Des de què Francesc Martí i la seva junta directiva van anunciar que dimitien a finals del mes de febrer d'aquest any, la incertesa institucional ha estat a l'ordre del dia a la Unió Esportiva Valls. Francesc Martí plegava tot i que deixava alguna petita porta oberta si veia interès per part de tothom en arreglar la situació. Al veure que això era inviable va decidir no continuar i inclús aquesta setmana ho tornava a deixar molt clar -per si alguna persona encara no li havia quedat clar- que demà divendres serà el seu darrer dia com a president de la UE Valls.

A falta de 24 hores per l'assamblea no es pot dir encara que la situació estigui més o menys controlada. De fet, com explicavem la setmana passada sí que hi havia un grup de gent treballant per intentar presentar candidatura. Ha hores d'ara però, no hi ha res i s'està a l'espectativa de saber que passarà finalment demà a les 8 del vespre (en primera convocatòria) a Casa Caritat.

Des de la UE Valls demanen, degut a la màxima importància del tema, la màxima presència dels socis de la Unió Esportiva Valls.




Article d'opinió (F.F.Gaya)

Fer cas dels rumors o no. Depèn de cadascú

No descobrirem ara la sopa d'all amb aquesta reflexió. La societat -i ja ve de l'edat mitjana- crea amb o sense fonaments una sèrie de rumors sobre qualsevol tema. Aixó ha estat, és i serà així mal pessi a molta gent. És inevitable. La conducta humana o la manca d'educació social sobre aquest aspecte fa que tothom es cregui amb la legimitat d'anar esbombant notícies sobre qualsevol tema. Ara ens centrem amb el que ens interessa, la UE Valls.

Durant les darreres setmanes o inclús mesos els rumors han estat a l'ordre del dia i per tot Valls i comarca n'han arribat de tota mena. No els explicarem ni molt menys, però segur que vostés n'han sentit algun o es penses que el o els que saben són certs. Bé, pot ser que sí però també és molt problable, i tal i com està anant tot que molts d'aquests rumors del poble no són res més que simples comentaris extrets de no se sap qui. Sempre ha passat i no és pot evitar, però el que sí que es pot evitar és fer-ne cas. El que passi, senyors i senyores ho sabrem demà i més enllà de les típiques tertúlies de carrer o de bar, no servirà per a res més que per embolicar la troca i dificultar a la gent que vol treballar per Valls i pel club.
Aquesta setmana ha estat força divertida en aquest aspecte de la "rumorologia", n'he sentit de tots colors, inclús de no haver-hi cap candidatura oficial, de cop i volta sense entendre-ho ja ni havien dues de suposadament presentades. Els que hem coneixen saben que com es diu vulgarment "fer el xafarder" no és sinònim de la meva persona. La meva feina fa que hagui d'escoltar i prendre nota i haver d'escoltar però no de fer cas d'aquests rumors, ja que sovint d'un rumor pots, per l'altra banda, treure una mitja veritat.

L'aventatge dels rumors és que a la llarga possa tothom al seu lloc i demà possiblement molts d'aquests rumors s'esvaeixin i llavors serà quan tothom dirà la famosa frase: "Veus, això ja ho vaig dir jo." Bé, la història de sempre.