Has acabat com a màxim golejador de l’equip amb 21 gols; t’esperaves aquest resultat personal?
No, no m’ho esperava ni de bon tros! Al principi, només vaig començar tal com funcionava el genoll; a mesura que m’anava sentint bé i que veia que tot anava pel bon camí, vaig començar a posar-me metes a curt termini. Gràcies als meus companys, que em van agafar amb els braços oberts, he fet una temporada notable.
He estat pixixi amb 21 gols, però això només és un número. Preferiria no marcar i jugar grans partits; però si, a més, t’acompanyen els gols, què més es pot demanar.
D’aquí venien els plors al final del partit i celebració contra el Nàstic de Tarragona B: vaig treure tot el sofriment que havia viscut durant tots els anys lesionats i durant la temporada tan dura. I veient-me important en un equip com aquest i aconseguint l’ascens va ser el màxim per a mi.

Com ha estat aquesta temporada en què retornaves als terrenys de joc després de molt de temps amb problemes de lesions?
Doncs, al principi, va ser molt dura, el que més em va costar va ser mantenir contacte amb la pilota. Per a mi, al principi, era quadrada, havia perdut totalment el tacte amb ella, quant a controls, passades i a l’hora de definir.
Per altra banda, en l’aspecte físic també vaig sofrir, però no tant, suposo perquè sempre m’ha agradat mantenir-me físicament, encara que no ho feia tan habitualment com es fa quan jugues en un equip, que acostuma a ser de 3 o 4 dies a la setmana.
A mesura que passaven els dies, entrenaments i partits, ja m’anava trobant millor al camp, sempre amb l’ajuda dels meus companys, que són els primers que em van animar a tornar a provar de jugar a futbol, encara que no estigués bé.
Aquest patiment s’ha vist superat pel sacrifici i l’esforç que he fet per tornar a jugar.
I aquest ascens i el pixixi el dedico a tot el vestidor, a Beto, que com a capità i amic m’ha ajudat sempre i ha anunciat la seva retirada i s’ho mereix, i a tota la gent de Valls, que sempre m’ha animat i, en especial, a la meva família que m’ha ajudat en tots aquests anys de sofriment.

Heu estat l’equip més golejador del campionat; els davanters us heu acoblat molt bé a l’estil de l’equip, oi? 
Sí, la veritat és que pels canvis de diferents sistemes que hem utilitzat al final hem estat els màxims golejadors. És una feina de tot l’equip, encara que els màxims golejadors sempre són els que juguen a dalt.
Comptàvem amb gent com Gerard Gomà Camps, Andreu, Ike, Cazorla, Javi, Òscar i jo a la zona de dalt, després amb la gent de darrere com Herre, Beto, Penco i Omar, que donaven gols en l’estratègia.

Finalment, s’ha aconseguit l’objectiu de l’ascens, però, esportivament parlant, ha estat una temporada molt dura?
Sí, ha estat molt dura. Tant físicament, perquè no vam fer una bona pretemporada i això ens ha arrossegat fins al final.
També en l’aspecte mental, ja que hem sofert diversos canvis d’entrenador. Primer, vam començar amb Gregori, que no va saber adaptar-se a l’equip.
Després amb Català, que va estar gran part de la temporada amb nosaltres i a qui dediquem també aquest ascens, ja que va tenir una tasca molt important a l’equip i en forma part.
Finalment, Isaac Fernández, un entrenador, els resultats del qual dictaminen com és i amb molt caràcter, que ha estat capaç de reflotar l’equip, que venia fluix d’ànims ja que vèiem que no ens acostàvem al Camp Clar i que, amb un canvi de sistema, ens ha fet jugar d’una altra manera, aconseguint l’ascens.

Quina creus que ha estat la clau per assolir aquest èxit esportiu?
La clau ha estat ser un vestidor molt fort. Aquest vestidor ha estat una pinya tot l’any. I, en comptes de tirar-ho tot per la borda, en moments crítics hem aconseguit fer-nos més forts i seguir endavant amb l’objectiu de sempre, de pujar a 1a Catalana.

Hem vist aquesta temporada la millor versió d’Àlex Lara, Loro, o encara ens queden moltes tardes per passar-ho bé amb els teus gols?
No, ni de bon tros. Espero seguir millorant. Espero que aquesta temporada hagi estat de trànsit per seguir millorant.
Espero seguir fent gols i ser més regular en el meu joc, també espero fer-ho tenint des del començament un bon to físic que em faci poder aguantar a un ritme tota la temporada. Aquest darrer any he passat per diferents posicions i m’he adaptat allà on m’han dit. La polivalència és un factor important en un jugador, però jugant sempre a la mateixa posició se suposa que rendiràs més.

És època de descans i reflexionar sobre la temporada. Més enllà de l’ascens, amb què et quedes d’aquesta temporada?
Personalment, amb la meva tornada al futbol i el bon rendiment que he tingut.
Pel que fa a l’equip, el vestidor que tenim, que és una pinya i que ens ha fet possible l’ascens.