Ja sabem com és el futbol. L’afició vol veure guanyar el seu equip, i quan no s’aconsegueix la victòria tothom és prou valent per dir la seva i recordar temps passats. Es comencen a sentir els ‘ja ho deia jo’, els ‘fins que no marxi no farem res’ i els ‘no en trobarem cap com aquell que ja no hi és’.  Ja sabem que a ningú li agrada perdre, però la resignació, el desencant i la crítica oportunista no són el camí per millorar, sinó ben bé el contrari, ja que aquests rumors, comentaris i recriminacions només serveixen per minar encara més la moral dels que formen part d’aquest equip i els que treballen per fer-lo créixer.
 

La gent parla i en moltes ocasions només veu la punta de l’iceberg. Si molts sabessin el que ha treballat aquesta junta per salvar un equip que hauria pogut desaparèixer, els esforços que s’han fet per mantenir jugadors i reforçar la plantilla amb un dels pressupostos més ajustats de la categoria, potser s’ho pensarien dues vegades abans d’engegar-ho tot a rodar. I el mateix comentari val per al cos tècnic. Criticar l’entrenador i assenyalar-lo com a culpable dels mals resultats és molt fàcil, però no sempre el més encertat. La prova irrefutable del bon treball que es fa és que tots i cadascún dels jugadors que formen part de l’equip destaquen la màxima implicació del cos tècnic i el recolzen al 100%, eximint-lo sempre de la responsabilitat de les derrotes.
 

Així doncs, de qui és la culpa? Dels jugadors? Dels àrbitres? De la mala sort? De tots i de ningú, segons com es miri, però aquesta no és la qüestió. Els que estem propers a l’equip seríem els primers a remugar si veiéssim que no s’està treballant com cal, però no és el cas. Els tècnics lluiten per construïr un equip sòlid, i els jugadors suen la samarreta des del primer minut que salten al camp. Tot i així, els resultats no arriben.
 

Des de la junta ens en fem càrrec, i podem assegurar que no ens en rentem les mans ni passem per alt que cal algún canvi. De fet ja s’està treballant amb la direcció tècnica per buscar els reforços necessaris que ajudin a fer remuntar l’equip.  L’únic que demanem a canvi és seny, un vot de confiança i, sobretot,  que ningú deixi de fer costat a la Unió, perquè ni els jugadors ni els entrenadors s’ho mereixen. Demanem si us plau una mica de paciència, perquè estem convençuts que amb el suport de l’afició ens en sortirem, perquè confiem amb aquest projecte i confiem amb totes les persones que s’han triat per sustentar-lo. Ara només falta una mica d’ajuda i un bocinet de sort...i a guanyar. Visca la Unió!

JM.Dalmau,
President de la Unió Esportiva Valls.