Carlos Herrero, amb el braçalet de capità.

Marxes a la Cava a jugar; per què decideixes deixar la UE Valls?
Decideixo marxar de la UE Valls, amb gran pena, principalment, per la incertesa que està vivint el club des del mes de febrer, quan la Directiva va anunciar la seva dimissió en grup. En temporades anteriors ja havia tingut ofertes de diferents equips i sempre les vaig rebutjar perquè em trobava feliç al club, amb la Directiva, amb els entrenadors, amb tots els jugadors i amb tota la gent de Valls. Per mi han estat uns anys molt bons tant futbolísticament com personalment. Quan vaig arribar a la UE portava més d’un any sense jugar, estava a punt de deixar el futbol i, de sobte, em vaig trobar un grup que estava fent història en l’esfera regional. Em van tornar la confiança en mi mateix i em vaig tornar a comprometre amb el futbol i amb una entitat important com és la UE Valls.

No hi ha hagut entesa amb la nova Junta Directiva?
Amb la nova Directiva ni hi ha hagut enteniment ni desavinences. El dia 9 de juliol ens van explicar el nou projecte als jugadors. Crec que les explicacions han arribat massa tard i, lluny d’aclarir els dubtes, sembla que se n’han creat més. És una pena que, pràcticament, es desfaci l’equip de la temporada passada, perquè hi havia un molt bon grup de futbolistes i alhora amics.

És un dels altres jugadors que decideix marxar del club...
Tots els equips des de fa mes i mig s’estan movent per fitxar jugadors per a la propera temporada, per això, no és estrany que molts dels jugadors de la UE haguem rebut trucades de diferents clubs que volen reforçar les seves plantilles i alguns de nosaltres davant la incertesa del futur immediat de la UE haguem decidit marxar. Entenc que la nova Directiva ha de fer un esforç per evitar la marxa de més jugadors i confeccionar un equip al més competitiu possible.

Et dol marxar del club després de 4 anys?
Sí, ja ho he comentat abans. La meva etapa a la UE ha estat, possiblement, la més feliç com a futbolista. Vaig arribar amb 22 anys i me’n vaig amb 26, he madurat com a futbolista i com a persona i això et marca de per vida. Estava convençut que em retiraria a la UE: era el capità, els jugadors érem amics, tenia pes específic al vestidor i amb la Directiva, em sentia estimat per l’afició... Ja et pots imaginar el que estic sentint des de fa setmanes. Ara se m’obre una altra etapa en el futbol i el que m’emporto de la UE només és agraïment: al president, Francesc Martí, que des del primer moment va confiar en mi i que ha estat un autèntic senyor, complint tots els compromisos fins a l’últim dia i estant al costat sempre dels jugadors en els moments més difícils, per exemple, baixar al vestidor a donar ànims cada partit que perdíem. A tota la Junta Directiva que ens ha acompanyat per tots els camps donant-nos ànims; al meu primer entrenador a la UE, Miquel López i Miquel López fill, que em van fer tornar a gaudir del futbol, a Josep M. Català, una gran persona i que va fer una gran feina, encara que no l’acompanyés la sort; a Isaac Fernández, al qual conec des de fa molts anys i ha demostrat ser un gran entrenador; a Linares, que a banda del seu treball dins del club ha sigut l’ànima del vestidor i és un gran amic meu; a Toto que ha sigut la mà dreta del president durant dos anys; a Fletxa, Oteros, Mamadou i tots els treballadors del club, junts hem format una gran família i a tots els jugadors, amb els quals em seguiré trobant dins i fora dels terrenys de joc i molt especialment a Beto, Xino i Manel Cazorla, amb els quals he compartit moments inoblidables. També vull agrair a El Travesser Bloc la seva dedicació i passió per l’equip, juntament amb la nova incorporació d’Elena Grausen, que junts han format un gran equip d’informació a les xarxes i diaris.

Quins records et vénen al cap en aquestes quatre temporades que has estat al Vilar?
 Cadascuna de les quatre temporades en les quals he jugat han estat molt especials. La primera temporada vaig arribar al febrer i vam pujar de categoria amb rècords de punts, de gols a favor, de gols en contra... amb el posterior viatge a Eivissa amb els jugadors. L’any següent vam estar lluitant per pujar fins a les últimes jornades i no va poder ser, aquell any vaig marcar 13 gols jugant de defensa, va ser una bona temporada. Un any més tard, vam pujar a Primera Catalana amb moltíssim esforç i van venir dues mil persones a veure’ns al Vilar contra el Camp Clar, jugant-nos el campionat de lliga. Va sortir bé i ens vam guanyar el respecte de tota la gent, i aquest últim any a Primera Catalana crec que ha estat un gran any on hem patit moltíssim i, malgrat els dubtes que hi havia al principi de temporada, vam saber tirar-ho endavant i salvar la categoria amb un grup jove de futbolistes.

Tens ganes d’encetar la nova etapa a la Cava?
 Sí, vaig a començar una nova etapa lluny de casa, però és una cosa que em motiva. Al CD la Cava hi ha un projecte molt clar que és pujar de categoria i espero que tot vagi bé i així sigui. He estat altres temporades a equips de la zona de l’Ebre i viuen el futbol amb molta passió i per mi és un repte molt important i assumeixo la responsabilitat com he intentat fer sempre. Sé que no estic sol i que vindran més d’un diumenge a la Cava a veure’m gent que aprecio molt com Beto, Linares, Cazorla, Xino, Omar, Jordi Batalla, Gomà, Edu, Sergio, etc. Com vaig dir fa uns quants dies, desitjo tota la sort del món a la UE Valls en aquesta nova etapa i espero tornar algun dia a la que considero casa 
meva.