Com a nou coŀlaborador d’aquesta bona iniciativa per part del nostre company i amic periodista Francesc Fàbregas, aprofito per donar-li les gràcies per confiar en mi, per aquest nou projecte que tirarem endavant que no és cap altre que el de donar els nostres punts de vista del futbol vallenc. Doncs bé jo intentaré centrar-me en l’Amateur del Valls sense deixar de banda la UE Valls ja que mi sento força lligat com a promotor de la grada jove.

Doncs bé crec que el meu primer article no podia ser altre que el de fer un petit homenatge des de la meva humil opinió a dos jugadors que per mi sempre seran de la nostre casa, de la casa de la UE Valls, i aquests dos jugadors no són altres que Carlos Herrero i Sergio Giralte.

Dos joves jugadors amb històries totalment diferents però que el destí els va portar a coneixes en l’àmbit futbolístic a casa nostre, i és que mentres Carlos es formava com a jugador en les categories inferiors del Gimnàstic de Tarragona, Sergio feia els seus primers passets a l’Escola Valls Futbol.

He tingut la gran sort i el gran plaer de coneix-se’ls com a persona i com a companys d’equip, més a Sergio que no a Carlos, ja que molts anys hem compartit equip en les categories inferiors de l’Escola. No puc aportar gran cosa sobre ells ja que tots els coneixem i sabem que són bellíssimes persones tant dins com fora del camp, però la veritat és que són el resultat de molt de treball darrere d’aquests dos joves. I és que mentre Carlos sempre ha jugat en categories altes, Sergio per altre banda ha tingut que guanyar-se sempre les garrofes, per tal d’arribar on es ara. Sempre havia estat un jugador “normalet” i em perdó per l’expressió, però una de les qualitats que té i que poques persones tenen, és que mai s’ha rendit i sempre ha donat el màxim de si mateix per un esport com aquest, i sovint es diu que el futbol sempre et torna el que li dones i en el seu cas, crec i sé del cert que és així ha tingut que superar moltes adversitats, des de la greu lesió que el va tenir molt de temps apartat dels camps fins a diferències amb alguns entrenadors. Però la seva constància i entrega l’han portat allà on és mereix estar, en la categoria més alta de Catalunya, i és per això que és un jugador que l’admiro més enllà del que representa com a futbolista, sinó perquè és un professional de cap a peus en què mai s’ha rendit i sempre ha lluitat per allò que a volgut que no és altre cosa que jugar a futbol i fins aquest any donar-ho tot per uns colors i un escut que crec que sempre el representaran. Sé que ara al seu nou equip seguirà fent el mateix i des d’aquí l’animo perquè així sigui, però que no oblidi que des d’aquí a Valls el seguirem allí on vagi i esperem que tard o d’hora torni al que és i serà casa seva.

D’altre banda el cas de Carlos Herrero, també ha tingut que patir una lluita dura amb el futbol, i és que si dèiem que sempre ha jugat en categories altes fins i tot a trepitjat la 3a Divisió va patir un parell d’anys durs on inclús es va plantejar deixar el futbol, però coses de la vida el van tornar a portar a Valls, on penso que desprès de 4 temporades s’ha convertit en un icone i un jugador molt estimat per aquest club. Sé que van ser moments difícils i durs per ells, tornar-se adaptar al futbol i sobretot començar des de baix altre cop des de la 2a Territorial, però el seu esforç i treball l’han tornat a portar al lloc on es mereix i fins i tot heretant el braçalet de capità de la UE Valls de les mans d’Albert Company. Si, és cert que també ens ha deixat per començar nous reptes que estic segur que aconseguirà, però també sé del cert que com Sergio el futbol els tornarà a portar a casa seva i aquesta no és altre que Valls.

No acabaria mai de parlar d’aquestes dues grans persones, però un article és el que és, simplement m’agradaria agrair en nom de tots els vallencs i vallenques, els anys de glòria que ens han donat i desitjar-los molta sort, en els seus nous reptes.

Una abraçada amics.