El Sabadell B busca el segon ascens seguit davant del Viladecans

I ho farà davant de la UD Viladecans amb el factor camp a en contra i amb la notícia de jugar la promoció confirmada jornades enrere. El filial del Centre d’Esports fins i tot va somiar amb erigir-se campió en algun tram de la temporada, fet que va quedar ennuvolat per culpa del Peralada, club que ha tingut un domini gairebé total del grup primer de Primer Catalana
El Centre d’Esports Sabadell FC B és un club que està protagonitzant una gran gesta, ja que busca encadenar dos ascensos consecutius. Els de Toni Rodríguez, que segueix al cap davant de la nau arlequinada des de la temporada 2012-2013 en que va entrar com a tècnic del filial vallesà en substitució de Marc Cabestany, estan trencant tots els registres que poden. De fet, amb Cabestany ja es pujaria el 2010 a la desapareguda a Catalunya Primera Regional al vèncer l’Esparreguera, però al no encadenar dos ascensos, el van cessar, i això que no va fer un mal any. Ell, marxaria per la porta del darrere, però segueix amb altres projectes.Des d’aquesta setmana, és nou coordinador de la base del San Lorenzo de Terrassa.
Tornant al Sabadell B, dir que el club sabadellenc en general s’està professionalitzant, i amb ell, el filial. Un filial que ha estat sempre en categories baixes i ha jugat en altres poblacions com Sant Quirze del Vallès o Rubí, al tenir només un camp de terra a la ciutat disponible. De fet ara juga al Municipal de Ca n’Oriac, el camp del Sabadell Nord, ja que el seu tot i ser de gespa no és vàlid per Primera Catalana. El gran del Vallès s’ha sentit humiliat al llarg dels anys pel fet del camp i per molts altres, però ara vol alçar el vol a Tercera, categoria més que bona tenint el club a Segona Divisió, al igual que el Girona, que amb el seu Girona B com a millor tercer, encara té opcions de permanència. Ja ho diuen que el grup primer de Primera Catalana és molt diferent al segon.
El grup segon és molt més igualat i ajustat en quant a punts, i mostra d’això és que el rival arlequinat, el Viladecans arriba a la cita una setmana després de classificar-se fa tot just una setmana, després de mantenir un frec a frec apassionat i molt emocionant al llarg de moltes jornades, fins a la jornada final on la gent del Viladecans tenia un ull a la gespa i un altre a l’Alumnes Obrers, on acabaria punxant el Torre, tot i anar per davant i deixar fora els lleons del play-off per uns instants. En canvi, el Sabadell B, en un grup menys igualat ja certificava la seva participació a la promoció jornades abans, portant-li deu punts al Girona B, un altre filial fort amb grans jugadors i amb no pas mals registres, ja que com ja hem comentat és el millor tercer, i és que al grup primer, hi ha equips més superiors que altres i això el fa un xic menys competitiu respecta el segon.
Cal destacar, que el Sabadell B queia el passat cap de setmana a Montcada, per la mínima, 3-2 després d’estar fins a dotze jornades seguides sense conèixer la derrota. Un club, el filial saballut que només ha caigut en cinc ocasions mentre que ha vençut en vint-i-dues ocasions i ha empatat set vegades. Ha realitzat 70 gols, per 35 encaixats.
1x1 del Sabadell B
De l’organigrama d’aquest Sabadell B, primerament cal comentar que s’ha renovat força i hi ha moltes cares noves i poques de l’equip que ascendí a Primera. A la porteria del conjunt de Toni Rodríguez, poden jugar-hi tres homes, com a la majoria d’equips per ordre cronològic, amb preferència però per dos d’ells, fet que s’està popularitzant a les plantilles els últims temps. Hi ha equips on el primer porter no és una figura definida, sinó que el tècnic té confiança en dos dels seus homes sota pals i és amant de les seves característiques. Un exemple proper, és el Cornellà, recentment ascendit a Segona B.
En porteria, ja pot actuar l’ex del juvenil A del FC Barcelona Sergi Tienda com l’ex del Vic Riuprimer Ivan Fuentes. És molt poc habitual el porter Adrián Menarguez, titular en sols un partit, la setmana passada a La Ferraria de Montcada.
En defensa destaquen els Joan Villaronga (ex San Lorenzo), Adrià Parera (ex Saragossa Juvenil), Albert Estellés (ex Gramenet), Agustín Medina (ex Valencia Juvenil) o Joan Noguera (ex Gavà). Molts d’ells, protagonistes enguany amb el primer equip, sobretot Noguera. Per fer-ne esment de tots ells, parlat de dos home que com la majoria de la plantilla també tenen qualitat. Són Alejandro Varón "Pesky” o l’ex de la UE Castellar del Vallès o del CD Numancia B anteriorment, Marc Damas, menys protagonistes.
Al mig camp, a destacar Aleix Domínguez, Marc Burgos (ex Sant Cugat), Joan Egaña (ex Sant Cugat), Marçal Lledó (ex Sant Quirze, on fou màxim golejador a #1cat1) i Antonio Gómez a més del badienc Yeray Sabariego, qui ha patit força lesions enguany. Amb molt bona adaptació, aterrava a Ca n’Oriac a la segona volta Marc Gallart (ex Masnou i descartat en pretemporada per tot un CE Europa on estava en període de proves).
En punta d’atac, tenim a Edu Ranchal (ex Gramenet), Buba Jalow ( ex Juvenil A CES), els recentment fitxats Joan Luque o Jan Lladó (ex Rubí), Dani Illescas (ex Sants) i el màxim golejador arlequinat, i el quart més realitzador del campionat i un dels del bloc de #2cat4, Sergi Estrada amb 14 gols en Lliga.
Article de Roger Capella (@Roger_Capella)
