És cert,. La Primera Catalana va arrencar de manera oficial el passat dissabte amb la victòria de l’Andorra davant del FC Martinenc en el partit avançat pel compromís internacional de la selecció del Principat, però dissabte es jugarà el gruix d’aquesta Primera Catalana grup 2 després de tot un estiu esperant aquest moment.

A la categoria hi ha fins a set cares noves, tot un rècord. Per iniciar hi ha dos cares noves provinents de la Tercera Catalana: El Vilanova i l’Amposta. Seran dos equips cridats a estar a la part alta de la classificació, però del cert es sap que quan un equip baixa de categoria no és tant fàcil tornar-hi l’any següent, només cal mirar la temporada que va fer l’Ascó al descendir de 3ª Divisió.

Es preveu una lliga al grup 2 de la Primera Catalana apassionant, on els equips de Tarragona tindran molt a dir ja que molts situen a varis equips a la zona baixa de la classificació pels problemes que s’han trobat aquest estiu a l’hora de confeccionar els equips. El Morell, sense un referent a la punta pot ser un dels aspirants a lluitar pel descens. El Torreforta, tot i el retorn final de Ferri, també apunta que haurà de sofrir com la temporada passada per mantenir la categoria. Pel que fa al Torredembarra, un equip que s’ha reforçat poc però bé, podria ser dels equips de Tarragona que a priori sofrís menys. La UE Valls, és tota una incògnita. El cert és que s’ha reforçat força, fruit de les 10 baixes que va patir respecte la temporada passada i els reforços que han vingut, en general són de garanties. Ara bé, caldrà compactar-ho amb un entrenador sense experiència a la categoria. El Reddis, pel que s’ha vist o s’apunta, li costarà molt repetir la temporada passada ja que hi han hagut molts canvis respecte la temporada passada i s’ha format un equip jove i amb poca experiència, que fa que molts l’ubiquin a final de temporada a la zona baixa.

L’Igualada, igual que dos equips més ascendits de Segona Catalana, Cervera i Andorra, hauran de treballar molt durant la temporada per no veure’s implicats en la lluita pel descens. La temporada és molt llarga i la regularitat d’aquests equips els farà situar-se a la zona mitja o lluitar per evitar una de les darreres quatre posicions.

Una de les sorpreses d’aquesta lliga és el Tecnofutbol, un equip que la temporada passada militava a la Quarta Catalana quedant a mitja taula. Fruit de la desaparició de la Gimnàstica Iberiana, i quan semblava que l’Olesa compraria la plaça, el Tecnofutbol va acabar guanyant la partida i amb un secretisme inquietant, han compaginat una plantilla amb jugadors molt joves i 4-5 veterans que portaran experiència a un equip que ningú sap quin paper pot tenir a la categorir.

Tàrrega, Martinenc, Vista Alegre, Sants, l’Amposta, Vilanova, Ascó, són equips que haurien d’estar a la zona alta de la classificació al final de la temporada. Ja sigui per plantilla o per pressupost, aquests sis equips estan cridats a ocupar un lloc en les sis primeres posicions de lliga.

Viladecans i Santfeliuenc no s’espera que pateixin en escreix i de repetir una temporada anterior similar estan condemnats a no lluitar per a res i mantenir-se en una còmode mitja posició de lliga.

Sempre però, a cada lliga hi ha alguna sorpresa. A hores d’ara, és impossible saber qui pot ser, però us imagineu que després del sofriment de la temporada passada, amb els dubtes que hi ha hagut durant la pretemporada i els molts canvis que hi ha hagut a la plantilla i cos tècnic, l’equip revel·lació fòs la Unió Esportiva Valls?