Els vestidors, 'la caseta', les quatre parets on tot es mou, les bromes més divertides, els moments de més caliu, l'hàbitat dels jugadors i jugadores està trencat, abandonat i oblidat per la Covid-19.

Anar a entrenar, vestits des de casa, sense pas previ pel vestidor i sense conèixer com es troben els companys. Identificar el rialler, el bromista, el seriós i “el vinagre” no és possible ja.

Això no és futbol, no hi ha clima previ a l'entrenament, tot és fred, distant i ,massa allunyat de la realitat. Il·lusions trencades i maltractades per una federació catalana capaç d'anunciar per TV-3 que el 5 i 6 de desembre hi haurà lliga peti qui peti per després rectificar.

Un show diari, una falta de respecte constant als seus federats i a les famílies que respectuosament paguen la mutualitat i altres serveis.

Desorientats, sense rumb i carregant d'il·lusió a jugadors, jugadores, entrenadors, entrenadores i famílies per després canviar el discurs. I no una vegada sinó molts cops.

El futbol que és sinònim de diversió, de goig i de passió se l'estan carregant a poc a poc entre uns i els altres. Ara només queda esperar i veure com acaba aquest serial on cada capítol és pitjor que l'anterior.

La nova normalitat en diuen. Jo parlaria de falta de rigor, de respecte i de sensibilitat. Qui mana ha de prendre decisions lògiques i qui decideix no n'encerta ni una. I així anem.

Costarà i molt refer el concepte vestidor, però algun dia ens tornarem a reunir on tot bull, l'epicentre del futbol, el nostre estimat vestidor.