#1cat2 // J1 // Primeres sorpreses
Segueix-nos al nostre nou compte de Twitter - @El_Travesser
Per Eduard Calabria
Primera jornada de lliga al grup segon de Primera Catalana i primeres sorpreses
La primera sorpresa, sense dubte, la principal, a Viladecans, en què l’equip local a dos minuts del final mitjançant Triguero donava un just triomf a l’únic equip que va confiar-hi i el va cercar. Un Vilanova travat, amb por de prendre decisions, tàcticament perdut, sense intensitat, no va xutar amb perill a porteria cap vegada en noranta minuts. Malgrat tot, s’hauria pogut avançar poc abans del final si l’àrbitre s’hagués atrevit a xiular un clar penal a Marcel Àlvaro, un suposat gol que hauria estat injust perquè el Viladecans, tècnicament, en teoria, molt inferior als visitants, va estar en tot moment més ficat i va ser superior a un Vilanova que se li gira feina i té l’infermeria plena amb set jugadors importants. Ni les lesions ni un arbitratge casolà com el d’ahir podem amagar o dissimular, però, la trista imatge donada pel conjunt vilanoví.
Una altra sorpresa, però menys, va ser l’empat del Sant Cristòbal davant el Reus B, un punt que van poder ser merescudament tres si l’equip local no ho hagués evitat empatant el partit a quatre minuts del final. Un bon punt per desterrar la idea que els visitants conjuntament amb l’Alpicat són els equips més febles del grup. Caldrà estar atent a les possibilitats reals dels terrassencs.
Partit elèctric i trepidant a Vila-seca, on el totpoderós enguany equip local va fallar un penal amb empat a zero, i va veure com s’avançava un equip com el Sant Ildefons, que gairebé ningú valora i passa inadvertit però que ofereix una bona proposta de futbol de toc. Als dos darrers minuts del partit, amb empat a 1, dos gols consecutius (1-2 i 2-2), el darrer del local i cada vegada millor jugador Domínguez. Grans tardes de futbol i emocions esperen enguany a Vila-seca, un camp petit i complicat. Al final, aldarulls entre algun jugador local i públic visitant, alguna que altra empenta però res més. Cal deixar de banda aquests fets lamentables. Prou violència al futbol! Zero insults a la grada! I àrbitres competents, és clar! També llibertat d’expressió, que al futbol es pot parlar, cridar, però que alguns malauradament utilitzen per descarregar les seves frustracions i rancúnies intersetmanals.
Partit també d’infart a Sitges, on l’equip visitant -Alpicat- es va avançar a la ratolinera del camp d’Aiguadolç del Suburense amb un 0-2. Però la lesió de Kelly, als visitants, un jugador amb molta capacitat de treball, i tres gols sitgetans als darrers vint minuts van capgirar el marcador. ¡Compte amb els sitgetans, que enguany, a parer meu, faran encara millor paper que l’any passat! I la cinquena o sisena plaça pot ser per a l’equip de Josu Julian, un entrenador al qual se li està quedant petit l’equip sitgetà. Veurem de què és capaç enguany.
Magnífica i meritòria victòria de la Rapitenca enfront el Vista Alegre, en un partit a priori molt igualat, però que un gol a la primera meitat i dos més gairebé al final van noquejar els de Castelldefels, que han patit la baixa de Jordi Cano i Marc Lavilla, dos grans jugadors. Molta feina a fer, perquè quan es perd se sol dir que queda molta lliga i que això sols acaba de començar. Cert. Però quan no guanyes ja vas a remolc i mirant el que fan els altres. Vaja, com el FCB abans de Guardiola. A treballar, nois, que queda molta feina per fer!
Partit igualat com és preveia a Almacelles entre l’Efac i el Jesús i Maria. Un acabat d’arribar contra un equip que ha perdut jugadors importants, el gran Taranilla, retirat, i altres importants, ara al Vilanova. Un gol a la meitat de la segona part va decantar el matx cap als lleidatans, que van ser lleugerament superiors.
Taules matinals i atabaladores per la calor a Can Rosés entre dos descendits de tercera la temporada passada i que tampoc sembla que estiguin en condicions d’optar enguany a grans èxits. Rubí i Morell van empatar a zero i tot i que els del Vallès van tenir més ocasions, el resultat inicial no es va moure.
El Santboià, el candidat un cop més principal al títol, amb un joc com sempre més pràctic i efectiu que vistós, es va imposar al Lleida B en el partit que dissabte va encetar la lliga. Un gol del magnífic Buba a la primera part i un altre a la segona de Romeva van sentenciar un partit en què els del Baix Llobregat mai van patir ni van veure perillar un triomf previsible.
Tampoc el Balaguer, per a mi el segon candidat després del Santboià, es va deixar punts a l’Anoia davant de l'igualada, i amb un gol a mitjan segona part es va endur tres punts molt importants a l’espera del pròxim partit a casa, un partidàs contra el Vila-seca que afrontaran amb la màxima moral i convicció.
Jornada, doncs, interessant, en què els que han guanyat respiren, els que han empatat donen el punt més o menys per bo i els que han perdut, de moment, Vista Alegre, Alpicat, Lleida i Vilanova, Igualada i Jesús i Maria, diuen que queda molta lliga. Ben cert és, però en una pole position, millor sortir primer que darrer, perquè quan has de remuntar, tot es complica, el desgast és superior i els obstacles a esquivar per escalar, més nombrosos.
Dissabte i diumenge més, i el que perdi per segona vegada, si fos el cas, haurà de cercar nous arguments per convèncer directius, socis i aficionats.
Resultats
Lleida Esportiu B-Santboià 0-2
Rubí-Morell 0-0
Rapitenca-Vista Alegre 3-0
Suburense-Alpicat 3-2
Vila-seca-Sant Ildefons 2-2
Igualada-Balaguer 0-1
Reus Deportiu B-San Cristòbal 2-2
Viladecans-Vilanova 1-0
EFAC Almacelles-Jesús i Maria 1-0
Veure classificació
Primera jornada de lliga al grup segon de Primera Catalana i primeres sorpreses
La primera sorpresa, sense dubte, la principal, a Viladecans, en què l’equip local a dos minuts del final mitjançant Triguero donava un just triomf a l’únic equip que va confiar-hi i el va cercar. Un Vilanova travat, amb por de prendre decisions, tàcticament perdut, sense intensitat, no va xutar amb perill a porteria cap vegada en noranta minuts. Malgrat tot, s’hauria pogut avançar poc abans del final si l’àrbitre s’hagués atrevit a xiular un clar penal a Marcel Àlvaro, un suposat gol que hauria estat injust perquè el Viladecans, tècnicament, en teoria, molt inferior als visitants, va estar en tot moment més ficat i va ser superior a un Vilanova que se li gira feina i té l’infermeria plena amb set jugadors importants. Ni les lesions ni un arbitratge casolà com el d’ahir podem amagar o dissimular, però, la trista imatge donada pel conjunt vilanoví.
Una altra sorpresa, però menys, va ser l’empat del Sant Cristòbal davant el Reus B, un punt que van poder ser merescudament tres si l’equip local no ho hagués evitat empatant el partit a quatre minuts del final. Un bon punt per desterrar la idea que els visitants conjuntament amb l’Alpicat són els equips més febles del grup. Caldrà estar atent a les possibilitats reals dels terrassencs.
Partit elèctric i trepidant a Vila-seca, on el totpoderós enguany equip local va fallar un penal amb empat a zero, i va veure com s’avançava un equip com el Sant Ildefons, que gairebé ningú valora i passa inadvertit però que ofereix una bona proposta de futbol de toc. Als dos darrers minuts del partit, amb empat a 1, dos gols consecutius (1-2 i 2-2), el darrer del local i cada vegada millor jugador Domínguez. Grans tardes de futbol i emocions esperen enguany a Vila-seca, un camp petit i complicat. Al final, aldarulls entre algun jugador local i públic visitant, alguna que altra empenta però res més. Cal deixar de banda aquests fets lamentables. Prou violència al futbol! Zero insults a la grada! I àrbitres competents, és clar! També llibertat d’expressió, que al futbol es pot parlar, cridar, però que alguns malauradament utilitzen per descarregar les seves frustracions i rancúnies intersetmanals.
Partit també d’infart a Sitges, on l’equip visitant -Alpicat- es va avançar a la ratolinera del camp d’Aiguadolç del Suburense amb un 0-2. Però la lesió de Kelly, als visitants, un jugador amb molta capacitat de treball, i tres gols sitgetans als darrers vint minuts van capgirar el marcador. ¡Compte amb els sitgetans, que enguany, a parer meu, faran encara millor paper que l’any passat! I la cinquena o sisena plaça pot ser per a l’equip de Josu Julian, un entrenador al qual se li està quedant petit l’equip sitgetà. Veurem de què és capaç enguany.
Magnífica i meritòria victòria de la Rapitenca enfront el Vista Alegre, en un partit a priori molt igualat, però que un gol a la primera meitat i dos més gairebé al final van noquejar els de Castelldefels, que han patit la baixa de Jordi Cano i Marc Lavilla, dos grans jugadors. Molta feina a fer, perquè quan es perd se sol dir que queda molta lliga i que això sols acaba de començar. Cert. Però quan no guanyes ja vas a remolc i mirant el que fan els altres. Vaja, com el FCB abans de Guardiola. A treballar, nois, que queda molta feina per fer!
Partit igualat com és preveia a Almacelles entre l’Efac i el Jesús i Maria. Un acabat d’arribar contra un equip que ha perdut jugadors importants, el gran Taranilla, retirat, i altres importants, ara al Vilanova. Un gol a la meitat de la segona part va decantar el matx cap als lleidatans, que van ser lleugerament superiors.
Taules matinals i atabaladores per la calor a Can Rosés entre dos descendits de tercera la temporada passada i que tampoc sembla que estiguin en condicions d’optar enguany a grans èxits. Rubí i Morell van empatar a zero i tot i que els del Vallès van tenir més ocasions, el resultat inicial no es va moure.
El Santboià, el candidat un cop més principal al títol, amb un joc com sempre més pràctic i efectiu que vistós, es va imposar al Lleida B en el partit que dissabte va encetar la lliga. Un gol del magnífic Buba a la primera part i un altre a la segona de Romeva van sentenciar un partit en què els del Baix Llobregat mai van patir ni van veure perillar un triomf previsible.
Tampoc el Balaguer, per a mi el segon candidat després del Santboià, es va deixar punts a l’Anoia davant de l'igualada, i amb un gol a mitjan segona part es va endur tres punts molt importants a l’espera del pròxim partit a casa, un partidàs contra el Vila-seca que afrontaran amb la màxima moral i convicció.
Jornada, doncs, interessant, en què els que han guanyat respiren, els que han empatat donen el punt més o menys per bo i els que han perdut, de moment, Vista Alegre, Alpicat, Lleida i Vilanova, Igualada i Jesús i Maria, diuen que queda molta lliga. Ben cert és, però en una pole position, millor sortir primer que darrer, perquè quan has de remuntar, tot es complica, el desgast és superior i els obstacles a esquivar per escalar, més nombrosos.
Dissabte i diumenge més, i el que perdi per segona vegada, si fos el cas, haurà de cercar nous arguments per convèncer directius, socis i aficionats.
Resultats
Lleida Esportiu B-Santboià 0-2
Rubí-Morell 0-0
Rapitenca-Vista Alegre 3-0
Suburense-Alpicat 3-2
Vila-seca-Sant Ildefons 2-2
Igualada-Balaguer 0-1
Reus Deportiu B-San Cristòbal 2-2
Viladecans-Vilanova 1-0
EFAC Almacelles-Jesús i Maria 1-0
Veure classificació
Segueix-nos al nostre nou compte de Twitter - @El_Travesser