Ramón Giró, jugador de la UE Valls i un dels referents de l'equip, explica les seves sensacions d'aquesta propera temporada, així com també parla del què podrà oferir a nivell personal. Es marca diferents reptes i sobretot, segueix amb ganes de guanyar.
 

La temporada passada vas ser la primera incorporació. Per què enguany has volgut esperar a fer oficial la renovació amb la
UE Valls?
La temporada passada va ser diferent. Venia nou, venia aquí amb la idea de treballar el futbol com sempre secundari, però no sabia la feina ni el temps que m’ocuparia. Vaig tenir claríssim que jugaria al Valls. Ens vam entendre molt ràpidament i la temporada ha anat bé. El club ha fet un esforç, ha costat de complir-lo, tot i que ara es veu el final, es veu que es complirà el que van dir i que la temporada vinent es començarà tot net i, per això, m’ha costat més de decidir-me perquè la temporada passada encara no havia acabat.
 

La UE Valls era la teva primera opció?
Sí. Tinc ganes de pujar amb la UE Valls. 

Has tingut opcions de marxar a altres equips de categoria superior...
Com jo, molts altres companys que també han tingut ofertes, però sempre he dit que valoro casa. He estat tota la vida, o bé per estudis, o bé per feina, fora i ara que tinc l’opció d’estar a casa, què millor que estar aquí. Per tant, la meva idea era jugar aquí, però m’agrada que la paraula es compleixi. Es complirà i, per tant, ens tocarà lluitar. Enguany podré fer la pretemporada, que la passada no vaig poder, i podré estar bé físicament.

Què t’ha demanat el nou entrenador?
Hem parlat unes quantes vegades. Té moltes ganes de fer-ho bé. M’ha comentat que, per poc que millorem de la temporada anterior, hem d’estar a dalt. És clar que no serà fàcil, però ell sap el que s’ha de millorar i nosaltres, també. Per tant, hem de millorar-ho. El que em va comentar és que a casa hem de guanyar molts més partits dels que vam guanyar la temporada passada, que la pretemporada seria a casa, que jugaríem contra equips forts. Crec que la clau per estar a dalt és l’estat físic. S’ha vist clar. El Reddis va començar com una moto i va guanyar tots els partits de la primera volta. Per què? Perquè molts jugadors entrenaven amb el Reus. Quan van perdre el físic, a la segona volta, se’ls va notar. Qualitat, els equips de dalt en tenim, però el global és semblant. La diferència és la forma física. I s’ha vist, perquè els equips de l’Ebre tenen bons jugadors, però no han estat a dalt pel físic i per compromís. Nosaltres hem estat a dalt perquè hem tingut compromís i hem lluitat. Jo, personalment, al no fer la pretemporada, em va faltar una mica, però enguany ho canviaré. Fent pretemporada i estant centrat crec que podré aportar una mica més.
 

La temporada passada arribaves d’Holanda. Lliga nova, categoria nova, joc diferent, però fas disset gols. Enguany hem de veure una millor versió de Giró?
La temporada passada, al no fer pretemporada, va costar de veure on jugar. La primera volta vaig jugar més enrere i havia de crear més; tan bon punt em va avançar el míster, vaig començar a marcar i em vaig sentir còmode més amunt. Aquest any, Merca crec que vol que jugui un pèl més amunt. Jo en tinc moltes ganes. A mi, m’agrada jugar, sigui on sigui. 
 

Et marques un repte quant a gols aquesta temporada?
Sempre he dit que no sóc golejador, però cada any, no sé el perquè, sempre és un gol cada dos partits. T’he de dir que, si tot l’any hagués jugat de mitja punta com ho he acabat fent, crec que hauria marcat més gols. Jo crec que, si estic bé, marcaré més gols. M’agradaria superar els vint gols, però, si em fa jugar més enrere el míster, no hi haurà cap problema. Es depèn del rol de l’entrenador. Si tinc el rol d’estar prop de l’àrea, he de marcar.
 

Enguany l’equip encara serà més de casa. Aquest equip podrà lluitar per l’ascens a Primera Catalana?
Jo crec que el fet de ser més de casa és un punt positiu per a l’equip, perquè qui ha tingut més minuts, qui ha estat important a l’equip, han estat els de casa i s’ha vist que s’han entregat. Si enguany som més de casa, molt millor. Si un de fora aporta més que un de casa, millor. Els diumenges estem per guanyar. 

Com has viscut aquesta primera temporada a Segona Catalana?
Hi ha hagut molts partits complicats, meteorològicament parlant. Hem jugat sis o set partits entre pluja i vent. Hem guanyat molts partits, altres els hem perdut per errades, que Merca tindrà la feina de millorar-ho. La temporada ha estat molt bé, molt d’ambient i el grup unit.
 

La clau d’aquest equip és que sou amics i que heu crescut molts junts?
Sí. Això fa que, si has de treure la llengua perquè un amic teu no arriba, lluites i, si l’has d’ajudar dins del camp, l’ajudes. Si és amic teu, el que vols és el millor per ell. Jugues, t’ho passes bé i estàs amb la gent que t’agrada; per tant, què més vols demanar? Diumenge, si guanyes, l’ambient encara és millor. El que és clar és que el fet de ser de casa i ser amics fa que el grup estigui molt unit i que els resultats ajudin. Ja es va veure la temporada passada. Guanyar al final del partit és un esforç extra de l’equip. 
 

Ets un jugador molt guanyador. Enguany sortiràs encara més motivat per intentar l’ascens?
Sortiré igual de motivat. Jo, quan perdo, marxo a casa emprenyat. M’és igual si és contra el líder o l’últim. L’únic que fa que tinguem les mateixes ganes aquesta temporada, però coneixent la categoria i amb l’obligació de fer-ho bé. Pujar és molt difícil, però ho hem d’intentar. Valls mereix estar a Primera Catalana amb els jugadors que té. La temporada passada érem novells i ens vam quedar a les portes. Enguany, hem de ser nosaltres l’equip fort.

Sembla que enguany els rivals a batre seran equips ebrencs. Això canvia alguna cosa?
A l’Ebre, pel que tinc entès, tenen jugadors amb nom, bons, però no només serveix això per estar a dalt. La temporada passada ja tenien jugadors bons: l’Alcanar, l’Ampolla, el Tortosa... Per què han quedat al darrere? Perquè no només són bons. El fet que a Valls tots siguem amics no és el mateix que a Alcanar, que fitxa gent d’altres llocs i els ajunta. Si la cosa va bé, seran rivals difícils, però, en el moment que no guanyis, l’equip defalleix. Nosaltres, si no guanyàvem, lluitàvem i ho aixecàvem. 

Per què a casa us va costar tant guanyar?
Crec que els camps grans ens afavoreixen una mica perquè tenim jugadors de toc. En el camp petit intervé més la lluita, la força de cosa. No era pel públic, sinó per l’espai entre línies, en canvi, a casa no n’hi ha tants. A casa hem fallat més d’un partit ,que és el que no ens ha fet estar a dalt. Si això es millora, hauríem d’estar a dalt. S’haurà de buscar alternatives per sumar més punts a casa.
 

A Valls es respira futbol?
Sí. Està molt bé, perquè a molta gent li agrada i hi ha gent cada partit. L’objectiu és estar a dalt i que continuï venint més gent. Si estem a dalt, vindrà gent i, si ens juguem les garrofes, la gent s’enganxa més. Ho tenim tot a favor perquè la gent s’animi, s’estiri i vingui a veure com guanyem.