Sempre he estat al costat de la Federació i públicament he intentat sempre comprendre la seva posició, però ara mateix no puc fer-ho.... estic cansat, esgotat.

Em decepciona profundament la seva actitud "passota" davant de la problemàtica actual, sanitària i ara també esportiva. I creieu-me, fa dies estic callant i no puc més.

Després de molts anys vinculat al periodisme del futbol amateur, des del minut 1 em vaig donar compte que els grans herois de la festa futbolística són les directives. Alguns clubs sempre han intentat treure aigua del vaixell, altres intentaven que no n'entrés més... Però just ara quan es veu l'iceberg de cara, a pocs metres de la proa del vaixell, la Federació diu que endavant, endavant a tota màquina, en una situació que és preocupant. Què li direm a tots aquells professionals que no poden treballar? Que el futbol amateur es pot saltar totes les normes modificant la llei a la seva mida?

No tot serà negatiu, molts clubs han donat un exemple brutal davant d'aquesta situació i, molt més lluny d'entrar amb discrepàncies, s'han unit per posar solucions i donar la mà a l'ens regulatiu del futbol... I les respostes han estat: no, no, no i no.... I mentre els "no" eren els protagonistes, ens inventàvem una nova data per emprendre les competicions, una data que no se la podia creure ningú.

I el que emprenya més d'aquesta situació no és que les respostes han estat només negatives, sinó que tenen la capacitat de donar la informació amb petites píndoles. No sé si intencionadament, però la veritat és que porta a moltes més confusions que aclariments a aquelles demandes sol·licitades per gran part dels clubs. Tant és així que avui es reuneix una directiva i al cap de dos hores han de tornar a fer-ho perquè ha sortit alguna circular aclarint algun dubte que altre, i si no fos prou amb amenaces; perquè ja em perdonareu, però escollir entre jugar o sanció esportiva i econòmica és amenaçar. A hores d'ara aquells que no cobren per fer una feina, haurà de salvar els mobles a aquells que s'hi guanyen la vida.

Mentrestant el vaixell continua a tota màquina cap a l'iceberg i, amb seriosos dubtes de com seguirà tot. Només m'agradaria que la salut futbolística sigui almenys com era l'any passat, que els clubs no desapareguin, perquè possiblement després d'aquests fets, aquella gent que "curra" dia a dia per tirar endavant el futbol del seu poble, avui digui: mireu xiquets, jo ja no puc més, que ho faci un altre.