Per Eduard Calabria


Al Morell, qui sap si la darrera oportunitat per al tècnic local, Angoy, de continuar al davant de l’equip, si no guanya el dissabte vinent contra el visitant, el Vista Alegre, un equip que ha anat de menys a més i que podria aprofitar el riu revolt per pescar. El Morell intenta jugar al futbol, però no marca i queda cada cop més lluny de competir amb la resta d’equips. Partit, doncs, a vida o mort per als tarragonins. Situació molt complicada. El Vista Alegre, si guanya, farà un pas endavant important i obtindrà un bon coixí.

A Alpicat, els locals tenen l’oportunitat de sumar una nova victòria, que seria la tercera consecutiva, a casa, però enfront tindran el Sant Ildefons, un rival que no regala res, juga al futbol i no perd punts de manera fàcil. El partit es presenta molt equilibrat i si guanyen els locals fregaran la primera posició de la taula, un fet que abans de l’inici de la lliga semblava una utopia. Sumar punts ara evitarà patiments a la segona volta.

A Sitges, a la ratolinera d’Aiguadolç, superpartit entre el Suburense i el líder, Balaguer. Lideratge en joc. El Balaguer pot guanyar a qualsevol camp, però diumenge visita un escenari quasi inexpugnable. El Vista Alegre ho va fer molt sorpresivament i el Balaguer podria, també. Però que els sitgetans perdin dos partits consecutius a casa no és gens fàcil. Partit molt equilibrat entre dos equips i públic que mereix un camp de futbol molt millor.

A Rubí, interessant duel vallesà entre els locals i el sorprenent Sant Cristóbal, en un altre partit molt a priori igualat. Els locals són lleugers favorits, però els visitants, com ja han demostrat, no tenen por a res ni a ningú, i per tant, lluita fratricida per tres punts que hauran de ser molt suats.

A Reus, un partit entre dos equips amb molt bon joc. Els locals van deixar diumenge passat sortir vius els vilanovins quan ho tenien tot a favor. Tenen molt futbol, però mosseguen poc, mentre que ells d’Almacelles van sortir escalfats diumenge passat pel filial lleidatà malgrat guanyar als quinze minuts per 3-1. Els reusencs encara no han guanyat malgrat ser possiblement un dels cinc equips que sens dubte juguen un millor futbol. No deixa de ser curiós, això. És a dir, millor jugar malament i guanyar que no pas aquell “jugamos como nunca y perdimos como siempre”.

A Vila-seca, un partit incògnita de pronòstic a priori clar per als locals. El Vila-seca, amenaçat ja per la Federació pels impagaments arbitrals, rep un equip, el Jesús i Maria, que ha cessat l’entrenador i ha donat la baixa diversos jugadors de Tarragona per baix rendiment. El més destacat, Ike Romera, diverses temporades a l’òrbita del Vilanova i el millor jugador amb diferència dels de Deltebre, i que ha fitxat pel súper Tortosa d’Àngel García, un dels millors entrenadors del futbol de Catalana. Veurem si els visitants se sobreposen o es converteixen en el Catllar de la present temporada. El baix rendiment i la manca de resultats són previsibles si tots els bons jugadors de la plantilla marxen a final de temporada i no saps substituir-los amb altres de si més no igual potencial.

A Viladecans arriba el filial lleidatà, que va guanyar contra tot pronòstic a Almacelles remuntant a ‘lo’ gran campió. Els locals vénen de donar un bany al Morell. Tots dos amb gran moral i desig de triomf faran diumenge al Municipal un autèntic Braveheart, entre dos conjunts que posen esportivament la cama, el braç o el que calgui. Un partit de molt difícil pronòstic i on el que guanyi sortirà molt reforçat.

A la Ràpita, un altre superpartit entre els locals, que no van saber imposar-se al Sant Cristobal després de guanyar-lo 0-2 i 2-3, i no sabem generarà dubtes, i un Santboià, principal favorit al títol, que jugarà de nou sense Avellaneda (Josele), que compleix el segon partit de sanció, però que ja han acreditat que sense ell també guanyen. El partit, lògicament, és de pronòstic visitant, però els de l’Ebre mengen peix del bo i diumenge no regalaran res. Els del Baix Llobregat, si el Balaguer no guanya ni tampoc el Vilanova, podrien ser líders.

A Igualada, un altre partidàs entre dos equips en creixement; l’Igualada, en els darrers minuts a Deltebre, va liquidar amb dos gols l’equip local malgrat ser dominat a la segona part quan jugava amb superioritat. El Vilanova, que recupera ja tots els lesionats menys Roca, i on Morillas és baixa per sanció, no acaben de quallar amb el seu joc, però són mortífers al davant i fan valer l’experiència de molts dels seus jugadors i la qualitat global de tots ells. Un partit de pronòstic lleugerament visitant, però anar a guanyar a Igualada malgrat que no sigui l’equip de l’any passat no és fàcil. Marí Just i Fran Arevalo poden solets resoldre un partit quan l’equip sembla difunt. I si no que li preguntin al Santboià, que va salvar els mobles miraculosament després de tenir el partit guanyat.