Fins el 30 de setembre la Seguretat Social dóna treva als clubs per donar d’alta a la Seguretat Social els seus membres. Actualment, una desena de clubs estan investigats. La regularització amb Hisenda pot costar uns 20.000 € - 30.000 € anuals a un club amb un sol equip. Pel que fa a una escola, es multiplica el cost. Parlem amb Eduard Calabria, advocat de Vilanova i entés en el tema.

En els darrers mesos, l’esport català, però sobretot el futbol, ha sofert un seguit d’inspeccions de la Inspecció de Treball i de la Seguretat Social, que ha fet que els clubs d’arreu de Catalunya i de les categories més modestes, des de Segona Divisió B a Quarta Catalana, estiguin neguitosos. 
 

La Inspecció de Treball i la Seguretat Social estan derivant actes d’infraccions i de liquidacions a diverses entitats esportives —sobretot futbolístiques— per manca d’alta de cotització dels treballadors i dels jugadors, per uns imports que per a molts clubs i moltes entitats esportives poden ser inassumibles. Això afecta des del jugador fins a l’ajudant que rep una mínima compensació per la seva labor.

La primera inspecció va realitzar-se fa vora 3 anys i va ser la Fundació Vilanova la primera de rebre, tot i que no es va donar a conèixer fins al 2012. Va ser condemnada a pagar al voltant de 400.000 €. A partir d’aquí, la Seguretat Social va veure que dins de l’esport i sobretot dins del futbol es bellugaven molts diners, que no estaven declarats i ha decidit actuar.
 

Un club de futbol paga de manera més o menys simbòlica als diferents empleats: jugadors, cos tècnic, utiller, secretaria,  ajudants, taquiller, membres administratius, delegat... sous la majoria dels quals no estan declarats, ja que la pertinent regularització en forma de donada d’alta de la Seguretat Social tindria un sobrecost d’uns 20.000 € - 30.000 € anuals per a un club amb un sol equip sènior. En una escola el cost es multiplicaria. El principal problema d’aquestes inspeccions resideix en la quantitat de monitors, voluntaris, tècnics i esportistes que col·laboren en clubs com a activitat esportiva amateur i que perceben les seves remuneracions sense cotitzar.
 

Eduard Calabria, advocat de Vilanova, expert en el tema per la seva vinculació al CF Vilanova i que ha assessorat sobre el tema diversos clubs de categories diferents, explicava que l’aplicació d’aquesta regulació “pot originar la desaparició de molts clubs de futbol de Catalunya.”

La Tresoreria de l’Estat pretén que qualsevol ingrés  es cotitzi sigui el cost que sigui i això provoca cert nerviosisme a un esport que es pot veure perillat. “Aquesta mesura pot afectar relativament, perquè, si els clubs no regulen la seva situació, això pot emportar a un embarg dels béns, ja sigui de taquilla, drets publicitaris o subvencions dels ajuntaments”, explicava Calabria.
 

La Seguretat Social i Hisenda volen repassar l’activitat de tots els clubs catalans durant els darrers cinc anys i que passin per taquilla.

En l’actualitat, hi ha clubs que ja estan inspeccionats i a algun equip se li reclamen 700.000 €,  diners pels quals s’hauran de pactar uns terminis de pagament perquè l’Administració no farà un pas enrere.
 

En vista del context originat, es va crear un grup de treball amb la FCF, federacions esportives afectades, la UFEC, la Secretaria General d’Ocupació i la Secretaria General de l’Esport, amb una doble finalitat: “Una, analitzar els aspectes tècnics i jurídics que incideixen sobre la situació descrita, i una altra, preparar un document que inclogués propostes per donar sortida a aquesta problemàtica i compromisos de regularització.”

La clau per entendre la tributació d’un empleat
La clau per entendre el problema recau que el decret llei que regula la Seguretat Social “considera que un futbolista és professional quan percep per la seva pràctica esportiva una quantitat superior a les despeses que origina”, deia Calabria que posava un exemple. “Si Josep Piñol, exentrenador de la UE Valls i que era de Vilanova cobrava per entrenar, i m’ho invento, 600 € i el desplaçament de Vilanova a Valls i les oportunes dietes eren de 250 €, la quantitat que s’excedeix s’ha d’atributar.” Aquesta situació recau a qualsevol membre d’una entitat esportiva.

 

Com evitar-ho? Pot incrementar el diner negre en el futbol?

Per Eduard Calabria, que ha estudiat a fons aquesta qüestió, tan sols hi ha una escletxa per evitar-ho, pagar-ho sota mà: “La manera és tenir un contracte amb els jugadors. Fitxes un jugador, per exemple, de Valls i li ofereixes 600 € i li fas un contracte de 300 € en forma de dietes. La resta, sota mà.” Calabria hi veu massa contres a aquesta manera, tot i que assegura que ell tan sols coneix aquesta com a única opció: “El jugador voldrà acceptar cobrar una part en negre?”. Si el jugador no cobra i decideix denunciar el club, tan sols podrà reclamar la part declarada i la que s’hauria pagat sota mà, aquesta mai no l’arribaria a cobrar.”
 

La Secretaria General de l’Esport, la UFEC i les federacions catalanes i de natació han forçat una pròrroga temporal sense activitat inspectora fins el proper 30 de setembre d’aquest 2013.

A Diari Gol, Ivan Tibau, secretari general de l’Esport, explicava que tan sols tenen tres opcions les diferents entitats. “O bé regularitzen la situació irregular dels seus empleats i ajudants o bé l’acaben o bé s’exposen a una possible inspecció i la conseqüent multa.”
 

Aquestes sancions poden posar en perill l’extinció als clubs menys estables i de categories regionals. També, l’aplicació d’aquesta regularització farà que moltes entitats no puguin fer front al cost que hauran d’assumir per donar d’alta a la Seguretat Social.

Els clubs i entitats esportives que vulguin acollir-s’hi hauran de comunicar al propi Consell les noves altes de treballadors a la Seguretat Social.