però evidentment el xip competitiu, quan puges, baixa; tot i així crec que no hem deixat de competir. L’equip portava nou mesos amb un ganivet al coll amb la pressió de l’ascens i sabíem que era un any important per a nosaltres. Ja que som aquí volem intentar assolir aquest rècord, però és difícil perquè l’equip l’únic que té ganes és d’acabar la temporada i descansar perquè la pròxima temporada serà molt complicada.


S’ha treballat en la planificació de la pròxima temporada?
Sí. La confecció passa per renovar els màxims jugadors de la temporada perquè s’ho han guanyat. Si estem buscant que hi hagi un vestidor, no podem quedar-nos amb quatre jugadors i fitxar-ne setze. Hi ha d’haver 13-14 jugadors d’aquesta temporada que es mereixen estar a Primera Catalana. Avui tenim 13 jugadors renovats de cara a la pròxima temporada i amb dos o tres s’hi ha d’acabar de parlar. A partir d’aquí hi ha d’haver 4-5 incorporacions dins del nostre pressupost, i que evidentment hagin jugat enguany a Primera Catalana perquè el nivell pugi i hi hagi competitivitat.


Quins jugadors estan renovats a hores d’ara?
Èric Martí, Enric Socías, Gerard Batista, Cesc Martínez, Albert Plana, Sergio Giralte, Marc Guasch, Arnau Cucurull, Raúl López “Figo”, Òscar Pérez, Ramon Miranda, Joel Marigot i Dennis Belemans.

Mirant la Segona Catalana, UE Valls i Catllar han estat per sobre de la resta de rivals, però la resta d’equips de Tarragona quedaran classificats als últims llocs... Com a entrenador, com valores aquest fet?
La Segona Catalana cada cop és més difícil, i acaben morint-hi molts equips. A Primera Catalana pots estirar molts jugadors per categoria, i és un bon mercat, però a Segona Catalana costa trobar jugadors i a Tarragona no hi ha els pressupostos que tenen a les Terres de l’Ebre. La Segona Catalana cada cop és més difícil, amb clubs històrics com Tortosa, Amposta, clubs que ha estat a Primera Catalana durant molt de temps com Catllar, Vila-seca, Torreforta, i estan ancorats allà i això demostra que el futbol cada cop és més competitiu. És una categoria amb bons jugadors, i tothom es pensa que amb quatre bons jugadors pujaràs sobrat i no és així. Això dona més mèrit al que ha fet la UE Valls.


Reus, Ascó, Nàstic.... No passen pel millor moment, descensos de Rapitenca i Cambrils Unió a Segona Catalana. La UE Valls passa a ser el tercer club provincial. Se n’ha de saber treure profit, de cara a l’any vinent?
Evidentment. De moment, som l’únic equip de la província que estarà a Primera Catalana a falta de saber si ascendeix el Catllar, i amb això també hi hem de jugar. Hi haurà molts jugadors que voldran venir. Nosaltres hem de gaudir-ho i aprofitar-ho, però sobretot gaudir del que hem fet enguany, que encara no ha passat un any físic de quan vam baixar i ja hi tornem a ser. I toca planificar bé la temporada: que els jugadors que es queden ho sàpiguen amb temps, que els jugadors que volem portar ho sàpiguen amb temps, planificar una bona pretemporada amb molts partits amistosos, i sobretot afrontar-ho amb molta il·lusió. El nostre repte l’any vinent és molt majúscul. La il·lusió no ens la treu ningú.
Si el Catllar no puja, serem l’únic equip provincial a Primera Catalana, i per a nosaltres serà un orgull i
intentarem portar el no de la Unió tan dignament com sigui possible.