No és tan fàcil

No és tan fàcil
No és tan fàcil

Altra vegada, aquest cop a semifinals, però el Barça ja es fora de la lliga de campions. Ara, de manera visceral, cal fer fora a tothom, menys a Messi. Aquest tot i que no faci un bon paper,- el mateix que va fer a Roma -, se la de tractar be.


L’entrenador fora, mig equip fora, direcció tècnica fora i si cal la directiva també.
Abans que fos eliminat de la lliga de campions el Barça havia guanyat la lliga i estava classificat per jugar la final de copa. Els aficionats de la resta d’equips del món estarien contents pels resultats de la temporada. No es fàcil fer el triplet cada anys. Ho celebrarien com ho fa el City o el Bayern o la Juventus o el PSG, etc., tots ells eliminats de la Champions abans que el Barça. Però, es clar, aquí no es pot fer. Som diferents,  som millors, hem de guanyar fent un bon futbol sinó no serveix de res guanyar. Ves, ara hem de celebrar la lliga i potser la copa¡.


Cal fer fora a Valverde que ara resulta que és un entrenador d’equip menor i portar a Ten Hag. Aquest si que creu en el planter i fa jugar l’equip a l’atac, amb la pressió alta i amb valentia.


Pel mateix preu també s’ha de fer fora a Pep Segura, el Manager general. No en te ni idea del que necessita el Barça, però fins fa quatre dies, anava de mitjà en mitjà esportiu, ràdios i diaris impartint saviesa, el titllaven de professor i li feien reverencies. S’ha oblidat del que sabia?.


A Ten Hag a l’Ajax se li fixen com a objectiu formar jugadors, pugen jugadors  joves de la pedrera o es contracten d’altres orígens per preus irrisoris i els has de posar a jugar. Si et surt be i guanyes la lliga perfecte, sinó també perfecte. No passa res. L’objectiu no es guanyar cada temporada lliga, copa i campions.


Si es veu que falla Ten Hag, es pot provar de portar a Jurgen Klopp, que fa quatre anys que és al Liverpool i enguany guanyarà el seu primer títol. Els objectius són diferents als de Ten Hag, però si no guanya, tampoc passa res.


A l’entrenador del Barça se li demana que ho guanyi tot, que faci bon futbol cada setmana, que pugi a tots els jugadors del filial i els faci jugar, que sigui simpàtic a les rodes de premsa i que sigui alt i guapo.


Ambla secretaria tècnica passa el mateix. Ha de fitxar bo, bé i barato. Ho has d’endevinar sempre. Cas que no sigui així tots fora i a fitxar al Monchi de torn. Hi va haver moments que hi havia gurus que ja el volien portar. Se’n va anar a la Roma i ja torna a ser al Sevilla.


No és tan fàcil: Els objectius dels equips són diferents. Monchi porta al Sevilla a un jugador  sense risc. En primer lloc si el que truca a la porta és el Barça, el jugador te un preu, si ho fa el Sevilla en te un altre. En segon lloc si surt bo és perfecte, si no, no passa res, es ven i fora.  


A can Barça la cosa no va així. Encara no ha començat a veure jugadors, ja hi ha gent que ho està publicant, encarint el preu d’inici. És difícil que pugui triomfar si no és fort mentalment per que ja hi ha qui se’n encarrega des del primer dia de comparar-lo amb algú altre que va jugar abans i al que no arriba a la sola de la sabata. En tercer lloc, el preu puja pel Barça i en quart lloc no pots fallar. No pots portar un desconegut que no saps si rendirà. Facis el que facis aniràs malament.


Els grans equips europeus s’enduen jugadors de la pedrera del Barça. Quants d’aquests equips aposten de manera constant per la gent jove amb projecció?. Cap.
Es va perdre contra la Roma i també contra el Liverpool. Volien perdre els jugadors? Els va dir Valverde que si corrien molt es cansarien?. A Messi ja no li interessava la Copa tan linda?.


Quatre equips anglesos jugaran la final de les dues competicions europees i no ni ha cap que faci futbol control. S’han menjat als que pretenien fer aquest tipus de futbol, que necessita de control i passada més finalització. En tots ells, uns mes que els altres, hi ha deu jugadors de camp que pressionen sense defallir durant tot el partit, que no deixen pensar als adversaris, que els maltracten físicament, fins que els aniquilen mentalment.


El Barça volia, el City també, l’Ajax també, però no van poder. Quan tu entrenes per jugar un tipus de futbol determinat, és molt difícil canviar en una setmana i estar a l’alçada de l’adversari, que és millor o pitjor jugador, però que és un atleta, preparat per fer la feina que se li demana.


Em poso a la pell de Sergi Roberto, Piqué, Lenglet i Alba quan veien venir de cara als jugadors del Liverpool i fins i tot jo tinc por. I lo millor de tot és que si haguessin hagut de jugar dos dies més seguit, haguessin estat capaços de fer-ho al mateix ritme.

 

Miquel López
Entrenador territorial
Maig de 2019