El 2012 per la Unió Esportiva Valls ha estat un any de sofriment, descencís i també alegries. La lluita per mantenir la categoria a Primera Catalana la temporada 2011-2012 s’aconseguia finalment als darrers cinc minuts del final de la lliga, gràcies a un gol de l’Igualada que feia que els d’Isaac Fernández es mantinguessin a la Primera Catalana -assolida aquell mateix any-. Era el premi sens dubte a l’esforç i dedicació d’una plantilla que aconseguia mantenir la categoria en el seu primer any a la Primera Catalana amb una plantilla que la majoria de jugadors no hi havia jugat.

 

Esportivament l’equip estava a Primera Catalana i l’afició podria gaudir d’un equip a Primera Catalana un any més, però si esportivament s’havien fet els deures, a nivell extra esportiu s’iniciava un periode de dubtes. I és que Francesc Martí, que havia dit per activa i per passiva que no continuaria la temporada 2012-2013 convocava una assamblea general per finals de maig amb la voluntat de què la UE Valls canviés de junta directiva.
 

Després de setmanes d’incertesa, i amb alguns tira i arronsa, el dia abans d’aquesta assamblea Josep Maria Dalmau presentava de forma oficial la seva candidatura, sent reafirmat pel soci com a nou president.  Martí, que havia agafat el club feia 5 anys, havia promès deixar l’equip a Primera Catalana i ho feia. Decidia retirar-se de la presidència de la UE Valls i era Josep Maria Dalmau qui agafaria el club, envoltat d’una junta totalment nova que tenia com a prioritat engrandir la massa social del club i apostar per la gent de casa.

 

La Junta agafaria el club a mitjans de juny i després de què la plantilla estiguès en stand by del que passava al club, molts jugadors van decidir deixar la UE Valls per acabar aterrant en altres clubs de la província. Tant sols se savia de baixes i la situació semblava més complicada que mai, ja que semblava que fer un equip de casa i amb garanties seria difícil. Poc a poc però, jugadors com Omar Oliveras, Gerard Gomà-Camps, Ike Romera, Denis fernández i sobretot pixixi “Loro”, van decidir quedar-se i la situació es va anar calmant. Poc després es va saber les primeres incorporacions i el que era més important es va conèixer el nou entrenador, Josep Piñol. Piñol, tenia la difícil tasca de fer oblidar a Isaac Fernández, que després d’una reunió amb la nova junta es va desvincular del club.

Vam començar a arribar els reforços: Ródenas, “Josan”, Barragan, Morillas, Pinilla, Albert Martí, Pere Plana... i començava la pretemporada.

 

El primer partit de lliga se jugava al Vilar davant del Vilanova i l’expectació de com respondria un equip totalment renovat i amb un entrenador que no coneixia de primera mà la categoria era evident, i a més, davant d’un ex Tercera com el Vilanova. La imatge va ser bona però el resultat, dolent. Així aniriem passant les jornades amb la mateixa tònica fins que es tocaria fons i els primers dubtes es farien evidents. La jornada 10 l’equip aconseguiria la primera victòria, davant del líder, que faria que la il·lusió tornès, però l’equip estava despenjat i tenia que remar a contracorrent. El club, veient la situació, i amb un tècnic questionat, incorporaria a un davanter centre -coincidint amb la lesió de Loro-, La Junta Directiva de la UE Valls movia peça i incorporava a un nou porter, Carlos Escrichs que donaria solvència a la porteria i a la zona defensiva. La mateixa junta donaria un cop d’efecte amb el fitxatge de Miguel Reverté, provinent del Vilassar de Mar de Tercera Divisió. L’equip, amb un cos tècnic qüestionat pels mals resultats es trobava a 9 punts de la permanència i la situació semblava agreujar-se per moments.

En aquests moments, es filtrava que el club s’havia posat en contacte amb un nou entrenador per substituïr a Piñol, però aquest hauria refusat la oferta vallenca. Amb aquestes, arribava el tram decisiu de la UE Valls a la lliga, quan aquest desembre es tenia que enfrontar davant de Torredembarra i Tecnofutbol, dos partits en què si perdia ja es podia dir adeu a qualsevol opció de capgirar la situació. La plantilla va unir-se més que mai i van aconseguir dues victòries vitals (3-2) i (3-0) per posar-se a quatre punts de la permanència i tancar el 2012 amb vida.