La 2a Catalana ebrenca ja és una realitat. Una de les poques coses positives que ens ha portat la covid és la necessària reestructuració de la Territorial (reforma encara incomplerta) i fer realitat el somni que, des de fa temps, tenim alguns afeccionats al futbol de les Terres de l’Ebre: tenir un grup propi a 2ª Catalana.

Per a mi, hagués estat millor fer una temporada de transició promovent els ascensos de 3ª a 2ª ebrenca fins a completar un grup de 18 equips i el mateix al grup del Camp de Tarragona i el Penedès, amb els dos grups de 3ª, que no pas la fórmula actual. De retruc, es podria haver reestructurat la 3ª catalana, fusionant aquesta categoria amb la 4ª, molt minvada en el cas de les comarques de l’Ebre. Però amb la fórmula actual ja s’ha avançat alguna cosa: més rivalitat, més proximitat, desplaçaments més curts i tot això hauria de repercutir en l’economia cada dia més mermada dels clubs, si no fos per les restriccions imposades per la pandèmia.

A l’hora d’analitzar com queda la nova segona catalana em disculpareu si em centro més i sóc més curós amb el grup de l’Ebre que és el que conec millor per proximitat i pel seguiment més directe que en porto fent.

Les percepcions del Francesc sobre el grup A de 2ª Catalana, segur que seran més acurades que les meues, però jo també vos donaré la meua versió. El gran favorit en el grup nord és el Cambrils, amb el permís de tres equips que crec que aquests últims anys han demostrat estar en un gran procés de milloria: la Canonja, el Roda de Berà i la Pobla de Mafumet B. Ja ho vaig dir la temporada passada que m’esperava més del Montblanc, desitjo que enguany l’equip de la Conca de Barberà es consolide a la categoria. Celebro que la ciutat de Reus estiga representada amb un dels clubs referents a 2ª com és el Reddis. El Riudoms podria ser la revelació de la temporada. La resta d’equips (Bonavista, la Floresta i Altafulla) seran els que lluitaran per la salvació.

La veritat és que, a priori, considero més interessant la segona jornada que la primera en els dos grups. Tenint en compte que algun diumenge estic pels barris de Ponent de Tarragona, si aquest cap de setmana fos el cas, aniria a la Canonja a veure el debut dels locals contra la Pobla B, sembla un partit prou atractiu. La segona jornada, però, tenim dos derbis: el de bona veritat, al Baix Camp, entre Reddis i Riudoms i un altre, més de rivalitat que derbi propiament dit, entre el Roda i la Canonja. Si no es canvien horaris, algun aficionat podria intentar desplaçar-se als dos camps.

Al grup B el candidat més ferm a l’ascens és el Tortosa, la directiva ha reconegut que és l’objectiu i esperen acompanyar la propera temporada Rapitenca i Gandesa (si es consoliden) com als tres equips ebrencs de 1ª Catalana. L’Amposta recupera a la banqueta al canareu Albert Bel que tan bona campanya va fer amb l’equip de la capital del Montsià abans del seu any sabàtic i després del seu pas per Ulldecona. La rivalitat entre tortosins i ampostins enguany pot ser una realitat al capdamunt de la classificació. Molts de canvis a l’equip faldut, amb una aposta local, seguint la línia d’altres clubs de la comarca i amb una junta de la qual haurien d’aprendre altres pobles veïns: han sabut tornar a unir el futbol base amb el primer equip, tant de bo surti bé l’experiència i servisca d’espill a altres clubs pròxims a Ulldecona. L’altre equip del Montsià, la Sénia, ja fa temps que aposta per la gent de casa i la fórmula li ha sortit molt bé, és un dels clubs consolidats, punter i sempre competitiu de la categoria i crec que encara no ha tocat sostre.

 El mateix podríem dir de Camarles, l’Ampolla i Móra la Nova, tres poblacions que, per les seues dimensions, cal destacar que siguen capaces de mantindre els seus equips en aquesta categoria. Al Perelló han demostrat que les dones, a més de jugar bé a futbol, també poden ser unes molt bones gestores d’una entitat que, en aquest poble, és veritablement “més que un club”. Un altre exemple a seguir. Ens queden l’Aldeana i el Remolins Bítem que han recuperat una categoria de la qual n’han estat habituals durant moltes temporades, la salvació serà el seu primer objectiu.

La primera jornada ja comença amb mal peu, amb un atractiu Amposta-Camarles, suspès per algun cas de coronavirus. Si hagués de triar un partit, me n’aniria a Ferreries a veure el debut del Tortosa contra el Perelló. La segona jornada, ens porta també dos derbis: al Delta (o la ribera, que diem per aquí) el Camarles contra l’Ampolla i al Montsià entre la Sénia i Ulldecona, seran els partits de la jornada, sens dubte.

M’agradaria que es frenen els casos de coronavirus i que l’aposta que ha fet la FCF de començar la lliga a l’octubre siga encertada, tenint en compte que els nostres veïns no han estat tan agosarats: a València encara no han tret els calendaris de 1ª i 2ª regional que, en teoria, comencen el 18 d’octubre i a Aragó la Preferent comença al novembre i regional al gener, tampoc hi ha calendaris encara. Diuen que les presses són males conselleres, esperem que no siga el cas.