Felicitats Santfe. És el primer que se m’ocurreix després del viscut ahir. Espectacular temporada 2012-2013 a #1cat2 que abandona  per la porta gran per ingresar, per mèrits propis, a la èlite del futbol català: #3div5.

Pocs, diría que ningú, podien imaginar el viscut la tarda mágica del 15 de juny de 2013. Data que quedarà marcada en la memoria dels aficionats del Santfeliuenc FC i de tots els aficionats al futbol en general. Un club amb 108 anys d¡història tenen, per fi, el seu merescut premi.
Premi compartit per a tots i que ha costat molt de conseguir. Una plantilla molt jove, un pressupost dels més baixos de la categoría; però amb moltes ganes de millorar i sobre tot, amb una afició majestuosa.

10 mesos llargs de campionat en aquesta #1cat2 en els que el Santfe sempre ha estat entre els 3 primers.Va començar de manera marevellosa la temporada i va anar sumant i sumant fins que va topar amb el CF Reddis, a casa, a finals d’octubre. Aquesta derrota els va fer forts i sobretot, el fortí de #lesgrasses, va ser clau per tancar l’any en inmillorable posición. Recordo el comentari de l’amic Joaquín Rivas dient: L’any vinent a Tercera, i vaig pensar. Ho dirà de debó? La veritat no pasava aquest tema pel meu cap en aquell moment.

La guinda de Nadal va ser la victoria a casa del FC Andorra, un altre dels forts d’aquest Santfe 12-13: Gran regularitat fora i puntuant en casi tots els camps.
Amb 31 punts en 15 partits, a començament del 2013, l’objectiu del Santfeliuenc FC estava aprop, molt aprop. Em refereixo a la salvació, únic objectiu real.
La primera volta es va tancar amb derrota a casa de l’Igualada i alguns dubtes es van generar. Alguna cosa no funcionava i es va poder certificar en el primer partit de la segona volta a casa de UD Torredembarra. Aquell empat va saber a poc, molt poc i totes les alarmes van saltar.

A pesar d’això, seguien segons, i a set de FC Ascó i sentint l’alè de tots els perseguidors, començant per UD Viladecans.
Per febrero i març va ser espectacular per a Santfe. Set victòries consecutives el van mantenir en el segon lloc i en aquest instant es va pensar ja que el somni era posible. Fins a dormir líder algún dissabte. A tant sols un punt de FC Ascó.

La hora de la veritat i els nervis estaven apunt d’arribar i després d’un traspeu important a casa de UE Valls, els nervis es van apoderar del Santfe. Segona derrota consecutiva fora, en aquest cas contra CD Cervera i empat miraculós contra UD Viladecans a casa, encara que va servir per a guanyar el gol average.
#lesgrasses van deixar de ser fortí contra UD Vista Alegre i l’objectiu final, ara sí, l’ascens somiat es començava a qüestionar.

Finalment el Santfe va pensar, si no guanya a casa, toca guanyar fora, i així va ser. Quan pitjor ho tenia, San Jairo va tancar la mala ratxa a Ascó. Sant Eric va salvar els mobles contra FC Andorra, San Iván Peralta es va doctorar en el municipal de El Guinardó i finalment San Joserra el 2 de juny, J.34 i última. Gol a CF Igualada que va servir per a empatar i promocionar.

S’havia fet el més difícil, però realment quedaba el pitjor: Duel a cara de gos amb CD Masnou. Difícil de per si, però més preocupant, en cas de derrota a l’estar eliminats de la promoció d’ascens a Segona B 3 dels 4 equips.

Sense marge segur que garantitzar-se un ascens, Santfeliuenc FC si que va donar el millor de si mateix. Sant Josele es va tornar a doctorar i va deixar el camí casi fet a l’anada.

La punta ahir: Espectacular afició que va ajudar a l’equip junt a un gran partit de Santfeliuenc. Sant Peralta, Sant Maldonado i Sant Pere es van encarregar de filar encara més prim i el somni es va fer realitat: A TERCERA.

Crit unànim de tota l’afició que va omplir les Grasses i que segur, mai oblidaràn aquesta data, la d’ahir, la de l’ascens del Santfe, la de l’ascens de tots. Menció especial per a tota la plantilla del Santfe, jugadors, entrenadors, fisio, ajudants, directiva i sobretot, a la seva afició. Sense ella no estaría on està.
Gràcies Santfeliuenc FC i molta sort a #3div5.

@SalvaCJ