REPORTATGE #1cat2 (1): El FC Andorra és campió de lliga i el CE Manresa farà la promoció d’ascens

Anàlisis equip per equip dels nou primers classificats al grup 2 de Primera Catalana

per Àlex Font (@AFont77)

Primera Catalana grup 2

L'Andorra, des de l'arribada de Piquè ha signat una temporada per emmarcar, que els ha donat l'ascens
L'Andorra, des de l'arribada de Piquè ha signat una temporada per emmarcar, que els ha donat l'ascens | FC Andorra

La darrera jornada d’#1cat2 presentava gran part de la seva emoció en les places de la zona noble. Així ha quedat la primera meitat de la classificació amb resum breu, però detallat, de la trajectòria dels nou primers classificats:

L'Andorra, nou equip de #3div5. Foto: Twitter FC Andorra

1r. FC Andorra: un rival superior des de desembre 
L’equip del Principat es va proclamar campió de lliga el passat diumenge en desfer-se amb força comoditat d’un dels seus rivals directes (3-0 VS UD Viladecans). La temporada dels tricolors s’ha de dividir clarament per la meitat. Durant la 1a volta van anar de menys a més i gràcies a la bona feina de l’anterior mister Richard Imbernon es van assegurar una plaça a mitja taula.

A partir de gener tot va canviar. L’arribada de Gerard Piquè al club va portar fixatges de molt renom (Fede Bessone, Ruben Bover, Ernest Forgas, Adrià Vilanova, etc) i va posar a Gabri García i Albert Jorquera al capdavant d’un projecte molt més ambiciós i amb molts més recursos. En aquesta nova etapa, els tricolors s’han mostrat com una plantilla superior a la resta. La seva darrera derrota va ser el 5 de gener al Municipal d’Almacelles (3-2) i des d’aleshores han encadenat 22 jornades sense perdre.

Jugadors destacats:
Nico Ratti: el porter va arribar a l’equip a l’hivern i des d’aleshores ha demostrat estar per sobre del nivell de la categoria. Tan sols ha encaixat 8 gols en els 18 partits que ha disputat.
Ernest Forgas: el punta provinent del Reus Cambrils (3a Divisió) ha aportat el gol necessari per tal de pujar de categoria. La xifra de 15 gols en 18 partits disputats parla per si sola.

2n. CE Manresa: segona promo consecutiva
L’equip del Congost torna al playoff d’ascens amb l’objectiu d’oblidar i refer-se del cop de la temporada passada (Promoció perduda VS FC Martinenc). La temporada dels manresans s’ha vist afectada per una gran quantitat d’obstacles: la marxa del mister Piti Belmonte a meitat de temporada podria haver suposat una tragèdia, però al contrari. Es va confiar en un entrenador de la casa (Andreu Peralta) i aquest ha aconseguit gestionar uns mesos molt irregulars.

El Manresa jugarà play-off d'ascens a Tercera Divisió. Foto: Web CE Manresa

El CE Manresa ha tingut moments molt bons durant l’any, però també ha passat per ratxes molt negatives (una sola victòria entre les jornades 19 i 28). De totes maneres, ha mostrat una idea de joc molt sòlida durant tot l’any i ha respòs com toca en el moment de la veritat: l’últim mes de competició.

Jugadors destacats:
Noah Baffoe: màxim golejador de la categoria. El punta d’origen africà ha sumat 21 gols en les 34 jornades disputades. Molt perillós amb espais, el 9 manresà ha tret molt profit del joc al contraatac dels seus.

Florent Pierre: central de garanties. Ha demostrat ser un dels millors defensors de la lliga. Bona sortida de pilota, bon marcador i molt sòlid en el joc aeri. Un autèntic mur.

El CF Igualada finalment tercer, i els toca esperar un ascens per compensació. Foto: CF Igualada

3r. CF Igualada: el tapat que espera premi
Des de fa moltes jornades es parlava dels blaus com una alternativa molt seria a la zona noble. Finalment no ha aconseguit arribar a les dues primeres places, però aquest tercer lloc pot significar el premi de l’ascens compensat.

Passi el que passi el curs que ve, els de l’Anoia han signat una temporada per emmarcar i a més, donaran continuïtat al projecte amb la renovació del mister Moha Yaagoubi i de gran part de la plantilla. Els de Les Comes destaquen per un joc de posició envejable en la categoria. Estil totalment ofensiu i que passa en tot moment pel domini de pilota. Cap derrota en les darreres sis jornades els pot portar un premi que seria més que merescut.

Jugador destacat:
Martí Just: el punta referència de l’equip ha tingut una 2a volta complicada per culpa dels problemes físics. De totes maneres, ha sumat 16 gols i ha demostrat ser el davanter perfecte per aquest equip. Es mou com peix a l’aigua en el futbol combinatiu dels blaus i és una autèntica amenaça a les esquenes rivals.

El Viladecans, agraint el suport de la gent desplaçada a Andorra. Foto: UD Viladecans

4rt. UD Viladecans: últim mes molt pobre
L’entrega i el talent dels de Raúl Paje és inqüestionable, però quan ho tenien més a prop es van desfer. En la part noble durant tot l’any, els del Baix Llobregat han demostrat una vegada més ser un dels equips més fiables a nivell defensiu (34 gols en contra).

Tot i ser bastant regulars durant l’any, l’últim tram de competició els ha deixat sense cap opció d’ascens. Tres punts en les darreres sis jornades han sigut totalment insuficients per seguir aspirant a un ascens treballat i molt somiat pel club.
Jugador destacat:
Jaime González: el jove porter ha realitzat una magnífica temporada en el seu primer any a la categoria. Molt complicat de superar en el duel individual, la seva agilitat i seguretat sota pals han portat a l’equip a lluitar fins al final per l’ascens.

El Mollerussa ha signat una temporada per emmarcar. Foto: Pau del Valle

5è. CFJ Mollerussa: l’equip revelació
Els del Pla d’Urgell han signat una temporada espectacular en el seu retorn a la categoria. La primera volta els va deixar a un punt dels llocs d’ascens i amb una ratxa brutal: cap derrota en les primeres catorze jornades de competició.
En el segon tram van patir per donar continuïtat al joc dels primers mesos, però sens dubte han acabat com van començar: amb bons resultats i amb un joc molt versàtil que el permet adaptar-se a qualsevol context de partit. El mèrit de la plantilla és inqüestionable, però en aquest cas cal destacar al mister Josep Maria Turull: el CFJ Mollerussa 18/19 es veu un equip d’autor.


Jugador destacat:
Salvador Tàpies “Kiko”: freqüentment es destaquen jugadors d’atac, però en aquest cas i de manera totalment justa, el premi se l’emporta el central i capità de l’equip. Líder natural del grup, la seva intensitat defensiva i la seva personalitat encomanen futbol i passió als companys.

El CF Montanyesa acaba sisè classificat. Foto: EFAC

6è. CF Montanyesa: amb Dani Andreu semblava possible
L’equip de Nou Barris va tenir un inici de competició complicat. Per aquesta raó, molt aviat va arribar el canvi a les banquetes. A la jornada 5 va arribar Dani Andreu i amb ell una ratxa de 16 jornades seguides sense perdre. Els darrers mesos de competició han estat molt complicats, però en un moment de la temporada eren favorits per assolir l’ascens.

Dels barcelonins cal destacar dues coses. En primer lloc, el seu bon afer defensiu (equip menys golejat amb 27 gols en contra) i en segon lloc, la seva enorme fortalesa com a local. La Bombonera de Nou Barris és una de les places més complicades de la categoria. Amb el mister renovat, tornaran a cercar l’ascens la temporada vinent.

Jugador destacat:
Charly Ruiz: mitjapunta contrastat i amb molt de talent, és el jugador ideal per l’estil de joc del seu equip. Recull com ningú les segones jugades i arma els atacs d’un conjunt molt directe i vertical amb pilota.

El Vilanova signa una temporada més que digne. Foto: Fede Carrasco.

7è. CF Vilanova: de menys a més
Equip recent ascendit a la categoria, ha demostrat estar totalment preparat per tornar-se a assentar a #1cat2. Els inicis no van ser fàcils, però la segona volta ha estat de molt mèrit: nou victòries en disset partits demostren l’evident evolució d’un equip que es caracteritza per la seva gran solidesa.

Dirigits per Agus Isabel, són un conjunt molt complicat de batre, ja que saben portar el protagonisme dels partits sense necessitat d’exposar-se massa. El CF Vilanova és un altre dels anomenats equips d’autor.

Jugador destacat:
Oriol Codina: es el timó d’un mig del camp que funciona sol. Disciplinat i ordenat en defensa, una de les grans habilitats que ostenta és la claredat amb pilota als peus.

La UE Tàrrega consolida l'equip a #1cat2. Foto: UE Tàrrega

8è. UE Tàrrega: aspiració de projecte sòlid
Un altre recent vingut a la categoria que ha complert de sobres les expectatives. Una vegada més, un canvi d’entrenador molt aviat va fer que els blaugranes despertessin d’unes primeres jornades molt dures (la primera victòria va ser en la sisena cita).

Edu Berrocal va ser l’encarregat de dirigir un equip que s’ha fer fort a través del seu sistema defensiu i de dos talents inqüestionables molt preparats pel contraatac. Quan agafen avantatge en el marcador és pràcticament impossible obrar la remuntada.

Jugadors destacats:
Jony Fernández i Jofre Graells: parella de ball a la zona ofensiva. El primer és una de les millors esquerres del campionat i destaca per les seves aparicions entre línies i la visió de joc. El segon s’ha destapat com un gran golejador (14 gols): bon remat i molt participatiu en el joc dels seus.

La UD Vista Alegre signa una novena posició final. Foto: UD Vista Alegre

9è. UD Vista Alegre: gran temporada
Tot i complicar-se un pèl la vida en alguns moments precisos, la temporada de l’equip de Castelldefels s’ha de qualificar de molt bona. Ha aconseguit regularitat i poder de competició contra qualsevol rival de la lliga. Un gran inici (tres victòries seguides) li va donar tranquil·litat i des d’aleshores ha pogut refusar el descens durant la majoria de jornades.

El míster Eloy Martínez ja ha renovat i la intenció és clara: donar continuïtat a un projecte cada vegada més assentat a la categoria.

Jugador destacat:
Javier Jarabo: el capità és un fixa al mig del camp de l’equip. A més, aquest any ha complert 500 partits com a amateur i ha anunciat que abandona la disciplina blava. Potent en el joc aeri i encarregat de l’equilibri dels seus.