Moments complicats al carrer Sicília de Barcelona i més concretament pel president Joan Soteras i una desena de dirigents investigats  per les denúncies presentades per Juanjo Isern i diferents presidents de clubs catalans per frau i que està investigant el jutjat d’instrucció número 2 de Sabadell. 

Amb l’aixecament del sumari de la investigació, en què El Travesser hi ha tingut accés, s’observa una una presumpta trama planificada des de la Federació Catalana de Futbol per tal que Joan Soteras guanyés les últimes eleccions que es van haver de repetir. 

En el sumari es recullen més d’una vintena de declaracions de persones perjudicades i testimonis en la que es destaca que gran part d’aquests van manifestar que la firma que constava dels documents notarials que avalaven els vots a les darreres eleccions a la presidència de la Federació Catalana de Futbol, eren falsos. Com ja va trascendir en el seu dia, varis presidents de clubs i afectats, van decidir denunciar el cas per pressumpte falsificació. Entre els testimonis s’apuntava que havien rebut “pressions” per part de membres vinculades a la candidatura de Joan Soteras afirmant que patirien retards en el cobrament de subvencions o tindrien pitjors horaris de partits”.

En aquest cas, La interlocutòria valora la possible comissió d'un presumpte delicte continuat de falsedat en ducments privats, així com també un presumpte delicte d’administració deslleial i un pressumpte delicte continuat de falsedat en documents públics. Així, la investigació apunta al president Joan Soteras, el cap de comunicació i assessor personal del president, Álvaro Montoliu, el delegat de Girona Víctor Güell, al director general de la FCF José Miguel Calle, el cap d’administració i assessoria jurídica, Sergio Garrido, el secretari de la lliga de futbol sala, Alejandro Guerrero, el cap de gabinet de presidència Alberto Prieto, el cap de compras (Jesús Manchado Villena, el cap de recursos humans (Jesús Manchado Lozano).

La interlocutòria deixa palés que hi haurien “suficients indicis de criminalitat imputables als investigats” per practicar l’entrada i registre i d’altres mesures sol·licitades. I és que en aquest cas, es va autoritzar la intervenció dels telèfons del president de la FCF i d’altres investigats per aquest cas. 

La primera actuació visible per part dels Mossos d’Esquadra va ser a incis del mes de març del 2024 quan van entrar a la seu central de la Federació Catalana de Futbol per recopilar proves per odre del jutjat de Sabadell. Així, també van començar els primers escorcolls en domicilis i requisament de mòbils, portàtils i d’altres aparells electrònics. 

Dins del sumari, també es recull el testimoni d’Oriol Camacho, secretari de la Federació Catalana de Futbol que, un cop descobert l’escàndol i les denúncies, va optar per denunciar i contribuir a destapar la situació que s’havia originat dins la FCF. Així, Camacho afirmava que havia hagut partidisme en la composició de la junta electoral i que a part no es va realitzar cap sorteig per a constituir-la i assenyalava a Calle apuntant que va ser ell qui va situar persones de la seva confiança. No només es quedava aquí sinó que confirmava el que ja es va denunciar durant el dia electoral: Calle decidia si el vot era o no vàlid i no la junta electoral. 

Cal recordar els Mossos d’Esquadra investiguen un total de 171 clubs de futbol i futbol sala de Catalunya en relació a les darreres eleccions a la presidència de la Federació Catalana de Futbol, dels quals 16 de la província de Tarragona.