El primer ascens tenia 18 anys i jugava al juvenil. Em vaig incorporar al primer equip a la segona volta, de la mà de Santi Palanca. A aquell equip hi havia grans jugadors com Cacho, Cristo Jiménez, Curcó, Güell... Aquella temporada vaig jugar pocs minuts perquè venia del juvenil però recordo que el meu debut vaig marcar. Era davant l'Aitona i el partit estava 1-1 i vaig entrar els darrers 10 minuts de partits aconseguint marcant un gol.

L'ascens d'aquesta temporada vaig incorporar-me a l'equip davant l'Ulldecona, on vaig aconseguir també marcar. Aquesta temporada he jugat 6 partits i he aconseguit marcar 7 gols. El cert és que vaig venir amb un tècnic que és el que va apostar per mi. Després hi va haver el canvi d'entrenador i no vaig gaudir dels minuts que m’hagués agradat. Formo part d'aquest ascens i estic orgullós de formar part d'aquesta plantilla perquè l'essència i la clau de l'ascens ha estat la unió del vestuari que crec que serà irrepetible formar un grup com el que s'ha creat aquests darrers 4 anys. Sembla que ningú s'en recorda quan l'estic estava "desaparegut" els jugadors de casa es van implicar jugant a 2ª Regional pujant l'equip a 1ª Regional i ara tornant-lo a 1ª Catalana. Crec que hi té part de culpa d'aquest èxit la família Lòpez, ells van ser el punt d'inflexió per tirar endavant un projecte amb gent de casa. Tots els vallencs haurien d'estar agraïts als Lòpez.

Crec que aquest grup ha estat la base de l'èxit. S'ha demostrat que amb el grup es podia fer coses. Ara bé, no sóc ningú per posar-se en coses que no m'haig de posar, ni en decisions que no haig de prendre ja que hi ha gent que cobra per això.

Hagués vingut igualment sabent la situació. Estic orgullós d'aquest grup perquè si hem aconseguit aquest ascens és gràcies a grup. Jo sóc de Valls i vaig néixer aquí i m'estimo el club, forma part de la meva vida. Quan vaig deixar Tortosa a 1ª Catalana per venir a Valls a jugar a 2ª Regional i refusant ofertes de 1ª Catalana ho vaig fer per estima a la UE Valls.

La darrera conversa que he tingut amb el president  hem va comunicar que el tècnic ara per ara no compta amb mi pel nou projecte de 1ª Catalana.

És la seva decisió. Hi han persones que cobren per prendre aquestes decisions. La prioritat meva sempre ha estat quedar-me aquí, perquè sóc d'aquí i m'agradaria jugar a 1ª Catalana i més formant part d'aquest ascens.

He viscut de tot en diferents categories, tècnics i jugadors. He compartit vestuari amb gent agradable, he après moltes coses. En principi Manel Cazorla marxa però mai se sap que et pots trobar. Les portes sempre estaran obertes, aquest serà el meu club i sempre que algú hem vulgui a la plantilla o al cos tècnic Manel Cazorla tindrà les portes obertes per tornar a Valls. La temporada passada vaig haver d’emigrar  al Morell per temes extra esportius i perquè es van pactar coses que no es va complir i enguany per temes tècnics no puc seguir jugant a Valls. Abans que les persones queda el club i una història que l’avala.

Es va viure una cosa semblant l'any que es va ascendir a 1ª Catalana i l'any posterior. La recepte és perquè hi ha gent de casa. Els vallencs s'identifiquen amb la gent de casa. Quan vas al camp i veus que el 70%-80% de jugadors són de casa el poble se sent identificat. Està clar que hi ha d'haver reforços però el que la gent valora és veure la gent de casa al Vilar.

Hi ha varis moments. Un d'ells és el debut amb el primer equip als 18 anys. Va ser un debut somiat ja que vaig aconseguir el gol de la victòria. Després també hem quedo amb tots els ascensos aconseguits, però si m'haig de quedar amb una cosa sens dubte aquesta són les amistats que he fet dins dels vestuaris que he estat i més en aquest que és increïble.

Personalment sens dubte aquest final de lliga en el què no vaig disputar els darrers partits però que amb el grup que hi havia ho suplia. També va ser molt dur la derrota a Reddis.

Primer de tot el meu germà Esteban que era un tros de jugador que pocs s'han vist jugar al Vilar i després sens cap mena de dubte Cristo Jiménez, un fora de sèrie.