El CF Reddis ha assolit l'ascens a Primera Catalana sobrant-li tres jornades per posar punt final a la fase d'ascens. Ho feia de forma impecable, retornant la il·lusió a una ciutat que feia anys qe no tenia una alegria futbolística. A casa, a l'Estadi, davant dels aficionats, i segurament en el pitjor partit dels roig-i-negres, el Reddis aconseguia sumar els darrers 3 punts (davant la Canonja) que els permetia certificar l'ascens a Primera Catalana. Parlem amb Marc Carrasco, entrenador de l'equip. 

Marc, enhorabona. El Reddis és equip de Primera Catalana. Quines sensacions teniu després d'assolir aquest ascens?
Gràcies. La sensació és de satisfacció, d'alegria, d'obtenir el premi a un treball dur, intens, compromés i responsable des que vam iniciar el projecte el mes de juliol. Hem vist una gran voluntat per part de tothom, amb la incertesa d'iniciar un nou projecte de ciutat suposava una dificultat. Representava crear aquesta unió i sinèrgies. Sabíem que la clau era que funcionés esportivament. Estem satisfets d'haver arribat a bon port i amb la tranquil·litat de poder obtenir el premi al final del camí i, d'haver treballat molt dur. He de dir que els jugadors s'ho han pres amb molta responsabilitat, molt per sobre del què exigia la categoria i, prova d'això, és que han sobrat tres jornades en un play-off de deu partits, on només hem cedit un empat. 

Era vital, pel Reddis i projecte de ciutat a Reus, assolir l'ascens en el primer any?
Per l'entorn i projecte era important que el primer any funcionés esportivament parlant i es pogués pujar. Des de la vessant de tècnic, sempre he estat molt prudent i responsable perquè l'esport així m'ho ha ensenyat. El fet d'haver pogut dedicar-mi professional i semiprofessionalment, m'ha demostrat que el futbol és complicat. Guanyar sempre no és fàcil i estar a un nivell alt és difícil. Entenia que la millor forma de fer-ho era mirar sempre el present, mirar la part més propera, i en aquest sentit, el pròxim partit.  A partir d'aquí veuríem fins on arribavem. La vesant esportiva i social eren els dos principals objectius. Volíem que funcionés esportivament per enganxar la gent de Reus i aconseguir sentiment de ciutat. Una cosa anava implícita a l'altra. La responsabilitat de la part esportiva era una part fonamental i de molta pressió perquè funcionés. Tot ha acabat bé però té molt mèrit per part dels jugadors que han sabut excercir, amb naturalitat, i responsabilitat, la pressió que podia generar aquest context. 

És un cop d'autoestima per una ciutat que havia perdut el seu club referent?
Totalment. La gent de Reus ho ha passat malament els darrers anys. El projecte era una manera d'integrar forces, gent de diferents clubs en un únic projecte a la ciutat. Era un repte i una oportunitat. L'evolució del sentiment cap al nostre equip d'inici a fi ha estat molt gran. Evidentment sabíem que el verd marcaria la resta del projecte i ha acabat funcionant. La gent de Reus hi ha possat voluntat perquè ens sentíssim estimats i ens hem sentit com si jugèssim a categories professionals. S'hi han volcat i, la imatge dels darrers dies a l'estadi era com de les grans ocasions. He jugat a Segona B a l'Estadi amb menys gent que en dies de play-off. Tenim una alegria immensa del què suposa a nivell de ciutat i de gent. Era un sentiment que havíem perdut i que hi ha una possibilitat que es torni a recuperar, independentment del nom, colors... És unir a la gent per creure amb una idea, uns valors i que la ciutat de Reus, la seva afició, pugui creure i junts poder caminar plegats. 

Marc Carrasco: «Tenim una alegria immensa del què suposa a nivell de ciutat, de gent»

Què representa l'ascens a Primera Catalana?
Certificar l'inici d'un projecte i una idea que ens havíem plantejat abans d'iniciar tot. Hem recuperat el sentiment, hem donat sortida a gent de la Fundació que havíen perdut la referència del primer equip. No hem d'oblidar que competim sota el nom i identitat del Reddis, amb la voluntat de fer gran el Club Futbol Reddis, un equip centenari i que ha havia estat a Primera Catalana. Això sí, tothom és conscient del nostre simbolisme, del què suposar jugar amb els colors roig-i-negre i jugar a l'Estadi. És fàcil integrar això per part de tots. Cadascú s'ha de sentir partícep des dels seus sentiments i valors. L'ascens certifica la unió de forces i establir que és la primera pedra en un llarg camí i esperem que funcioni. 

A part de la qualitat de la plantilla, quin o quins han estat els secrets de l'ascens?
Les claus errarica en els jugadors, en el clima que s'ha viscut dins del vestidor. M'agradaria destacar la qualitat humana dels jugadors. Des que jo era jugador del Reus, i passant els anys, les quatre parets del vestuari del Reus ha estat un lloc on el bon ambient ha regnat, i enguany no ha estat diferent. Els jugadors han tingut molta responsabilitat, principalment ha fncionat perquè els que han tingut menys protagonisme el dia de partit, han treballat dur, amb responsabilitat per poder millorar l'equip i aportar tot el que podien. Gràcies a la qualitat humana, entesa dels jugadors, voluntat de sobreposar el col·lectiu a l'individualitat, ha estat la clau principal per aconseguir un objectiu així. Òbviament que eren jugadors bons amb qualitat, però s'ha de destacar la fortalesa i qualitat humana, un fet determinant per aconseguir l'objectiu.