Quina valoració feu com a capità de la temporada viscuda?
És evident que la temporada no ha estat positiva en cap sentit. Era una temporada en què hi teníem dipositades moltes esperances, sobretot després de viure un bon any la temporada anterior. Salta a la vista que les expectatives no s’han complert, han fallat molts aspectes ja des del principi i ha resultat molt complicat portar una bona dinàmica. Hem d’aprendre de tot el que ha passat, dels moments difícils se n’extreuen moltes conclusions i s’ha d’evitar que es tornin a repetir. Si volem estar a dalt, la implicació ha de ser molt més gran per part de tothom. Hem de ser coherents amb el que tenim i els objectius que ens proposem, no es pot pretendre pujar sinó es disposen dels mitjans. S’ha de fer un projecte amb el qual la gent que estigui al vaixell s’hi comprometi realment, en què una gran majoria siguin jugadors de casa que tinguin ganes de treballar i que sumats els possibles reforços enganxi el públic i la gent per entre tots tirar endavant.
 

Una temporada amb molts canvis. Tant a la directiva com al cos tècnic. Ha estat difícil gestionar aquestes situacions?
Sempre és difícil gestionar aquestes situacions. Quan es produeixen canvis és senyal que esportivament les coses no funcionen. Des d’un inici, la planificació no va ser bona i això a la llarga s’ha notat. Amb Jordi Mercadé i Roger Ollé vam tenir molt mala sort, ells s’implicaven molt en la feina, entenien els jugadors i ens recolzaven, tot i que esportivament vam perdre punts que potser no ens mereixíem perdre, i això va fer que la junta decidís un nou canvi. L’adaptació al sistema de cada entrenador sempre requereix un temps, i les situacions extraesportives que han rodejat l’equip a causa de les baixes dels jugadors ha fet que mai ens enganxéssim a la zona alta de la classificació.

L’equip semblava que vist la temporada anterior enguany podria tornar a lluitar per la zona alta. Es va començar malament des dels inicis de la temporada?
Sí, com he dit al principi, les expectatives eren molt altes. L’any passat fins pràcticament el final vam estar lluitant amb el Morell (equip actualment de 3a divisió) per la zona de promoció d’ascens. Al principi de lliga recordo que vam empatar alguns partits que anàvem guanyant, com el cas de l’Alcanar i el Roda, entre d’altres, i això ens condicionava perquè des de ben aviat els resultats no acabaven d’arribar. Crec que som un equip que no sap jugar amb la pressió d’estar a dalt, la majoria de jugadors són molt joves i amb molt de nivell, però hem d’anar partit a partit, sense marcar-nos objectius massa ambiciosos i allunyats, ja que només el treball de cada setmana et portarà a la zona alta.

Com es va viure el final de temporada, quan l’equip havia de suspendre entrenaments perquè hi havia pocs jugadors o en els partits pràcticament no hi havia recanvis i hi havia jugadors que jugaven mig lesionats?
La veritat és que era una situació molt nova per a molts de nosaltres, almenys personalment mai m’havia trobat en un equip en què s’han de suspendre entrenaments per falta d’efectius, o simplement anem amb els jugadors justos sense canvis, fins i tot que hagi de jugar el porter de jugador. És una imatge que no es pot tornar a repetir al Valls, ja que denota molta deixadesa. Molts hem hagut de jugar lesionats per tal de poder formar un onze competitiu i aquesta situació és simplement la conseqüència de les errades que s’han comès amb anterioritat. Si n’hem d’extreure la part positiva de tot això, és que quan les coses van malament t’adones de les persones amb qui pots confiar i amb qui no, t’adones amb qui t’has de rodejar si vols fer coses grans. Tots tenim part de culpa i cadascú és responsable per mirar-se a si mateix i saber si ha donat tot el que havia de donar aquesta temporada.
 

És un alleujament haver acabat la temporada vist els esdeveniments?
Sens dubte. La temporada s’ha fet molt llarga, ja que en l’últim tram de lliga ja no ens jugàvem res i això s’ha notat. Si sumem aquesta falta de competitivitat als altres esdeveniments que ja hem comentat anteriorment, ha fet que aquest tram de lliga fos especialment difícil. Després del partit contra el St. Pere i St. Pau considero que l’equip va tocar fons, i hi havien actituds a dintre del camp que no es podien consentir ni eren dignes d’un equip com la Unió. En aquest moment, l’equip va canviar el xip i tot i les dificultats va treure l’orgull i va aconseguir guanyar partits importants contra el Tortosa, el Bitem i el Cambrils, que venia molt reforçat, a més de treure un empat contra el Jesús i Maria. Gràcies a aquests bons resultats l’equip es va assegurar pràcticament la permanència i s’ha d’agrair a tots els jugadors implicats en la causa i que van donar la cara fins a l’últim moment, competint contra equips en inferioritat de condicions, però moltes vegades amb les ganes i l’actitud s’igualen o es supera la suposada superioritat del rival. Amb l’objectiu complert, l’equip es va deixar anar, pràcticament no podíem entrenar i hem acabat la lliga molt justos, intentant competir tots els partits.
 

Creu com a capità que el tècnic sortint, Isaac Fernández, va tenir culpa de la situació viscuda les darreres setmanes?
No, al contrari. Ell també ha sofert molt aquesta dinàmica, i és d’agrair i més en la seva situació personal de salut que hagi continuat apostant per nosaltres juntament amb l’Albert Martorell. Culpables ho som tots, i responsables del que ha passat ho som tots. No crec que sigui culpa d’algú en concret. Per això estem en un esport col·lectiu i quan es guanya guanyem tots i quan es perd perdem tots. No es tracta d’assenyalar ningú sinó de ser conscients del que tenim, aprendre dels errors i treballar perquè en el futur es pugui retornar la Unió a Primera Catalana, amb un projecte sòlid i sostenible, ja que és el lloc que mínimament li pertoca estar.

S’ha acabat la temporada i l’únic que es coneix és el nou míster, José Miguel López. Com veu aquest gir que el club ha volgut donar a la situació?
Sempre he respectat les decisions del club. Crec que no és una feina que ens pertoqui als jugadors valorar aquest tipus de situacions. És evident que quan les coses no funcionen s’han de canviar peces i la figura de l’entrenador sempre és la primera en qüestionar-se. Conec el nou míster, per la gran quantitat de vegades que ens hi hem enfrontat les últimes temporades i li tinc molt de respecte per la seva trajectòria amb el Torreforta, on ha portat el club el més amunt possible. Això demostra que treballa molt bé, i que és un bon entrenador. Ell vindrà amb les seves idees i el seu equip, i no dubto que podrà encaixar perfectament amb la filosofia del Valls i els seus jugadors.

El futur de Gerard Gomà-Camps quin serà la propera temporada?
La meva intenció és sempre continuar a la Unió, aquesta ha estat la meva idea els últims 5 anys. Estic a casa i em trobo molt a gust. Em sento valorat i còmode amb els companys i el club, però aquest any la situació ha canviat, s’haurà de veure quin projecte esportiu queda, parlar amb el nou entrenador per veure les seves intencions i què és el que el club ens proposa a mi i a la resta de companys. Mai he tingut problemes en renovar i la meva primera opció sempre és el Valls, esperem que aquest any torni a ser així i pugui seguir defensant aquesta samarreta una temporada més.