Des de l'Atlètic de Valls els fa difícil recordar una actuació arbitral d'aquesta magnitut en els darrers anys, i és que la derrota vallenca només es pot entendre per l'actuació d'un àrbitre que a la segona part va decantar clarament la balança pels interessos de l'equip local.
Els blaus s'enfrontaven al camp d'un dels equips més complicats de la categoria, el Llorenç del Penedès. La primera part els vallencs van realitzar un gran joc sense concedir pràcticament cap ocasió de gol al rival. Al minut 10 de partit, gràcies a un gol d'Albert Ruiz, els vallencs s'avançaven al marcador i l'alegria vallenca encara s'exaltava més quan al minut 40 un xut creuat de Willy significava el 0-2 al marcador. L’avantatge vallenc encara hagués pogut ser major si una bona rematada de cap de Richi no s’hagués estavellat al travesser. A la mitja part, tot feia pensar que l'Atlètic de Valls marxaria de vacances amb una victòria, però no va ser així.
De manera inexplicable, el partit va donar un gir de 180 graus a la segona part.  Tot i que l'Atlètic de Valls es va equivocar en algunes jugades puntuals, el que va quedar molt clar és que l'àrbitre va decidir ser l'únic protagonista del partit de futbol que s'estava jugant i poc a poc va anar castigant, de manera incoherent al club vallenc amb les seves decisions. El primer gol del Llorenç arribava després d'una clara falta al porter vallenc. Seguidament, l'àrbitre, va deixar amb només 8 jugadors al terreny de joc per una rigurositat totalment exagerada amb les targetes grogues i per rematar-ho, el tercer gol local - que els donava la victòria- arribava al minut 88 gràcies a un penal que només va veure el pròpi àrbitre.
Tot i jugar els darrers minuts amb tres jugadors menys els vallencs no es van rendir en cap moment i van intentar aconseguir el gol de l’empat fins el xiulet final. Els blaus van força alguna falta prop de l’àrea local però no va poder ser. L’enorme esforç realtizat no va tenir premi i els tres punts es van quedar al Baix Penedès.