Òscar Pérez: el jugador ascens de la UE Valls

L’extrem vallenc, que començarà la novena temporada (en dues etapes) a l’equip, és el jugador de la història del club amb més ascensos amb la samarreta blanc-i-vermella, amb un total de quatre. Òscar Pérez, és l’actual segon capità de l’equip

per Francesc Fàbregas Gaya

UE Valls, Tercera Divisió

Òscar Pérez, amb la samarreta de la UE Valls al municipal del Vilar
Òscar Pérez, amb la samarreta de la UE Valls al municipal del Vilar | F.F.G/El Travesser
Segueix-nos al nostre nou compte de Twitter - @El_Travesser

Poc es podia pensar que, quan va debutar amb el primer equip de Valls, quan encara era juvenil de tercer any, i just abans de l’última reestructuració de categories realitzada per la Federació Catalana de Futbol, aconseguiria ser el jugador de la Unió Esportiva amb més ascensos. Òscar Pérez, actualment segon capità de l’equip, ostenta el rècord d’ascensos del club, tres a Primera Catalana i un a Tercera Divisió. Un total de quatre als quals cal sumar-n’hi un en la seva etapa amb el CD Morell.

Pèrez és un jugador d’equip, que sempre posa bona cara, que suma dins del grup, tingui els minuts que tingui. Amb diferents rols al llarg de la seva trajectòria a la UE Valls, és el jugador de l’actual plantilla amb més temporades, tot i que amb un parèntesi de més d’una temporada en què va jugar amb el CD Morell, i curiosament amb el mateix entrenador que té ara, Joan Pallarès.

L’extrem, de 28 anys, explica el seus primers records amb el club. “Jo era juvenil de tercer any i vaig debutar amb el primer equip. Era l’any que vam pujar dues categories seguides per la reestructuració, l’any en què la Preferent es va eliminar”, un any especial, recorda amb un lleuger somriure durant l’entrevista a la mateixa graderia del Vilar: “Va ser un any molt bonic perquè venies de juvenil, tot era nou. Tenies companys que anteriorment havien estat entrenadors al futbol base.” I recorda el seu primer gol amb el primer equip: “Va ser al Vilar davant del CF Canonja”, explica. Perquè el primer gol mai s’oblida. “Va ser de volea i recordo que va sortir la foto a El Vallenc.”


Després de dues temporades al primer equip, va canviar d’aires i va marxar al Morell, on va coincidir amb Pallarès i Xavi Suñé i va aconseguir l’ascens a Primera Catalana. Tornaria a Valls la temporada 2014-2015, on aconseguiria tres ascensos més, dos dels quals a Primera Catalana i aquest darrer, a Tercera Divisió: “Ha coincidit amb una època bona, amb bones fornades de jugadors de casa. Sabem que a Segona Catalana hi ha molts equips que sempre pugnen per pujar i només un o dos ho acaben aconseguint. I nosaltres ho hem aconseguit tres vegades en els últims anys i, aquest darrer amb el regal de pujar a Tercera Divisió.”


Pujar a Tercera Divisió, "impensable fa uns anys"
Coneixedor de la idiosincràsia del club, el jugador ha viscut temporades amb més èxits i amb menys. Confessa: “Si ens diuen fa uns anys que estaríem a Tercera, veritablement no m’ho hauria cregut. Érem un equip de Segona Catalana que tenia aspiracions d’estar a Primera Catalana i ens convertíem en un equip ascensor, sense poder-nos consolidar a la categoria.” Ara, tal com destaca, tocava gaudir d’aquest ascens a Tercera: “Volem gaudir d’aquest futbol semiprofessional. Segurament a la ciutat li ha sorprès aquest ascens, però sabem que és una alegria per a tothom.”
Pérez, que encetarà la seva novena temporada al club, sap que la plantilla i cos tècnic han d’aprofitar aquesta oportunitat: “És una oportunitat única per a nosaltres, per posar la ciutat i el club a Tercera i no ser flor d’un any. Serà una experiència i també una oportunitat per a tots nosaltres.”

El clima dins del vestidor: les claus de l’èxit
L’evolució de l’equip en les últimes temporades començava amb un Valls sentenciat a Primera Catalana. Canvi d’entrenador. Marxava López i aterrava Pallarès, que començava un nou cicle i un canvi de rumb per al club. Aposta clara per una idea concreta i recuperar jugadors de casa. Pérez, que ja havia estat a les seves ordres anys enrere, explica la seva visió: “Tenim un bon grup. Jugar amb amics i gent de casa sempre té un plus perquè és més bonic i motiva més. Jugar els diumenges al Vilar, davant de gent que coneixes, agrada.” I segueix: “La manera de fer de l’entrenador és la de donar molta importància al jugador. És molt proper i crea un gran clima. Ja es va crear quan estava al Morell, però en aquell cas els jugadors érem de llocs diferents i aquí som catorze jugadors de Valls. Això fomenta molt el bon clima. Ens han donat, tant ell com el cos tècnic, les eines per assolir aquests ascensos.”

Amb la temporada a un mes de començar, el segon capità de la Unió Esportiva Valls espera poder gaudir d’una temporada que cataloga com a “il·lusionant per al club i la ciutat”.

Segueix-nos al nostre nou compte de Twitter - @El_Travesser