Temps de canvis obligats

Temps de canvis obligats
Temps de canvis obligats

La situació que traspassa el Nàstic actualment era un final anunciat des de fa tres anys. Les dues últimes temporades es va salvar l´expedient a última hora però les carències en la gestió esportiva ja es deixaven entreveure... La part econòmica és l´única que se salva però deslluirà molt la fita si acabem perdent la categoria.

És evident que la llarga llista d´entrenadors què han passat els últims tres anys per Tarragona no és normal en qualsevol club que pretén trobar l´estabilitat esportiva adient per assolir els seus objectius.

Sempre he pensat que com en tot a la vida, al futbol també hi han cicles. Possiblement, amb aquestes alçades de la novel.la s´ha arribat al final d´un d´aquests cicles i es necessita sabia nova què renovi les idees i el futur de l´entitat.

Crec que el gran problema què està patint el Nàstic és que fa molt temps que careix d´un projecte esportiu sòlid. Enguany sembla que serà el dia D i l´hora H com se sol dir...tant de bo m´equivoqui però crec que el 2019 serà l´any del retorn al pou de la 2ª B.

No pot ser que un director esportiu què no ha complert les expectatives continuï treballant al club desenvolupa tasques alienes a la seva nòmina...Mentre el club hagut de contractar un altre persona per intentar arreglar el desastre esportiu que es va engendrar l´estiu passat.

Tota aquesta suma de factors desemboca en la delicada situació  que viu el 1er equip del Nàstic en aquests moments. Però lo més fort de tot és que molta gent encara segueix culpant als nombrosos entrenadors què han dirigit el conjunt grana en aquest interval de temps.

Jo l´any vinent renovaré com sempre el meu abono perquè els colors granes els porto al cor des de fa casi 20 anys... però tinc molt clar que es necessiten canvis dràstics per la metamorfosi de l´equip. Sigui com sigui, seguiré recolzant aquest escut mentre em corri sang per les venes.