En el segle XXI, la UE Valls només havia aconseguit en una ocasió salvar la categoria de Primera Catalana en les seves participacions. I ho feia a la darrera jornada de lliga i patint al camp del Martinenc. Encara recordo com l'equip estava a la gespa pendent que s'acabessin altres resultats de la categoria per saber si l'equip s'havia salvat o no. I és que a la temporada 2011-2012 la UE Valls arribava a la darrera jornada sense dependre d'ells, i amb molts equips implicats. Els vallencs van perdre al Guinardó però la resta de resultats va fer que els de Valls salvessin la categoria. I des de llavors -ha plogut molt- l'equip, en totes les experiències a Primera Catalana havia baixat al mateix any d'ascendir. Fins ara.

A l'agost, ningú, ni el més optimista, podria pensar que l'equip a 1 de març estaria salvat i més veient com es desenvoluparien els dos primers mesos de competició. Una bogeria si m'ho permeteu. Però és tan real com que l'equip té 42 punts i va tercer a Primera Catalana. A hores d'ara, només hi ha quatre equips que han certificat la permanència: Montañesa, Santboià, UE Valls i Martinenc. La Montañesa compte els dies per retornar a Tercera Divisió i això la resta de la categoria ho té més que acceptat. Però la segona plaça queda reduït a un grup de 3-4 equips (si comptem al Gavà que s'ha allunyat un pel en aquesta lluita). I la UE Valls es troba en aquest grup.

Creure i voler. Són dues paraules que, després d'aconseguir el primer objectiu de la temporada -la permanència- es poden dir. Si fa anys -o pocs mesos- era impensable pensar en la possibilitat -encara que fos remota- de pensar que l'equip podia lluitar per ascendir a Tercera Divisió, ara, s'ho han guanyat. Aquesta jornada s'han plantat a dos punts del Santboià i diumenge els vallencs visiten el Joan Baptista Milà, en un duel directe. Si guanyen, per primer cop a la història del club es posaran en plaça de play-off d'ascens a Tercera Divisió. I el més interessant és que la pressió no està al costat dels blancs-i-vermells que tot el que els ve a partir d'ara és un premi.

Ens queden tres mesos de competició i tinc la intuïció que podrem xalar. Almenys, poder estar en un grup d'escollits d'equips per intentar, només intentar-ho, ja és un èxit absolut. El dit, creure i voler, i veurem fins on es pot arribar. De moment, la temporada ja és de 10.