Que la Primera Catalana és una competició molt dura és sabut per tots aquells clubs que hi militen o hi han acabat militant en el decurs dels últims anys. A Primera Catalana grup 2, i després de quinze jornades disputades, tothom sol ser on la competició els a atorgat. Els detalls, com molts entrenadors acaben comentant, penalitza o premia, en una categoria que enguany demostra un nivell molt i molt competitiu. Ara, resten dues jornades per acabar la primera volta del campionat, i tot queda obert.

Després d'haver-se disputat els primers 45 punts en joc, i trobar-se a només dues jornades d'arribar a l'equador de la temporada, la #1cat2 deixa quatre grups diferenciats, encara que tot, òbviament és opinable.

Quins grups ens trobem?

Grup 1: Els dos primers classificats: Montanyesa i Santboià. Superen la barrera dels 30 punts
Podríem haver posat solament la Montanyesa. Líder des del primer moment en què la pilota va començar a rodar sobre el terreny de joc a #1cat2. I els seus 38 punts, havent cedit només set, s'ho valdria, però posem també al Santboià, un equip que ha aconseguit mantenir-se en aquesta lluita superant la barrera dels 30 punts. Tot i que els empats -5- els ha acabat penalitzant, veient-se a sis punts dels de Nou Barris. I gràcies al fet que van guanyar precisament a aquest estadi. La derrota a Gavà, per tancar l'any els situava a 6 quan podrien haver quedat a 3 punts. Montanyesa i Santboià, mereixen estar, sense dubtes en aquest primer grup, pels mèrits al llarg d'aquestes primeres jornades.

Grup 2. Santboià, Gavà i Ascó. Tres equips separats per tres punts. Lluita per la segona plaça
Repetim, en aquest segon grup, el Santboià. I és que està al mig de dues batalles. La d'intentar atrapar al líder però també veu com dos equips li trepitgen els talons: Gavà i Ascó, que, amb els seus 29 punts, estan a un sol partit d'atrapar als del Joan Baptista Milà. Part de culpa en té el Gavà, que com esmentaven anteriorment, guanyaven a La Bòbila (1-0) al Santboià, posant molta emoció en aquesta zona de play-off. I, sense fer molt de soroll -podríem dir el mateix del Gavà- es troba un Ascó que, com els primers classificats, ja sap que de va això de lluitar per un ascens a #3div5. Els de la Ribera d'Ebre han anat fent, pas a pas i s'han guanyat de ple dret optar per a tot, almenys de moment. El que sí que està clar, és que, a hores d'ara, els quatre primers classificats són els únics que poden deixar de mirar la zona baixa de la classificació, tenint un marge, com a mínim (Ascó i Gavà) d'11 punts amb el descens compensat a Segona Catalana.

Grup 3: deu equips i 5 punts de diferència amb el descens compensat a #2CAT
Aquest és el gran grup. El "pelotón" de la #1cat2. Més de la meitat dels equips es troben en una situació realment molt interessant. Des del cinquè classificat -UE Valls- fins al catorzè (equip que podria perdre la categoria per descens compensat) -Mollerussa- hi ha només cinc punts. O el que és el mateix, dos partits de marge. El que fa que deixi entreveure dues coses: la igualtat que es respira a la categoria -diferència mínima entre la majoria dels equips- i l'emoció que ens deixa la #1cat2. UE Valls, Atlètic Sant Just, Martorell, Vilanova, Tàrrega, EFAC, Martinenc, Vista Alegre, Viladecans i Mollerussa, es troben implicats en aquest grup. Una victòria, empat o derrota, farà que la classificació torni a patir canvis. Caldrà veure, si en poques jornades algun equip pot distanciar-se de la zona mitjana-baixa i consolidar-se, i qui sap, si passar i canviar de grup.

Grup 4: el descens: quatre equips amb menys de 15 punts
El darrer grup és el que mai ningú vol estar. El que comportarà, de totes totes, el descens directe a un dels sis grups de Segona Catalana. Ara mateix està ocupat per Can Vidalet, Alcarràs, Catllar i Sant Ildefons. Els menys de 15 punts que tenen els hipotequen fins al moment però sembla que varis d'ells s'estan espavilant. I és que tres dels quatre equips (Sant Ildefons, Catllar i Alcarràs), han guanyat 2 dels darrers quatre partits, fet que els dona certa esperança.