La Primera Catalana viu uns moments d'incertesa màxima i, avui, en una reunió, els 40 clubs de Primera Catalana decidiran si accepten competir -o no- en les condicions que ha marcat la Federació Catalana de Futbol. Els clubs, no és que no vulguin competir, sinó és que no poden amb el plantejament de la Federació.

Molts clubs s'han manifestat en la línia de no veure gens clar competir sense garanties, ni esportives, sanitàries ni econòmiques. I per això van crear una Comissió per intentar ser part de la solució. Però s'han anat topant amb un mur "tossut" a l'altre costat que ha mostrat poca sensibilitat.

Quan hi ha un problema pots fer dues coses: encarar-lo de cara o esquivar-lo i veure com evoluciona. Si l'encares, es pot arribar a acords, enteses, a punts en comú i traçar ponts. Cedir menys o més i ser hàbil negociant. I normalment s'arriba a un punt intermig que acaba convencent les dues parts. Si et fas el sord, i esquives el problema, amb sort pots trobar-se que es tracti d'una ràbia del moment i es quedi així, i s'acabi passant, però quan tens davant a una unió de clubs que no estan disposats a cedir, sabent de la dificultat que estan passant, i sobretot, del futur que els espera, aquí la cosa pot agafar unes dimensions desconegudes i, pot comportar conseqüències i molt greus. I això els clubs ho saben. El que se m'escapa és el perquè, la Federació Catalana de Futbol actua a esquenes dels clubs i de les seves preocupacions. Caldrà veure avui, en una reunió telemàtica a les 19.30h què acaba passant i cap on acaba bufant el vent.

Tots els ímpetus indiquen que la Primera Catalana revolucionarà i que molts clubs no estan disposats a competir amb les condicions de la Federació. I aquí veurem què acaba passant. Però temps al temps. Tenim reaccions de molts clubs i molts indicis, però res està acordat i queda molta partida per davant.

Quan els representants de la màxima categoria del futbol català amateur es mostren tant en desacord i alcen la veu de forma tant contundent com està passant en els darrers dies i setmanes, a algú li caldria fer una reflexió interna. Son masses els clubs que han mostrat el rebuig cap a l'`òrgan que els representa. Massa decepció, massa incredulitat, massa no entendre què passa, massa tenir la sensació que se'ls ha girat l'esquena. Molts clubs no acaben d'entendre la tònica i línia que des de fa temps s'ha impregnat des del carrer Sicília de Barcelona, i on cada cop, moltes més veus estan en desacord amb la seva gestió.

En el fons, i després d'haver pogut parlar amb diferents presidents i clubs de la categoria, tot aquest enrenou, aquest espectacle, es podria haver aclarit de forma molt fàcil. Parlant i mostrant més empatia. Els clubs volien ser escoltats i veure que se'ls feia cas. Estava clar, i molts eren conscients, que varies de les demandes seria difícil que poguessin aplicar-se però quan davant et trobes, de forma sistemàtica, un no per resposta, i una sensació d'abandonament, aquí s'encén la flama.

Ara, ens tocarà estar pendents del que acabi passant avui. Sonaran les alarmes o les aigües tornaran a bon port?