Francesc Martí, president de la UE Valls

Només un equip ha estat capaç d’aconseguir un ascens a 1a Catalana. Aquest va ser l’equip entrenat per Santi Palanca i presidit per Trilla la temporada 1996-1997. El club, 16 anys després de la seva fundació, va aconseguir arribar a la màxima categoria que ha estat en la seva història.
L’inici de l’actual UE Valls caldria cercar-lo a final dels anys 70, quan va produir-se la fusió entre el Valls CF, el qual estava travessant una greu crisi, i el CF Quatre Barres, que era un club format per afeccionats.
Aquesta fusió va donar lloc al naixement d’un nou club, que va tenir com a president Albert Girona, juntament amb Manel Hernández, que sempre va donar suport a la tasca presidencial. Al primer equip, van afegir-s’hi nou equips més competint amb desigualtat de resultats; el primer equip va descendir a 2a Regional la temporada 1980-1981.
L’any 1982 i per tal de nodrir el primer equip de jugadors locals, va obrir-se l’Escola de Futbol base, produint aquest fet, que l’any 1983 es formés una junta gestora integrada per Antoni Campanera, Ramon Amenós i Ramon Sendra, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Valls. Finalment, van aconseguir formar un equip que va poder ascendir a Primera Regional, coincidint amb la reestructuració d’aquesta categoria.
Els canvis van arribar en la presidència i Antoni Campanera va ser substituït per Joan Peris, que, amb el sacrifici de tots i l’empenta necessària, van continuar intentant l’ascens a Preferent, aspiració perseguida per jugadors i afició.
Amb l’entrada de Carles Magriñà, que s’hi va estar quatre temporades (1989-1993), va començar una etapa molt positiva per a la Unió Esportiva. Va iniciar-se una campanya de captació de socis, van arribar-se als 600. A part d’això i per tal de lluitar per l’ascens a Preferent es va fer una aposta per jugadors com Lluís Fàbregas, Vadell, Cano, Làzaro, Carlos... D’aquesta manera i al camp del Sant Pere i Sant Pau, l’equip entrenat per Garcia aconseguia l’ascens a Preferent. Després de Magrinyà, la UE Valls va tenir com a president Pàrraga dues temporades (que va deixar l’equip amb problemes econòmics) per deixar lloc a Ramon Trilla, que la temporada 1996-1997 aconseguia l’ascens a 1a Catalana. Martín va estar com a president dues temporades a 1a Catalana i després Ramon Piñas, mitjançant una junta gestora, se’n va fer càrrec (3 temporades) i la temporada 2001-2002 l’equip descendeix en una temporada complicada per al club, que es va sentir poc emparat per les institucions.
La temporada 2002-2003 l’equip va jugar a Preferent amb Ventura com a president amb una junta gestora, categoria que va perdre la mateixa temporada per estar-se 4 anys més a 1a Regional, presidit per Antonio Campanera, que tornava com a president. 
L’equip perd la categoria i l’equip passa una sotragada institucional, fins i tot, es parla de la desaparició de l’entitat. Finalment, Francesc Martí, agafa la presidència per aconseguir ascendir en 4 temporades 4 categories, i aconsegueix situar la Unió Esportiva 10 anys més tard a la 1a Catalana i fer que la ciutat de Valls torni a gaudir de bon futbol en una categoria important.