Màxima igualtat. Màxima emoció

Màxima igualtat. Màxima emoció
Màxima igualtat. Màxima emoció
Molts empats, poques victòries i pocs gols ens ha deixat la primera jornada del grup 6 de Segona Catalana. Tot apunta que estarà molt més emocionant que en temporades anteriors. Només han trencat aquesta tònica inicial dos dels equips ‘rogets’ de la categoria i el Montblanc. Els de la capital de la Conca de Barberà volen demostrar, des del primer moment, que han vingut per quedar-se. Després d’un estiu incert com a convidat de pedra en l’afer de l’ascens i promoció al grup ebrenc de tercera catalana i d’estar a punt de quedar campió del seu grup (cosa que no va ser possible per una sanció administrativa) els motblanquins es feien forts a casa i derrotaven un altre nouvingut a la categoria, després de molts anys: les Borges del Camp. El club ‘avellaner’ sembla que haurà de lluitar molt i treure els partits de casa per a seguir fent història.
 
Els rogets als que em referia són els dos equips que es troben als extrems de les Terres de l’Ebre: l’Ulldecona i el Gandesa. Els del Montsià, immersos en plenes festes Quinquennals, van patir més del compte davant d’un altre recient ascendit a Segona: el Bonavista. Els tarragonins sempre que han estat a la categoria s’han mostrat molt lluitadors. Era un partit boig on es van marcar més gols de la jornada: 7 gols, quatre per als locals i tres per als visitants. L’equip d’Albert Bel haurà d’estar més ferm en defensa si no vol patir com en temporades anteriors.
El Gandesa, en canvi, segueix decidit a seguir donant guerra a la zona alta de la classificació, al bon treball en futbol base comarcal, enguany se li afegeix la presència d’un filial (que promet) a la 4a Catalana. Còmoda victòria gandesana (1-4) en un dels camps més difícils del grup, com és el de l’Ampolla.
 
El partit més esperat de la jornada era el derbi ebrenc entre el Tortosa i la Rapitenca, els dos màxims candidats, a hores d’ara, a recuperar la Primera Catalana. Gran ambient al Municipal Josep Otero, suposem que s’anirà repetint jornada rere jornada per la proximitat geogràfica de la majoria de rivals respecte a la capital del Baix Ebre. Igualtat, lluita, ganes, gols… tot un espectacle dins i fora del terreny de joc. Enguany, els espectadors que vagin a Ferreries o a la Devesa xalaran.
 
La resta d’equips tenen encara molt a dir i, de moment, sembla que han fet plantilles molt semblants i la regularitat de la lliga els anirà posant al lloc que els pertoque. En el pròxim article, intentarem traure les primeres conclusions (prematures) després del primer mes de competició.