Primer cop que RCF Bonavista, CE Hospitalet Infant i La Riera jugaran a Segona Catalana grup 6. Parlem amb els tres entrenadors per conèixer l'evolució de la temporada i les sensacions després d'un ascens com el que han viscut. 
 

 

 

El Racing Bonavista era el primer equip de Tercera Catalana dels equips tarragonins que aconseguia l'ascens de categoria. Amb només tres anys de vida, anar a veure un partit al camp del Racing Bonavista no té paraules. Una afició entregada et demostra que és un club especial.
 

 

Estem molt contents. Ha estat una temporada llarga, difícil, amb problemes de lesions, d'entrenaments, de no disposar de camps durant tota la setmana per a fer coses i només gaudir de mig camp... Satisfet per què el grup més complicat era el nostre. S'ha demostrat que davant teníem dos rivals molt seriosos, aspirants a l'ascens i estic molt satisfet pel rendiment del meu equip. Poques vegades es pot viure un ascens.

 

L'objectiu era estar el més a munt possible, i intentar superar o igualar la temporada passada. Al segon partit de lliga, quan vam perdre 5-0 a Falset ens donaven per morts. Pel club l'ascens no era l'objectiu però per l'equip que tenia, veia que podia lluitar per estar a dalt i al final s'ha demostrat que podiem estar-hi.
 

 

La veritat és que sí. En tres anys dos ascensos és per estar molt content. És un fet que crida l'atenció però quan es fan les coses bé el treball dóna els seus fruits. La directiva fa les coses bé i el futbol base és magnífic. Aquí no podem gastar diners fitxant jugadors però sí que els podem oferir altres coses.
 

 

Econòmicament no ho crec, perquè amb tres anys d'història és difícil. Si la temporada vinent a Segona Catalana algú tindrà il·lusió, aquest serà el Racing. Viure un partit a casa és impressionant. Lluitarem amb rivals que estaran molt per sobre nostre econòmicament però donarem guerra.
 

 

De moment, si no es diu al contrari crec que pràcticament segur que sí. No hem fet reunió però crec que ens posarem d'acord en cinc minuts. Ara volem afrontar la Copa Catalunya amb el Vila-seca amb la màxima emoció.

 

 

 

 

El CE Hospitalet de l'Infant aconsegueix després de temps intentant-ho, l'ascens a Segona Catalana. La temporada passada es va quedar a les portes en la promoció d'ascens, davant del Deltebre. Fa sis temporades, van estar a Primera Regional, categoria més alta que el club ha militat. La temporada vinent fan el salt a Segona Catalana amb la màxima il·lusió, gràcies a quedar millor segon classificat dels tres grups de Tercera Catalana.

 

 

La veritat és que no ha estat una temporada fàcil. Vam començar la temporada amb molts alts i baixos, encadenant diferents derrotes consecutives, tenint moltes baixes, dubtes, etc. A poc a poc, l'equip va anar agafant ritme de competició i cada cop l'equip va respondre millor, encara així, l'equip va acabar la primera volta a tres punts del líder. La segona volta, ha estat excel·lent, ja que només hem perdut un partit, però encara així, a causa de l'exigència que ens va sotmetre el Racing Bonavista i el Cambrils Unió, no hem pogut celebrar l'ascens fins a l'última jornada de lliga.

 

 

La clau de l'ascens ha estat el treball diari, i el gran ambient que hi ha hagut al vestuari. Ha estat un grup espectacular.
 

 

Quan va xiular l'àrbitre el final del partit va ser com si els jugadors estiguessin en un núvol. Ningú es creia que per fi teníem l'ascens a Segona Catalana. Hi havia jugadors que feia molts anys que lluitant per aquest objectiu i al final ho han aconseguit.

 

Per fi arriba aquest esperat ascens a Hospitalet, després de cinc anys lluitant, al final ha tingut la seva recompensa. Aquest ascens significa tornar a l'Hospitalet on crec que es mereix estar. Ara s'ha de crear un projecte de continuïtat i de futur, per assegurar aquesta permanència, i perquè no somiar en alguna cosa més.

 

 

La intenció és mantenir el bloc, i jugadors del poble que estan fora jugant, recuperar-los, com pot ser el cas de jugadors com Roldan, Mañas, Vidal, Brigi, Cabacés, o Francesc Barceló. La nostra idea de cara la temporada vinent serà la permanència.
 

 

No seguiré la temporada vinent. El president del club convoca eleccions i em presento com a candidat per ser-ne president. En l'àmbit del nou entrenador, està gairebé tancat i aviat es podria conèixer qui serà el nou míster.

 

 

 

 

La Riera va començar irregular la temporada. A la jornada 4 de lliga pocs hagueren apostat per l'ascens directe d'un equip que a poc a poc es va anar refent i s'ha coronat com al millor equip de Tercera Catalana grup 3.
 

 

Molt contents, per com s'ha fet tot, per com l'equip ha anat creixent, des de l'inici al final de temporada i per l'evolució que han fet dins del camp. Vam començar que a la jornada quatre de lliga només teníem un punt. Érem penúltims a la classificació però era una cosa previsible amb la pretemporada que havíem fet. A partir d'aquí vam aixecar el cap i vam tirar cap amunt.
 

 

És la primera vegada que La Riera puja a Segona Catalana. Fa 10-12 anys es va fer la promoció d'ascens contra el Deltebre i es va perdre. Aquest ascens és tot un èxit esportiu pel club.

 

No és que ens el marquéssim, sinó que volíem quedar el més a dalt possible. S'ha aconseguit. Si a principi de temporada ens diuen que signava la segona posició l'hagués signat. Hi ha grans equips a Tercera Catalana. No ha estat fins al final que s'ha decidit. Tres equips ens ho hem jugat tot fins a l'última jornada de lliga, i no ha estat com altres anys que un o dos equips es posaven 10 punts sobre la resta i s'acabava la lliga. Aquesta ha estat més entretinguda.

 

Ho fa més maco. Potser sí que li dóna més valor, sobretot per aguantar la pressió fins al final.

 

Estem treballant per confeccionar l'equip per no passar-ho malament. En principi seguiré com entrenador, hi hauran canvis per adaptar-nos a la categoria. Hi haurà jugadors que no seguiran perquè no voldran fer desplaçaments tan llargs.