Quan deixa el Camp Clar, va ser difícil acceptar l’oferta de la UE Valls?
Sí, perquè no era fàcil. Sabia que segurament em tocaria fer el passadís al Camp Clar i que segurament el Camp Clar no ho entendria, però l’interès que va tenir en Francesc Martí va ser important per fitxar, junt amb el fet que estava decebut amb el Camp Clar. Tenia la sensació que m’havien privat un ascens a Primera Catalana i el Valls em donava l’opció, sinó aquell any el següent, de fer un projecte per assolir l’ascens. Al final, però, ens va sortir bé i l’equip va aconseguir l’ascens de categoria. La veritat, que molt content per haver pres la decisió de fitxar per la UE Valls.

Creia, quan va fitxar, que la UE Valls podria aconseguir l’ascens?
Creia en mi mateix, sabia la feina que havia fet a Camp Clar i per què anaven primers, i creia que podia capgirar la UE Valls i aconseguir la primera plaça sabent que el calendari era complicat, però creia molt en l’equip i, a part, estava molt motivat, perquè m’havien pres l’oportunitat d’assolir un ascens. Jo estava molt motivat perquè volia demostrar que, si l’equip anava primer, part de culpa era perquè jo n’era l’entrenador.

Com recorda aquell últim partit davant del Nàstic B que donava l’ascens a la UE Valls?
Va ser un gran premi per la feina que havia fet durant tot l’any. En tota la temporada, només vaig perdre tres partits i estava molt content per la feina que havia fet. M’havia demostrat que la feina durant tot un any no s’havia tirat a terra. Aquell dia va ser molt especial i es va veure com s’havia aconseguit alguna cosa molt gran per a un equip com la UE Valls. Vaig veure un president que m’ha demostrat que sí que té paraula i que respecta la meva feina i tot el que he fet com a entrenador.

Comença la nova temporada 2011-2012 i des del club es decideix no comptar amb alguns dels jugadors que havien aconseguit l’ascens. Per què?
Quan havíem de plantejar la temporada següent, tant el president com jo teníem un objectiu, que tota la plantilla fos gent de Valls i cal recuperar gent de Valls. Hi havia alguns jugadors de l’equip que potser no valoraven el que tenien. Jo sé que no els va provar bé, però vam pensar que hi havia alguns jugadors que havien d’estar un any fora per valorar el que era jugar amb la UE Valls i després venir amb més ganes. Suposo que no ho entendran, però això va anar bé perquè, quan tornin a jugar al club, valorin el que és jugar en aquest club.

Per què no es van portar més jugadors de Valls per reforçar l’equip?
Ens vam posar en contacte amb jugadors de Valls perquè vinguessin, però teníem un problema. I és que hi havia jugadors de Valls que ens demanaven entre 700 € i 1.100 € per venir a jugar. Vam decidir que no podíem pagar aquestes quantitats de diners per un jugador i que preferíem portar 3 o 4 jugadors per 150 €. Ja que el nostre mercat per temes econòmics no podia ser de 1a Catalana. Vam anar a buscar una selecció de jugadors de 1a Regional i que aquests jugadors representessin la UE Valls, i vam portar jugadors de Camp Clar, la Canonja, Cambrils, vam recuperar Saperas, més la base de la temporada passada.

Com es va plantejar la temporada 2011/12?
Les altes i les baixes de jugadors les vam haver de fer entre el president i jo perquè no hi havia una figura de secretari tècnic, fet que s’hauria de corregir en el Futur, perquè hi ha d’haver al club una persona que controli el tema dels jugadors de la categoria, juvenils... i aquesta temporada passada aquesta figura va brillar per la seva absència.
Pel que fa a la gent que diu que la plantilla no és de Valls, només cal dir-los la gent que tenim de Valls: Saperas, Ike, Denís, Peke, Sergio, Òscar, Gerard, Adrià, Abel, Omar, Edu Penco, Feliu alguns juvenils... S’ha intentat sempre buscar jugadors de Valls sempre i quan ens han deixat.

Així, doncs, és difícil contractar jugadors de Valls?
Et posaré un exemple.  Peke, quan va venir a l’estiu, va anar a la Pobla a fer pretemporada i no ens va dir res a nosaltres. Un dia em truca un representant de Barcelona per oferir-me Peke com a jugador. Peke estava a la grada en els entrenaments i no em deia res i un representant de Barcelona em truca per dir-me que m’ofereix un jugador que és de Valls, nascut a Valls per jugar a Primera Catalana, perquè l’ha trucat una persona responsable de Valls per compartir la comissió. Quan em diu el jugador que és, li dic que ho deixi córrer, que ja parlaré amb ell. Li vaig dir a Peke que si volia jugar a l’equip que baixés de la grada i que m’ho digués i que no deixés que gent del seu voltant s’intentés guanyar la vida amb comissions. Això és el que passa a Valls.

Dos dels jugadors que portes de Camp Clar i un del Reddis van haver d’abandonar el club a mitja temporada. Per què es va decidir això?
Quan fitxes jugadors de 1a Regional n’hi ha que poden respondre a 1a Catalana i altres que no, o pot passar que altres jugadors han deixat de ser importants perquè altres han ocupat el seu lloc. Es va parlar amb ells i se’ls va dir que eren lliures perquè marxessin. Penso que part de la bona segona volta va ser perquè la plantilla va agafar experiència i perquè no van pagar la novellada de l’inici. La segona volta va ser molt digna i, si no hagués estat per les lesions, l’equip hauria acabat segur entre els 8 primers. Alguns jugadors poden funcionar i altres no, però havíem de fer una plantilla de 21-22 jugadors perquè sabíem que com cada any, no podríem disposar de la plantilla del juvenil. Saps que hi ha lesions, sancionats i que alguns et poden sortir malament, però parlàvem de jugadors de 1a Regional i que, econòmicament, no eren cars.

Tàcticament, l’equip va començar jugant d’una manera i es va canviar durant la temporada...
Sí. Ens vam haver d’emmotllar a la categoria, als jugadors, als rivals, calia ser més pràctics i veure al final de la primera volta si els equips volien anar a tocar la pilota o no. Des del principi, vam intentar tocar la pilota perquè el Vilar xalés, però no érem un equip com el Reddis o el Torreforta, que pujaven una sola categoria, sinó que en vam pujar dues de cop i amb jugadors de 1a Regional. I això costa, però després vam ser més pràctics.

Des del cos tècnic, com valoreu les relacions que s’ha tingut amb l’Escola sobre el tema dels juvenils?
En un any i mig que he estat Aquí, el que he viscut en aquest club no ho he viscut en cap altre. He estat a la Pobla de Mafumet, Amposta, Vilafranca, Rapitenca, Tortosa, Roda de Barà, Reddis... on mai, quan el primer equip demanava un juvenil, hi havien pegues. Qui sàpiga una mica de futbol sap quan un juvenil entrena amb el primer equip, aquest no fa un pas enrere sinó tres endavant, en ritme, qualitat, en entrenaments... Per això, nosaltres, quan vam començar la temporada, vam fer una plantilla de 22 jugadors perquè sabíem el problema que hi havia en aquest tema. Ells tenien un objectiu amb el juvenil que era l’ascens, i que ho trobo molt bé, però jo sabia que hi hauria problemes a l’hora de demanar alguns juvenils i amateurs.

A què és refereix?
Un exemple clar és el dia de l’Ascó. L’Abel anava a ser titular com a davanter i el dia abans amb l’amateur va jugar tot el partit, quan el seu equip anava perdent àmpliament. Hi ha coses que no entens, però no pots dir res. Hi va haver un moment al final de temporada que ens vam plantejar fitxar juvenils de la DAMM que acabaven temporada, perquè sabíem que aquí no hi podríem comptar. Quan el juvenil de l’Escola va pujar, llavors sí que podíem comptar amb alguns jugadors, però segons convingués a l’Escola. El qui ha estat a prop de l’equip sap el que hem patit aquesta temporada.

Ara que es parlava del final de la temporada, finalment, es va aconseguir l’objectiu, que era la permanència, oi?
Et vénen moltes imatges d’aquell últim partit, molts records de l’any i mig que portes aquí, que has convertit un equip de 1a Regional en un de 1a Catalana. Aquell diumenge em van venir els records de tot el que hem hagut de passar, dels problemes que hi ha hagut, d’entrenaments en què només teníem per lesió 13 jugadors disponibles i no podíem reclamar ajuda a ningú. En aquell moment, et vénen a la ment tots aquests inconvenients afegits, que molts no volien que l’equip se salvés i vam recordar que la permanència era per a nosaltres, per a l’equip, per al president i per als socis que veritablement sí que volien que l’equip es mantingués a 1a Catalana. Et ve a la ment el president i la directiva, que han fet un esforç molt gran.

Era de justícia que l’equip estigués a Primera un any més?
Sí, per tots els entrebancs, per l’esforç i també perquè veies que la resta de clubs fitxaven jugadors de Tercera per mantenir la categoria i nosaltres hem guanyat al camp de l’Ascó, el Tàrrega, el Sants, hem empatat al camp de la Rapitenca... hem demostrat, quan tothom deia que seríem com l’Olesa, que teníem un equip de 1a Catalana.

Divendres hi va haver canvi de president, però, si Martí s’hagués quedat i Isaac Fernández també, quin hauria estat el projecte en ment?
Francesc Martí em va demanar que em reunís amb el nou president, que m’expliqués el projecte per si em quedava a entrenar. En la reunió érem quatre persones, una de les quals era el nou president. Fa dos o tres mesos que sabem que hi havia una junta treballant per agafar el càrrec i sabíem que en aquesta hi havia càrrecs específics donats. En aquella reunió, se li pregunta al que serà el nou president quina junta hi haurà darrere, quin projecte, quina persona hi haurà com a encarregada entre juvenil, Escola i primer equip per evitar els problemes d’aquest any. A tot se’m contesta que encara no se sap i que el seu projecte és quedar-se 4 jugadors importants de l’equip i la resta donar-los la baixa o fer una oferta a la baixa. Veient que, de les quatre preguntes que li faig, m’enganya, decideixo tallar-ho i li dic que no segueixo com a entrenador, perquè Francesc Martí mai no m’ha enganyat, sempre m’ha dit la veritat a la cara, sempre ha respectat la meva feina i, quan alguna cosa no li ha agradat, m’ho ha dit a la cara. Quan no em respon una sèrie de preguntes i tothom ja sap qui estarà a la Junta Directiva, que Jaume Bonet serà el coordinador i altres coses que sabem, com que es portava dos mesos sentint rumors que deien que desitjaven que l’equip baixés perquè, pressupostàriament, els seria més fàcil agafar l’equip, jo veia que, si eren capaços de deixar morir Francesc Martí, una persona de Valls, imagina’t el que passaria amb l’entrenador, i vaig decidir que no continuava com a entrenador. Ell era lliure de fer el seu projecte, però jo no trobava bé que jugadors que han defensat la samarreta de la UE Valls, jugadors que vénen 3 dies des de Lleida i que cobren molt poc i que han vingut quan altres no han volgut venir, no veia bé donar-los la baixa. Jo entenc que, en dos o tres anys, tot l’equip ha de ser de gent de Valls i de l’Escola de Valls i això ho trobo molt bé.

Què hi feia Àlex Sans a Valls?
Francesc Martí tenia un somni, que era que, en un parell d’anys, tota la plantilla sortís de Valls, en un projecte de Valls Futbol. Es va posar en contacte amb l’Àlex Sans, que el vaig portar jo, una persona que ha treballat amb el Luis Enrique al Barça i a la Roma. El president li va explicar el que calia a Valls, fer-hi un projecte de futbol en el qual tots els jugadors de les escoles tinguessin oportunitat de jugar a futbol i que els bons jugadors es quedessin a la UE Valls, perquè el futur passava perquè tots els jugadors de Valls tinguessin cabuda al club. Es volia fer un grup de tecnificació d’alt rendiment, perquè els jugadors a partir dels 16-17 anys milloressin, fer un grup de treball a les escoles perquè hi ha nens que no poden anar a l’Escola pel tema de les quotes, però que, si són jugadors de progressió, es poguessin fer beques. Àlex Sans fa un projecte, que compra l’Ajuntament de Valls. Quan estava tot a punt, l’Ajuntament es fa enrere pel tema econòmic. Aquests dies llegeixes al diari que l’Escola de Valls Futbol fa un projecte per a les escoles. Jo estic content que aquest projecte es faci gràcies a Àlex Sans i a Francesc Martí, que són els que realment l’han impulsat. Si després l’Escola agafa el projecte i el copia a l’ordinador i vol fer servir aquesta estructura per millorar el futbol a Valls, ho trobo molt bé, espero que surti bé, espero que això funcioni i m’alegraré molt per Àlex Sans i per Francesc Martí, que són els dos impulsors d’aquest projecte, perquè el futbol de Valls millori i perquè cap jugador de Valls es quedi sense l’oportunitat de jugar a futbol. Aquest projecte era atractiu, perquè en 2-3 anys veuries tota la plantilla de la UE Valls de la ciutat i arribaria un moment en què l’Ajuntament no hauria d’aportar res, perquè s’autofinançaria.

És una bona opció que l’Escola segueixi aquest projecte?
Sí, però aquest projecte no passava tan sols per copiar l’estructura, sinó passava també per la manera de treballar, pels entrenaments, pel que es treballava al camp. Cada vegada els equips tenen més càrrecs de coordinadors i menys gent que treballa al camp i penso que han de canviar molt la manera d’entrenar i de portar els nens perquè funcioni. No entendré mai com una ciutat com Valls, com l’Ajuntament, com l’Escola ha deixat morir Francesc Martí. Ell va agafar l’equip l’últim dia, quan l’equip desapareixia a 2a Regional i l’ha pujat a 1a Catalana. No entendré com una ciutat com Valls no s’ajunten tots per fer una lectura realment bona i tothom fer pinya i ajuntar el futbol. A la llarga, és el futur. No pot haver-hi tres entitats a cada ciutat, tots ens hem d’ajuntar i treballar plegats pel bé del futbol de Valls. 
Amb Francesc Martí hi hauria anat a cegues, però, després de la reunió que vaig tenir, em va valdre per veure que tindré problemes amb el coordinador, amb la Junta... Respecto que vulguin fer un projecte nou, un nou entrenador i, per això, em vaig apartar, però cal que la gent hi estigui darrere, que mantingui el que s’ha aconseguit en aquests quatre anys i que en un sol any no es tiri per terra.

Com marxa de Valls i de la UE Valls?
Marxo sabent que he guanyat amics, gent com Francesc Martí, Toto, Flecha, Chechu, Mamadú, Tonyín, jugadors, aficionats, aficionats que t’agafen després al Marma i parles del partit, i que valoren la feina que fas... Puc marxar amb el cap ben alt perquè estic convençut que he fet una feina molt bona. El que s’ha fet enguany no té nom, i el que em fa pena és que ara hi ha jugadors que potser han d’anar-se’n perquè no són vàlids per a la UE Valls. Espero que la feina que ha fet la Junta de la UE Valls i la feina que va fer Català, Miquel López, jo, jugadors que van marxar com Batalla, Cazorla, Xino, Beto, Javi, jugadors que han aconseguit fer pujar aquest equip i jugadors que han mantingut l’equip en aquesta categoria, només espero què això es respecti i que s’intenti lluitar per això, perquè Valls s’ho mereix.

A què es refereix?
Fa un any, al partit davant del Camp Clar, algun polític va anar a fer-se la foto i aquest any no s’ha donat res de subvenció, i ara que marxa Francesc Martí hi haurà 15.000 € només per la temporada vinent.
No entendré mai com en cinc mesos, des que el president va dimitir, no li han proposat mai fer una pinya conjunta i apostar pel futbol de Valls i que el més important era el club, no entendré mai per què no han fet pinya i per què no ho han tirat endavant.  Ells ho volen fer a la seva manera. Penso que aquesta temporada no tindran problemes de juvenils, a l’Escola, tot anirà bé perquè les persones que molestàvem marxem. Si això serveix perquè la UE Valls tiri cap amunt, doncs, marxaré content del treball.

Francesc Martí deia que Valls torna a respirar ambient de futbol; ho comparteix?
Ara mateix té un nom. S’ha aconseguit que ara mateix, amb qualsevol jugador que hi parles, sap que a la UE Valls es compleixen els compromisos i que no enganya, que som un exemple en els camps per on anem. El president es pot sentir molt orgullós de la feina que ha fet. L’únic que li puc dir és gràcies per haver pogut entrenar la UE Valls, perquè vaig venir per ell, però ara marxo sentint els colors de la UE Valls. Et queda la imatge de la unió que hi havia a la pinya, la d’un noi de 16 anys de Valls i que ha jugat 10-11 partits, cinc juvenils que han debutat i, si no n’han debutat més, és perquè no ha deixat jugadors, et ve la imatge que teníem una plantilla del 70% de gent de Valls, la imatge que els jugadors ho han donat tot per a aquesta entitat i que ara som un referent en la categoria i en el futbol català...
Esperem que tot això continuï. Espero que, sobre el que em van dir en la reunió, facin un pas enrere i que intentin mantenir al màxim de jugadors de la plantilla, perquè s’ho mereixen. En dos o tres anys, si fan el projecte d’Àlex Sans i Francesc Martí, donarà resultats.

Isaac Fernández entrenarà o no la temporada vinent?
Tinc ofertes, però porto 4-5 temporades amb molta tensió. M’he plantejat deixar d’entrenar i només veure partits i després em plantejaré si val la pena seguir entrenant o no, perquè ara mateix, com Francesc Martí, persones que treballin amb la veritat a la cara, penso que al futbol n’hi ha poques i ha estat el millor president que he tingut mai. He de fer un Pensament, però tinc clar que no entrenaré l’any vinent. Si surt alguna oferta atractiva durant la temporada, m’ho replantejaria, però ho veig difícil, perquè hauria de veure-hi al darrere unes persones serioses i que em donin confiança. 
Sé que, si l’any vinent em quedés aquí, hi ha gent darrere esperant que jo pagui els plats trencats per agafar l’equip, i ho sabem tots. Sé que hi ha una persona que ara no vol agafar l’equip per temes econòmics i esportius, però que, a mitja temporada o la que ve, l’agafarà com si fos el salvador i perquè hi haurà més calés.