Corria el minut 84 de partit i l'Alcanar tenia ben encarat el partit. Amb el 2-1, i quan només quedaven sis minuts pel final (més l'afegit), pocs podien pensar que el resultat es capgiraria. I així seria. 2-3 final i eufòria vallenca per sumar la setena setmana consecutiva sense perdre.

 

La Fanecada sempre ha estat un camp difícil per la UE Valls. Una derrota i dos empats en les tres últimes visites. Aquest cop però el final seria diferent i la sort que li ha mancat en altres partits l’ha tingut aquesta jornada.

 

La UE Valls, amb les baixes de darrera hora de Kike, Juanito i Juanjo, es presentava al camp de l’Alcanar sabent que no podia fallar. La primera part ha estat digne, i dins de la certa igualtat que hi ha hagut, els de José Miguel López han mostrat més ambició cara el gol. D’aquesta manera, Merino, en un xut creuat en un 1 contra 1 davant Marc, tindria l’ocasió més clara del partit. Intents de Cuqui, Vieri i Giró, s’anirien veient una primera part on l’Alcanar, tot i el perill que provocava Ivan Díaz i Bryan, a prou penes inquietaria realment la porteria de Jordi Fernández. Botero, defensivament mostrava molta seguretat, i de fet, des de la seva incorporació a l'equip després de complir el seu cicle de sanció, l'equip no ha tornat a perdre.

 

Amb el 0-0 al descans, i veient que la UE Valls podria haver merescut quelcom més que un empat momentani, la segona part canviava radicalment. L’Alcanar feia entrar Martínez i canviava el dibuix tàctic, i ràpidament es notaria, tenint més presència ofensiva.

 

A la primera ocasió clara de gol, i en un error defensiu vallenc, Adrià Valsells marcaria l’1-0. Era el minut 53 i aquí començaria un altre partit ben diferent. Amb l’1-0, Vieri només dos minuts més tard feia un dels gols de la temporada de la UE Valls. Xut de falta perfectament executat per situar l’empat a 1. L’alegria vallenca però duraria ben poc. Ivan Díaz, s'havia de retirar del terreny de joc per lesió.

 

Poc després de l’empat a 1, i en un nou error vallenc situava el 2-1 al marcador. Brayan, que no podria acabar el partit per lesió, marcava a plaer després d’un mal refús. La situació es complicava per una UE Valls que no trobava alternatives.

López, i veient que estava tot perdut, apostava per fer el que se li donava més que ve en l’etapa Torreforta: anar a totes i deixar línia de 3 en defensa per posar homes a l’atac. I li acabaria funcionant. Amb un atípic 3-3-4, els vallencs no es donarien pervencuts, i també s’acabarien aprofitant d’una defensa canareva que no sabria gestionar els darrers minuts de partit.

 

Un gol d’oportunisme de Merino, després d’un seguit de rebutjos, i després que l’Alcanar perdonés el 3-1, significaria l’empat a 2 quan faltaven només 5 minuts pel final del partit. El partit es tornava altra vegada boig, i qualsevol dels dos equips podria endur-se el partit. Palanca, al minut 90 de partit, i des de fora de l’àrea, engaltava un gran xut que entrava per tota l’escaire, capgirant el marcador i donant tres punts de gran importància a la UE Valls. Monsour, entrava als darrers instants del partit i feia el debut amb la samarreta de la UE Valls.

 

Veure fitxa del partit