Els primers clubs dels que es té constància a la vila de Valls foren el Club Sporting Hispània FC (1914), el Valls FC, el Germans Sant Gabriel i el Regiment de Cavalleria, que desaparegueren en començar els anys vint.

L'any 1922 nasqueren el Valls Deportiu (de la Joventut Nacionalista) i l'Atlètic Vallenc ^[1](Secció d'Esports del Centre d'Unió Republicana, que més tard s'anomenà Penya Sempre Avant als anys 30^[2]).

A finals dels anys 60 el futbol havia desaparegut a Valls. Alguns jugadors arribaren a un acord amb el CB Valls per formar la secció de futbol del CB Valls el 1969, que s'afilià a laFederació Catalana de Futbol. El 1972 la secció s'independitzà per donar vida al Valls Club de Futbol.

La Unió Esportiva Valls nasqué l'any 1980 en fusionar-se els dos clubs més importants de la ciutat, el Valls CF i el CF Quatre Barres.^[3][4]

L’inici de l’actual UE Valls caldria cercar-lo a final dels anys 70, quan va produir-se la fusió entre el Valls CF, el qual estava travessant una greu crisi, i el CF Quatre Barres, que era un club format per afeccionats. Aquesta fusió va donar lloc al naixement d’un nou club, que va tenir com a president Albert Girona, juntament amb Manel Hernández, que sempre va donar suport a la tasca presidencial. Al primer equip, van afegir-s’hi nou equips més competint amb desigualtat de resultats; el primer equip va descendir a 2a Regional la temporada 1980-1981. L’any 1982 i per tal de nodrir el primer equip de jugadors locals, va obrir-se l’Escola de Futbol base, produint aquest fet, que l’any 1983 es formés una junta gestora integrada per Antoni Campanera, Ramon Amenós i Ramon Sendra, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Valls. Finalment, van aconseguir formar un equip que va poder ascendir a Primera Regional, coincidint amb la reestructuració d’aquesta categoria. Els canvis van arribar en la presidència i Antoni Campanera va ser substituït per Joan Peris, que, amb el sacrifici de tots i l’empenta necessària, van continuar intentant l’ascens a Preferent, aspiració perseguida per jugadors i afició. Amb l’entrada de Carles Magriñà, que s’hi va estar quatre temporades (1989-1993), va començar una etapa molt positiva per a la Unió Esportiva. Va iniciar-se una campanya de captació de socis, van arribar-se als 600. A part d’això i per tal de lluitar per l’ascens a Preferent es va fer una aposta per jugadors com Lluís Fàbregas, Vadell, Cano, Làzaro, Carlos... D’aquesta manera i al camp del Sant Pere i Sant Pau, l’equip entrenat per Garcia aconseguia l’ascens a Preferent. Després de Magrinyà, la UE Valls va tenir com a president Pàrraga dues temporades (que va deixar l’equip amb problemes econòmics) per deixar lloc a Ramon Trilla, que la temporada 1996-1997 aconseguia l’ascens a 1a Catalana. Martín va estar com a president dues temporades a 1a Catalana i després Ramon Piñas, mitjançant una junta gestora, se’n va fer càrrec (3 temporades) i la temporada 2001-2002 l’equip descendeix en una temporada complicada per al club, que es va sentir poc emparat per les institucions. La temporada 2002-2003 l’equip va jugar a Preferent amb Ventura com a president amb una junta gestora, categoria que va perdre la mateixa temporada per estar-se 4 anys més a 1a Regional, presidit per Antonio Campanera, que tornava com a president. L’equip perd la categoria i l’equip passa una sotragada institucional, fins i tot, es parla de la desaparició de l’entitat. Finalment, Francesc Martí, agafa la presidència per aconseguir ascendir en 4 temporades 4 categories, i aconsegueix situar la Unió Esportiva 10 anys més tard a la 1a Catalana i fer que la ciutat de Valls torni a gaudir de bon futbol en una categoria important. D'aquesta manera, 3.402 dies més tard, la UE Valls retornava a la Primera Catalana amb victòria al camp de l'Olesa (1-2) un 11 de setembre del 2011.

(Recerca realitzada per Francesc Fàbregas i Gaya, redactor del setmanari El Vallenc i del Bloc El Travesser) ^[5]

Fins l'any 2011-12 el club ha militat 6 temporades a Primera Catalana i 10 a Preferent Territorial.

Amunt, amunt, amunt,

amb l'unio esportiva.

Amunt, amunt, amunt,

amb la unió esportiva Valls.

Aquest es el nostre cant,

aquest es el nostre crit,

perque valls vagi endavant

amb el joc del nostre equip.

Amunt, amunt, amunt

amb la unió esportiva

Amunt, amunt, amunt,

amb la unió esportiva Valls.

Volem ser sempre els primers

el nostre ideal soblim

com els nostres castellers

sempre amunt fins d'alt al cim.

Amunt, amunt, amunt,

amb l'unio esportiva.

Amunt, amunt, amunt,

amb la unió esportiva Valls.

Victòria sempre cantem

i el goig nostre poi triunfar

Ens doni tardes de glòria

a l'estadi del Vilar.

Unió esportiva Valls,

amunt, amunt, amunt!,